Resultats de la cerca
Es mostren 817 resultats
clavellina

Clavellina
Sergio Picó (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta subllenyosa, de la família de les cariofil·làcies, molt ramosa, de fulles linears i flors solitàries o en grups de dues o tres, situades a l’extrem de tiges llargues i esveltes.
És originària d’Europa i hom la conrea com a planta ornamental
papir

Papir
Judy Dixon (CC BY-NC)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ciperàcies, de tiges dretes i triangulars, que atenyen fins a 2,5 m d’alçària i són coronades per una umbel·la de fulles cintiformes.
Es fa en aigües fluvials, a Egipte i als països pròxims
escaravia
Botànica
Planta perenne, de la família de les umbel·líferes, glabra, de 30 a 80 cm d’alçària, amb arrels inflades en forma de fus, tiges estriades, fulles pinnaticompostes i umbel·les de flors blanques.
Pròpia de l’est d’Europa, és conreada per les arrels, comestibles
balsamina africana
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les balsaminàcies, de fulles lanceolades, fistonades, tiges estriades de vermell i flors una mica irregulars, d’un color vermell de cinabri, amb un llarg esperó.
Originària de l’est de l’Àfrica tropical, és conreada als jardins
heura de terra

Heura de terra
Frank Mayfield (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de tiges ajagudes o redreçades de 5 a 40 cm, de fulles reniformes o cordiformes, fistonades, i de flors violàcies amb taques porpres.
Creix en boscs i en indrets obagosos, a l’Europa humida
De Locis Sanctis de Beda i d’altres textos (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 151 De Locis Sanctis Foli 4, decorat amb una estructura arquitectònica, ornamentada molt modestament hom hi ha situat les llegendes dels llocs de la Passió Arxiu Mas Còdex compost per 168 folis 13 × 21,20 cm, escrits en lletra minúscula carolina amb tinta negra i epígrafs en vermell, que conté una miscellània d’obres de Beda, sant Isidor i sant Agustí, entre d’altres textos * La seva decoració, no gaire abundant, a penes ha estat comentada per alguns investigadors anteriors R Beer * el considera una producció de mitjan segle XI i crida l’atenció sobre la…
Sant Mateu de Bages
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el campanar, una mostra exemplar de la transició del preromànic al romànic, des del costat de migjorn F Junyent-A Mazcuñan És l’església parroquial de Sant Mateu de Bages, petit nucli rural constituït en cap del municipi i estès a la banda sud-oriental del territori Long 1°44’04” - Lat 41°47’50” Hom hi va per la carretera que, amb origen a Callús i amb un recorregut d’uns 6 quilòmetres, mena a Sant Mateu Per arribar a aquesta població caldrà deixar la carretera asfaltada per tal de seguir un camí carreter, degudament senyalitzat, que s’inicia a mà esquerra de la…
Les ramnàcies
Grup format per quasi un miler d’espècies arbòries i arbustives, distribuïdes per tot el món, algunes de les quals s’han utilitzat per a extreure’n colorants i d’altres per a plantar-les com a ornamentals Les flors, axillars, petites i, de vegades, sense corolla, són hermafrodites i tetràmeres o pentàmeres El gineceu és bicarpellar, però té de vegades, quatre cavitats Els fruits poden ser secs o carnosos Algunes de les ramnàcies són plantes punxoses perquè tenen les estípules transformades en espines Ramnàcies 1 Espinavessa Paliurus spina-christi a aspecte d’una branca amb fulles, espines i…
L’arna del tomàquet
Les malformacions provocades per la larva de l’arna del tomàquet faciliten el desenvolupament de patògens secundaris que podreixen els fruits IRTA / Jordi Riudavets L’arna del tomàquet, Tuta absoluta Lepidoptera Gelechiidae , anomenada també minadora del tomàquet, és un microlepidòpter que causa danys molt importants en el tomàquet, fresc i processat, i tant en hivernacles com a l’aire lliure També pot atacar altres solanàcies, com ara l’alberginiera Solanum melongena i la patatera S tuberosum , tot i que amb menor intensitat Només se li coneixen dos hostes secundaris l’estramoni Datura…
Salvador Mañach. Panys de seguretat
Salvador Mañach i Trias La Ilustració Catalana , 1911 Salvador Mañach i Trías és el gran nom de la serralleria industrial a la Catalunya del segle XIX Va néixer a Besalú, va aprendre l’ofici de serraller a Figueres, treballà després a Girona i finalment a Barcelona A la capital catalana treballà a la casa de pianos Bemareggi i, després, a la de Felip Muller, on aprengué els fonaments de la fabricació de caixes fortes i panys de seguretat A la dècada dels anys 1850 creà una societat amb uns companys, que no tingué èxit Per això els seus successors donaran l’any 1853 com el d’inici de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina