Resultats de la cerca

Els anys trenta estudià filosofia amb Jaume Serra i Húnter Prengué part en la Guerra Civil com a oficial d’artilleria del bàndol republicà Deportat a un camp de concentració, els anys quaranta visqué clandestinament a l’Estat espanyol i milità al Front Nacional de Catalunya Dedicat professionalment al disseny, dirigí la secció d’aquesta activitat d’una empresa d’electrodomèstics 1966-69, i el 1965 organitzà la secció de disseny a l’Escola Massana, que dirigí fins el 1975, i escriví diversos manuals de bricolatge Collaborà en nombroses revistes Serra d’Or , Destino…

Al gener del 1996 la Junta de Museus de Catalunya donà la conformitat perquè el Museu Comarcal de l’Anoia fos declarat secció del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya El patronat del museu, per tal d’adaptar el Museu Comarcal de l’Anoia a la nova situació museística, acordà al novembre del 1997 el canvi de denominació pel de Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia La institució desenvolupa bàsicament tres seccions Les dues primeres se centren en el patrimoni industrial i tecnològic la pell i l’aigua La tercera secció, encara no oberta al públic…

Fundat l’any 1970, nasqué com a escissió de la secció d’hoquei sobre patins del Casal Vilafranquí, creat el 1951 Inicialment jugà els seus partits a la pista del collegi Sant Ramon, que també acollí el Club Patí Sant Ramon Aquest últim, durant molts anys, feu les funcions de secció d’hoquei de base del club Des del 1982 organitza el Torneig de l’Enxaneta La temporada 1979-80 assolí el seu primer ascens a la divisió d’honor, on hi ha competit durant diverses temporades Disputà dues semifinals 1998, 1999 de la Copa de la CERS, competició en la qual es proclamà…

En fou promotor i director Ramon Fabregat i Arrufat, l’escriptor Vicenç Riera Llorca com a assesor de la secció de lletres i Joan Giménez encarregat de la secció d’arts plàstiques Publicà 116 números, i de fet era la continuació de Pont Blau , de la qual en conservà la presentació Recollia articles de crítica, ressenyes, assaigs, cròniques i informacions sobre la literatura, les arts plàstiques i la política a l’exili i a Catalunya Els darrers anys minvà en interès i en planes En foren principals collaboradors Josep Carner, Manuel de Pedrolo, Avellí Artís-Gener, Pere…

El 1936 s’inicià a la pista del Turó de Barcelona, després anà al Club Patín i el 1942 fitxà pel Futbol Club Barcelona, i del qual es convertí en el capità quan el club creà la secció d’hoquei sobre patins El 1943 fou subcampió de Catalunya amb el Barça, però la secció desaparegué i passà al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual el 1944 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya Es retira el 1945 i entrenà el RCD Espanyol 1947-51, amb el qual guanyà quatre Campionats d’Espanya 1947, 1948, 1949, 1951 i cinc de Catalunya 1947-51 Al final dels anys cinquanta també…

Pioner de l’handbol d’onze a Catalunya Extrem ambidextre, jugà al SEU de Barcelona fins el 1950 El mateix any arribà a un acord amb el RCD Espanyol per a fer una secció d’handbol, però no prosperà i amb alguns companys creà una secció a la UA Sant Gervasi També jugà al FC Júnior i al FC Barcelona Fou testimoni de l’extinció de l’handbol d’onze i del naixement de l’handbol de set Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1948, 1950, 1953, 1954, 1955 i tres d’Espanya 1948, 1950, 1953 Fou internacional cinc vegades amb la selecció espanyola d’handbol d’onze, amb…

El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…

Tot i que pot ser independent, és més habitual trobar-la en el context d’una obra relativament extensa, com una òpera, un oratori o una cantata Durant els segles XVII, XVIII i XIX el terme també s’aplicà a la música instrumental En les suites instrumentals del Barroc tardà es referia a una peça d’aquestes mateixes característiques que oferia un contrast amb les restants, escrites en ritmes de dansa específics També designà una peça curta usada com a tema per a una sèrie de variacions Ària deriva del llatí aer , que significa ’aire o atmosfera’ L’ús d’aquesta paraula en sentit musical es…

La llargada del cos oscilla entre 10 cm les espècies més petites i 12 m les més grosses Gairebé no hi ha escanyament entre el tronc i el cap, i la regió caudal es caracteritza per una reducció progressiva del gruix de la secció Tot el cos és recobert per un estrat d’escates còrnies Les escates del cap adopten generalment una disposició regular i característica de cada espècie Les del dors són petites, allargades i disposades en diverses fileres, i les del ventre, anomenades plaques , són amples, rectangulars i disposades en una sola filera Tres o quatre vegades l’any l’animal renova tot l’…

La secció que aporta més documents és l’anomenada Administración Central Delegada conserva la documentació procedent de les delegacions de l’administració perifèrica de l’Estat a la província d’Alacant Comissaria General d’Abastaments i Transports 1939-83 Comissió Delegada de Sanejament 1945-80 Direcció Provincial d’Agricultura i Pesca 1942-86 Direcció Provincial d’Estadística 1970 Direcció Provincial d’Hisenda 1692-1960 Direcció Provincial de Treball i Seguretat Social 1894-1986 Gerència Territorial del Cadastre d’Alacant 1976 Govern Civil 1917-83 Direcció Provincial del…