Resultats de la cerca
Es mostren 949 resultats
quasiespècie
Biologia
Estructura d’una població de virus que presenta una distribució dinàmica de genomes genèticament similars, els quals estan sotmesos a un procés continu de variació genètica, competició i selecció.
jutge de primera instància i instrucció | jutgessa de primera instància i instrucció
Dret
Funcionari que essent part integrant del poder judicial, administra justícia en un partit judicial amb atribucions per a conèixer dels afers civils no sotmesos per llei als jutges inferiors.
I, en matèria penal, procedir a instruir el sumari o diligències i dictar sentència en les causes per delictes menys greus
centre penitenciari
Dret penal
Establiment on els reus sofreixen condemna o són sotmesos a un règim regenerador, o bé hi són recloses persones processades o inculpades provisionalment mentre se’n tramita la causa.
expansionisme
Economia
Militar
Política
Tendència d’un estat a l’expansió política, econòmica i territorial, en detriment d’altres estats i pobles, els quals resten sotmesos i, si més no, influïts per aquell.
Equival a imperialisme
coixinet
Coixinet de ròtula, de doble rengle de boles, apte per a suportar alhora esforços radials i axials
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça metàl·lica en forma d’anell o de dolla, que fa de suport a l’arbre, també metàl·lic, el qual gira en el seu interior, generalment compost d’una caixa i del coixinet pròpiament dit.
Els principals tipus de coixinets són els de fregament , en els quals l’arbre gira fregant la superfície lubrificada del coixinet, i els de rodolament , dits a vegades impròpiament rodaments , en els quals l’arbre gira conjuntament amb l’anell que porta manegat, mentre que un nombre determinat d’elements boles, rodets, barrilets o agulles rodolen sobre la superfície exterior d’aquest anell o sobre la superfície interior d’un altre anell ajustat exteriorment a la caixa o suport En els coixinets de fregament, la gran superfície de contacte actua esmorteint les oscillacions, els…
dret francès
Dret
Dret vigent a l’Estat francès.
Derivat del dret romà, que fou vigent, d’una manera general, d’ençà de Caracalla a totes les Gàllies, l’actual dret francès fou molt influït pel dret dels pobles germànics sobretot pel dels francs Abans de la recepció del dret romanista al s XIII ja s’havia produït la divisió entre la zona nord, de dret consuetudinari, més germànic i feudal, on el dret romà només era utilitzat com a supletori, i la zona sud Occitània, amb un dret escrit i molt romanitzat per influència de les universitats de Montpeller i de Tolosa Llenguadoc La Revolució del 1789 posà fi als drets de les diferents…
De la vidriera catalana a la fabricació mecànica del vidre
Vidre, cristall i mig cristall Secció de tallament i embalatge d'una fàbrica de vidre Banca Marsans, Anuari , 1926 El vidre és un producte conegut per algunes civilitzacions des d’una remota antiguitat, però aplicable tan sols a la fabricació de peces petites i de decoració És una substància dura obtinguda per la fusió de sílice —que és l’element vitrificador—, un àlcali —que acostuma a ser el carbonat potàssic o el de sosa— i la calç, com a element estabilitzador de la mescla La fusió s’obté en un gresol i en forns sotmesos a una elevada temperatura El cristall és un vidre amb…
jutge de menors | jutgessa de menors
Dret
Jutge amb jurisdicció a tota una província i que exerceix les funcions reformadores establertes en la llei per als menors d’edat sotmesos en conductes tipificades de delicte a falta.
dilatància
Física
Propietat de certs fluids que constitueixen sistemes col·loidals d’esdevenir més viscosos o fins de solidificar-se en augmentar la velocitat del seu moviment o en ésser sotmesos a pressió.
És originada per la fricció entre les partícules en suspensió L’efecte oposat és la tixotropia
blanqueig
Química
Indústria tèxtil
Conjunt de les operacions d’acabat, o cadascuna d’aquestes operacions, a què són sotmesos els tèxtils, filats o teixits, per tal d’eliminar-ne les impureses que els coloren.
En el blanqueig poden ésser considerades dues etapes l’una, prèvia, de descruatge o desgreixatge segons que les fibres siguin vegetals o animals, i l’altra, les operacions pròpiament de blanqueig, que consisteix a sotmetre els tèxtils a l’acció de blanquejants Per a eliminar la grogor que hi pot restar hom hi afegeix un colorant blau o un blanquejant òptic i, en aquest cas, el blanqueig és anomenat blanqueig òptic Antigament el blanqueig era efectuat estenent la matèria tèxtil damunt un prat d’herba, on era blanquejada per l’acció de l’ozó i després per les herbes Modernament les operacions…