Resultats de la cerca
Es mostren 872 resultats
Iran 2016
Estat
La indignació de l’Iran per l’execució al gener, a càrrec de l’Aràbia Saudita, de Nimr Bàkir al-Nimr, un clergue xiïta crític amb les autoritats de Riad, va provocar que l’ambaixada saudita a Teheran fos atacada, i es va obrir una crisi bilateral i regional El ministre d’Afers Estrangers saudita, Àdil al-Jubair, va anunciar la ruptura de relacions diplomàtiques amb l’Iran, i els dos països van evidenciar el seu antagonisme durant la cimera de l’Organització de la Conferència Islàmica OCI, celebrada a l’abril a Istanbul L’aprovació d’un comunicat final en el qual l’OCI va acusar l…
L’elecció de Josep Tarradellas el 1954
JTarradellas arribant a l’aeroport de Ciutat de Mèxic, 1954 Coll part / GS L’elecció de Josep Tarradellas i Joan com a nou president de la Generalitat a l’agost del 1954, en substitució del dimissionari Josep Irla i Bosch, va cloure definitivament l’exili del 1939 La data té un caràcter simbòlic per a l’oposició antifranquista de l’interior, ja que, almenys des dels anys 1946-47, els camins polítics dels partits organitzats a Catalunya i els de les forces exiliades havien començat a divergir de manera clara i irreversible Manca de comunicació, desconeixement de la situació de Catalunya sota…
ictus meningític
Patologia humana
Ictus caracteritzat per la contracció dels músculs del clatell, amb acompanyament de cefalàlgia, excitació, vòmits i sensibilitat del crani a la pressió, a causa d’una hemorràgia imputable generalment a la ruptura d’un aneurisma cerebral.
egipci
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada a l’Egipte antic.
Pertany a la família camitosemítica o afroasiàtica És documentada del 3100 aC al 473 dC, per bé que continuà essent parlada en forma de copte fins al s XVI Els seus orígens són controvertits per a alguns és una llengua semítica africanitzada i per a d’altres el contrari Des d’un punt de vista gramatical, presenta les característiques següents en la fonètica , predomini de les consonants sobre les vocals en la morfologia , triliteralisme els mots solen tenir tres consonants, existència d’adjectius nisbats i d’un genitiu indirecte a base de n i, així mateix, una gran riquesa en el camp del verb…
divorci
Cristianisme
Dret
Dissolució voluntària i legal d’un matrimoni vàlid.
Les societats primitives i els codis més antics, com el d’Hammurabi, reconeixen generalment el divorci, atès que el matrimoni no era considerat indissoluble o, si de cas, només ho era a partir del naixement d’un fill La iniciativa de la ruptura, ordinàriament unilateral, solia correspondre a l’home, i n’era la causa més freqüent l’esterilitat de la dona Uns altres factors que permetien el divorci varien notablement d’uns pobles a uns altres, en els quals hom troba, en aquest aspecte, actituds diverses sobre la igualtat entre home i dona, com també diferents determinacions de les…
cetona
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional C=O (carbonil) unit a dos radicals hidrocarbonats o, en les cetones cícliques, formant part d’una cadena alifàtica tancada.
Segons les regles de la IUPAC, les cetones alifàtiques RR'CO són designades, en la nomenclatura substitutiva, afegint al nom de l’hidrocarbur RR'CH 2 en català, sovint seguit d’una n etimològica el sufix -ona davant el nom va el nombre que indica la posició del carboni carbonílic en la cadena En la nomenclatura funció-radical, els radicals units al grup CO —la funció cetona— són citats seguint l’ordre alfabètic Finalment, hom empra la forma traduïda directament de l’anglès, en què la funció cetona segueix els noms dels radicals ordenats alfabèticament Així, per exemple, els tres noms de la…
Pau Claris i Casademunt
Retrat de Pau Claris, gravat que il·lustra el llibre Lágrimas catalanas (1641)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic.
D’una família d’homes de lleis originària de Berga, es doctorà en dret canònic i civil Nomenat canonge de la seu d’Urgell 1612, inicià la seva vida pública com a defensor dels privilegis eclesiàstics Prengué part, com a síndic del capítol, a les corts de Barcelona del 1626 —fou un dels constitucioners— i hi secundà el canonge de Vic, Enric d’Alemany, i els síndics dels altres capítols catedrals en llur actitud intransigent davant la demanda reial de 16 00 homes per a la guerra El 1627 —fixada ja la seva residència a Barcelona— fou nomenat visitador de la generalitat Síndic del seu capítol a…
Manuel Castells i Oliván

Manuel Castells i Oliván
© Holbergprisen / Marit Hommedal / Scanpix
Sociologia
Sociòleg.
Format a Barcelona i a París, fou professor a l’École des Hautes Études de París i a la Universitat Autònoma de Madrid També fou professor de sociologia i planificació urbana i regional a la Universitat de Berkeley durant vint-i-quatre anys Ha estat professor visitant en centenars d’institucions acadèmiques de quaranta-cinc països, entre d’altres el Massachusetts Institute of Technology 2004-09, la Universitat d’Oxford 2007-10, la Universitat de Santa Clara 2008-10 i la Universitat de Cambridge 2012-14 Des del 2001 és professor de la Universitat Oberta de Catalunya i, des del 2003, de l’…
Frank Lloyd Wright
El Unity Temple a la ciutat de Chicago, Illinois, és obra de l’arquitecte Frank Lloyd Wright
© Corel Professional Photos
Arquitectura
Arquitecte i teòric nord-americà.
Estudià enginyeria, que abandonà pocs mesos abans d’entrar al taller de l’arquitecte Joseph Lyman Silsbee, a Chicago més tard, el 1887, entrà al d’Adler-Sullivan, on romangué fins el 1893, i fou fortament influït per la ideologia de Louis Sullivan Amb l’habitatge d’Oak Park, Illinois 1889, inicià la seva obra amb referències a les construccions dels grangers i a les japoneses, que s’acusaren sempre en els seus habitatges Del 1900 al 1909 feu el famós projecte “una casa en una ciutat a la praderia”, que marca la línia d’una sèrie de cases unifamiliars en aquestes cases accentua la verticalitat…
Esglésies orientals
Conjunt de les comunitats cristianes de la part oriental de l’antic imperi Romà, més concretament, de la part coneguda amb el nom d’Orient cristià.
Aquestes Esglésies són el fruit de la predicació cristiana que, sorgida de Jerusalem, s’escampà per tot l’Imperi i organitzà jeràrquicament comunitats entorn de les principals ciutats, convertides algunes d’elles, per llur importància social i política, en seus patriarcals Organitzades amb independència de l’evolució a la part occidental de l’imperi Romà, amb un sentit més fort de llur apostolicitat, seguiren també una tradició litúrgica pròpia que, entroncada amb la font comuna de Jerusalem i arrelada fortament en els costums de cada país, donà una varietat ritual molt gran, característica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina