Resultats de la cerca

Es casà amb Joana de Peralta i Chiaramonte, que morí abans de la consumació del matrimoni, i en segones noces 1404 amb la seva cunyada Margarita de Peralta i Chiaramonte, comtessa de Caltabellotta i de Sclafani, senyora de Bivona En morir el seu oncle el rei Martí I 1410, seguí el partit de Bernat de Cabrera, mestre justicier del regne, contra la reina Blanca, i li fou confiscat el comtat de Caltabellotta, que fou assignat a Antoni de Cardona i de Luna , futur virrei de Sicília Havent tornat al favor reial, Alfons el Magnànim li restituí el comtat Passà a la campanya de Còrsega, on participà…

Conquerí Aledo i Múrcia, d’on fou nomenat valí 1092-1115 Un grup de notables valencians, encapçalat pel cadi ibn Ǧaḥḥāf, li oferí el govern per tal de destronar al-Qādir 1092, però no ho aconseguí bé que envaí Dénia, Xàtiva i Alzira, així com tampoc d’ajudar la ciutat durant el setge del Cid Més tard comandà les forces almoràvits que sortiren de València 1114 cap al Llobregat i foren derrotades per les mainades catalanes al congost de Martorell Ibn ‘Ā'iša hi perdé la vista, i segurament la raó, i acabà retirat al nord d’Àfrica, a la cort d’'Alī ibn Yūsuf ibn Tašfīn

En la Guerra del Francès, com a brigadier, féu alçar el segon setge de Girona als francesos agost del 1808, els impedí el pas pel pont de Molins de Rei, fet que evità, de moment, el saqueig del Penedès setembre del 1808, i els derrotà a Sant Cugat això els obligà a replegar-se a Barcelona En intentar de recuperar aquesta ciutat, però, fou derrotat, juntament amb altres forces, pel mariscal Saint-Cyr febrer del 1809 i fou fet presoner al Vendrell dut a França, restà lliure en caure Napoleó El 1816 ascendí a tinent general El 1823 pertanyia a l’estat major de l’exèrcit a Catalunya

Fou lloctinent de València 1631-35 i d’Aragó 1635-38 El 1640 el comte duc d’Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i cap de l’exèrcit castellà que hi penetrà per recuperar-la Després d’avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i reprimir la resistència amb actes de crueltat setge de Cambrils , arribà davant Barcelona, però en intentar d’apoderar-se de Montjuïc sofrí una estrepitosa derrota 26 de gener de 1641, que motivà la seva destitució Enviat d’ambaixador a Roma, fou nomenat virrei de Sicília 1644, on hagué de reprimir la revolta de Giuseppe d'Alessi 1647 Morí poc després

El 1806 fou fet presoner pels anglesos a Menorca Alliberat, s’incorporà a l’exèrcit del marquès de la Romana, que cooperava amb Napoleó a Dinamarca En produir-se la usurpació del tron d’Espanya pels Bonaparte, assolí de fer passar les tropes de Dinamarca a Suècia, amb l’ajut anglès, i de transportar-les a la península, on combateren contra els francesos Es distingí a Durango, Balmaseda i, més tard, a Igualada, on fou ferit, i al setge de Tortosa, on fou fet presoner S’evadí i es reuní amb l’exèrcit a Andalusia Ascendit a general de brigada 1813, s’installà a Còrdova

Participà en les corts del 1701, on adoptà una actitud de prevenció envers Felip V de Castella Diputat militar de la generalitat 1713, fou cap honorari de l’expedició dirigida pel general Nebot que durant els mesos d’agost i setembre recorregué el Maresme, la Selva, Osona, el Bages, el Vallès, la Garrotxa, l’Alt Urgell i el Pallars, per tal d’estendre nuclis de resistència antiborbònica al país De tornada fou acusat de no haver-se comportat segons que exigia la seva responsabilitat però participà activament en la defensa de Barcelona durant el setge Després de la caiguda de la…

Casada amb un militar, hagué de separar-se'n durant la guerra del Francès i es refugià a casa d’uns parents, a Saragossa Allí sofrí el setge de les tropes franceses, durant el qual cooperà en la distribució de municions i queviures als defensors L’1 de juliol de 1808, al baluard del Portillo, restà sola davant un canó, els artillers del qual havien mort, i el disparà contra l’enemic, fet que li valgué l’admiració dels resistents i el grau d’oficial de l’exèrcit Empresonada pels francesos, s’escapà i, reunida amb el seu marit, lluità al seu costat a Tortosa i Vitòria

El 1684 era capità de la Coronela de Barcelona Juntament amb el seu germà Felicià, participà en l’alçament popular que reclamava un major ajut del govern en la defensa de Catalunya contra França Lluità en el setge de Barcelona del 1697 Austriacista, fou fet cavaller de Calatrava en les corts de 1705-06 Defensà Barcelona en els setges del 1706 i de 1713-14, i fou lloctinent del portantveus del governador a les darreres reunions militars abans de la rendició de Barcelona El seu germà Felicià de Saiol i de Quarteroni Barcelona 1646 — 1713, frare, fou membre de la Junta d’…

Senyor de Saint-Marcq, el seu cognom real era Le Clément El 1776 ingressà en el regiment de guàrdies valons de Carles III d’Espanya Durant la guerra del Francès es destacà en la defensa de l’ermita de Sant Onofre, a Quart de Poblet Horta, i fou ascendit a mariscal de camp Comandà l’expedició que, des de València, alliberà Saragossa del seu primer setge 1808 i lluità amb els defensors d’aquesta ciutat fins que, en retre's, fou fet presoner Tornà a la península Ibèrica el 1814 i fou successivament capità general de Galícia, València 1823-24 i Aragó Morí del còlera

Es destacà en el setge d’Amiens 1597 L’any 1611 esdevingué cap dels hugonots i en dirigí les revoltes del 1621, 1625-26 i 1627-29, però acabà sotmetent-se al cardenal de Richelieu pau d’Alais, 1629 Retirat a Venècia, en fou el cap de l’exèrcit i hi escriví unes Mémoires sur les choses qui se sont passées en France depuis la mort de Henri le Grand jusqu'à la paix faite avec les réformés au mois de juin 1629 Perdonat per Lluís XIII de França, en comandà les forces que derrotaren Castella a Valtellina 1635 Morí en combat a Rheinfelden