Resultats de la cerca

Tot i el subtítol "revista setmanal de sports", dedicava un gran nombre de pàgines a la informació de futbol tant del campionat català com de les competicions comarcals Fou dirigida per Francesc Rossell, però l’ànima de la revista fou Isop , que signava la secció "Minúcies", a tall d’editorial Tenia corresponsalies a Madrid, Bilbao i altres ciutats de l’Estat i de l’estranger Fou un precedent de la premsa esportiva catalanista d’aquella dècada i manifestà la seva missió moralitzadora i catalanitzadora de l’esport Impulsà la Copa Catalunya Sportiva, que disputaven els equips infantils dels…

En una primera època, fins al 1938, predominà la part escrita i hi dibuixaren Urda i Niel En una nova etapa, a partir del 1947, s’hi incorporaren nous dibuixants que crearen els personatges més representatius de la historieta illustrada espanyola de postguerra Escobar Zipi y Zape, Carpanta, Petra, Cifré El repórter Tribulete, Peñarroya Don Pío, Gordito Relleno, Vázquez Las hermanas Gilda, Jorge Doña Urraca, Conti Carioco, Martz Schmitz El Doctor Cataplasma i posteriorment, amb molta força, Ibáñez Mortadelo y Filemón

Reflectí amb detall la crisi teatral d’aquells anys, desapareguda l’empresa del Teatre Català, al Romea Però encoratjà també les iniciatives que sorgiren a Barcelona la fundació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, el Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, etc Hi collaboraren Alexandre Plana, Apelles Mestres, Adrià Gual, Ambrosi Carrion i Rafael Marquina, entre els més assidus Tot i el seu to combatiu, mantingué una actitud enyorívola, i els seus redactors no denotaren pas les inquietuds i les aportacions del teatre europeu coetani

Vifgent entre el 30 de setembre de 1868 i el 29 de gener de 1869, fou la primera publicació periòdica explícitament federal que aparegué a l’Estat espanyol Posteriorment fou substituït per El Estado Catalán , dirigit per Valentí Almirall

Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista 1908, en la qual ocupà diversos càrrecs El 1915 figurà entre els iniciadors de la Joventut Nacionalista Republicana Collaborà, en català, als diaris “Las Provincias” i “La Correspondencia de Valencia”, i fou director del setmanari “Pàtria Nova” 1915 Utilitzà sovint, en collaboracions de premsa, el pseudònim de Marian Cultivà la poesia i la narrativa breu, però fou especialment conegut com a autor teatral Escriví diversos sainets de costums, entre els quals destaquen El Memo , una peça bilingüe i en vers premiada als Jocs Florals…

Pertanyent a una nissaga de músics, el seu pare intentà promocionar-lo com a infant prodigi, però Friedrich començà els estudis de dret No obstant això, el 1784 es professionalitzà com a compositor i pianista a Copenhaguen El 1789 anà a Berlín, on fundà una impremta musical i edità el "Musikalisches Wochenblatt" 'Setmanari musical' El 1795, de nou a Copenhaguen, fou nomenat director de la capella reial Malgrat el fracàs de la seva primera òpera, Holger Danske 1789, fou un prolífic compositor dramàtic en la tradició del singspiel , influït per ChW Gluck, WA Mozart i pel seu…

Heretà de la seva família una impremta que engrandí i transformà en un important negoci de publicació i venda de música impresa El 1783 creà una biblioteca amb servei de préstec El 1787 inaugurà una sèrie de concerts per subscripció, els Concerts for Connoisseurs and Amateurs, en els quals s’interpretaren obres de JS Bach i ChW Gluck Per raons polítiques, Rellstab es veié obligat a posar fi a aquests concerts el 1806 Fou també un important crític musical Compongué música per a l’escena, música religiosa, orquestral i de cambra, així com nombrosos lieder També portà a terme una intensa…

Impulsat per Acció Cultural del País Valencià i la Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster, és situat en l’emblemàtic edifici El Siglo, uns antics grans magatzems La iniciativa s’encarà amb un doble objectiu esdevenir un element viu de cultura, com a seu d’entitats i com a centre d’activitats, al mateix temps que es recuperava un edifici amb reconeguda rellevància històrica, artística i social Amb una superfície total de 3 500 m 2 , dividida en quatre plantes i un soterrani, el centre és seu d’Acció Cultural del País Valencià i d’altres entitats culturals i disposa d’aules, sales d’…

De petit passà a residir a Reus, on fou redactor del setmanari anarquista La Alarma 1901 Fou un dels fundadors del Foment Republicà Nacionalista 1906 i després de la UFNR Redactor del periòdic Foment , fou també regidor de Barcelona en 1912-15 El 1917 fundà una societat, Fàbregas i Recasens, nucli impulsor del Banc de Catalunya, constituït pel juny del 1920 i del qual fou nomenat vicepresident Intervingué en la creació d’una refineria de Canàries i inicià l’explotació de productes de la Guinea Equatorial Partidari d’impulsar una banca específicament catalana, amb hegemonia sobre…

Fill d’un guàrdia civil, a Barcelona ingressà el 1910 a la CNT Empresonat 1920-26, formà part més tard del grup Solidaridad, dirigí el setmanari Acción i fou secretari del comitè nacional de la CNT 1930 Signà el manifest dels Trenta 1931, fou cofundador de la Federació Sindicalista Llibertària i dirigí Sindicalismo 1933-35 Dins els Sindicats d’Oposició, fou secretari de la regional del País Valencià, i en 1935-36 impulsà el reingrés a la CNT Membre del Comitè Executiu Popular de València des del 1936, fou ministre de comerç del govern de Largo Caballero 1936-37 El 1938 passà a la…