Resultats de la cerca
Es mostren 7582 resultats
Es crea la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques
Es crea, com a filial de l’Institut d’Estudis Catalans, la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques
Barcelona acull el XXI congrés de la Societat Europea de Cardiologia
Medicina
Comencen a Barcelona les sessions del XXI congrés anual de la Societat Europea de Cardiologia, de cinc dies de durada, que aplega 25000 persones de 150 països Al congrés es presenten 8746 ponències sobre les darreres novetats de les malalties cardiovasculars, que són la principal causa de mortalitat a Europa, i els seus factors de risc i prevenció Barcelona ja va acollir aquest congrés a l’agost del 1992, i en aquella ocasió s’hi van aplegar 15000 persones
Escola de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals
Historiografia catalana
Moviment historiogràfic de la Catalunya del Nord de la segona meitat del s. xix (~1850-80) també conegut com a “època Alart”.
Desenvolupament enciclopèdic El moviment només s’entén en un context cronològic que seguí la gent de Le Publicateur i reagrupà individus i estudis molt diversos i difusos del segon terç del s xix en aquest territori L’embrió es troba, segurament, en la fundació a Perpinyà 1833 de la Societat Filomàtica, que inicialment publicà un butlletí de caràcter científic i agrícola El 1839, la SASL, intentà succeir al difunt Le Publicateur , i, sota el guiatge del bibliotecari municipal de Perpinyà, D Henry, rellançar la investigació històrica L’activitat, de tota manera, no s’havia aturat Pere Puiggarí…
Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana
Educació
Entitat fundada l’any 1979, vinculada a les primeres Jornades sobre Història de l’Educació als Països Catalans, celebrades el 1977 a Barcelona.
Actualment l’entitat continua celebrant les jornades cada dos anys L’any 2001 s’integrà, com a filial, a l’Institut d’Estudis Catalans Jordi Monés i Pujol-Busquets en fou el primer president i actualment n’és el president honorari Salomó Marquès i Sureda n’ocupa la presidència des del 2005
Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans, adscrita a la Secció de Ciències i Tecnologia i a la Secció de Ciències Biològiques.
Impulsa les recerques històriques sobre el passat científic i tecnològic, amb la inclusió de totes les activitats científiques, tant des del punt de vista del descobriment i la producció de teories científiques, de pensament científic i d’innovacions tecnològiques, com des del punt de vista de la seva aplicació i difusió Publica el butlletí Ictineu
Creació a Girona d'una societat per a construir la turbina Fontaine
Joan Planas i Castañer i quatre socis més creen a Girona una societat per a construir la turbina Fontaine
Comença a Barcelona el congrés Cristianisme, Església i Societat al segle XXI
La Universitat Pompeu Fabra de Barcelona acull les sessions del congrés Cristianisme, Església i Societat al segle XXI, convocat per una desena d’entitats cristianes que mantenen una actitud crítica amb la manca de renovació de l’Església Catòlica Jordi Porta, president de la Fundació Bofill, llegeix dilluns la declaració final del congrés, en què es demana una Església menys autoritària i burocràtica i més oberta a la collaboració amb les altres forces socials
Societat i economia en el marc històric del romànic de la Cerdanya
Art romànic
Vers la creació d’una societat feudal El castell de la Llosa, que presideix la vall secundària del mateix nom, un dels pocs castells que s’han conservat a la comarca, símbol del poder dels senyors feudals ECSA - Rambol La Cerdanya conservava al final del segle VIII la seva estructura gentilícia tradicional Seguint J M Salrach, els grups de consanguinis posseïen collectivament la terra i, potser, els ramats, i eren dirigits per un cap de llinatge, més o menys electiu Amb l’increment demogràfic del segle IX, es degué produir una fragmentació en famílies menors i una major ocupació…
L’alta organització i l’estructura de la societat noble del Solsonès
Art romànic
Els comtats d’Urgell i de Berga En el moment de l’inici de la repoblació del comte Guifré, el comtat d’Urgell encara no havia adquirit aquesta denominació la més utilitzada pels escrivans era de territori o pagus , o, simplement, no se n’esmentava cap, i només figurava el terme del lloc A partir del començament del segle X es comença a fer esment del comtat d’Urgell i en el primer document conegut de Solsona, del 922, es fa constar que uns béns situats en el terme del castell de Solsona es trobaven al comtat d’Urgell Inicialment, tot el Solsonès, amb el castell de Cardona, pertanyia al comtat…
Es constitueix la Societat de Nacions amb l’objectiu de mantenir la pau
Es constitueix la Societat de Nacions amb l’objectiu de mantenir la pau
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina