Resultats de la cerca

El desembre del 2008 hi entrà en servei un centre penitenciari per a joves amb capacitat per a uns 350 interns

Es llicencià a la Universitat de Barcelona, i del 1971 al 1979 exercí com a advocat laboralista Fou el primer alcalde de Sabadell elegit democràticament després del franquisme 1979 per la llista del PSUC, càrrec en el qual fou reelegit durant cinc mandats consecutius i des del qual va impulsar la transformació de la ciutat, especialment de l’Eix Macià i el Parc Catalunya Fou també diputat provincial i membre de la Comissió de Govern de la Diputació 1979-83 i l’impulsor, i també primer president, del Consell Comarcal del Vallès Occidental 1987-91 El 1997 fou elegit president del…

Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de la seva ciutat i a l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat Interessat pel món del cinema, a divuit anys escriví el primer article en el Diari de Sabadell , que també fou el primer treball sobre cinema aparegut en la premsa local L’any següent entrà a treballar en la redacció d’aquest diari, on es dedicà a la crítica cinematogràfica fins el 1936, activitat que reprengué després de la guerra Des del 1928, desenvolupà una intensa labor periodística a la premsa local La Veu de Sabadell , Diari de Sabadell , Quadern  i…

Vida i obra Primogènit d’un llinatge antic, amb casa pairal a Bigues i residència habitual a Barcelona, era germà del polític Marià Maspons i Labrós  i de la també folklorista i escriptora  Maria del Pilar Maspons i Labrós El 1862 es llicencià en dret a Barcelona i el 1864 es doctorà en dret civil i canònic Exercí d’advocat fins el 1879, any en què guanyà oposicions notarials a Barcelona Fou soci fundador de l’Associació General per a la Reforma Penitenciària 1880 i vocal de la Comissió de Codificació del Dret Civil Català, i el 1897 fou nomenat degà del Collegi Notarial La seva tasca…

Cursà els estudis d’interpretació al Centre Dramàtic del Vallès Debutà professionalment l’any 1979 en Bestiari , de Pere Quart i Manuel Oltra, L’oncle Vània , de Čekhov, i Tafalitats , de K Valentin, obres dirigides per Pau Monterde D’ençà d’aleshores participà en nombrosos espectacles, com ara Veus familiars 1990, de H Pinter  Carícies 1992 i Morir 1998, de S Belbel  La corona d’espines  1994, de J M de Sagarra, obra per la qual rebé els premis de la Crítica 1994 i Butaca 1995  Els gegants de la muntanya  1999, de Pirandello  Tartuf o l’impostor 2000, de Molière, i Enric IV , de…

Passa per Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Parets del Vallès i s’uneix al collector entre Montmeló i Mollet del Vallès

Començà a jugar a handbol en la modalitat d’onze jugadors Fou un dels fundadors del Frente de Juventudes Granollers, entitat que posteriorment es convertí en el BM Granollers Els seus principals èxits com a jugador els assolí amb el Futbol Club Barcelona, amb el qual guanyà tres Campionats d’Espanya de la modalitat d’onze jugadors 1947, 1948, 1949 El 1956 tornà al BM Granollers, amb el qual guanyà tres vegades la Lliga espanyola 1959, 1960, 1961 i una Copa del Generalísimo 1958 Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Posteriorment, formà part de la junta directiva del…

Vida i obra Estudià filosofia al Collegi Episcopal de Barcelona 1774-76, on fou deixeble del clergue, polític i convilatà seu Fèlix Amat de Palou, amb el qual tingué una llarga relació Cursà el batxillerat a Cervera 1776-78 i medicina a València 1778-81 i Osca 1781-83 feu les pràctiques a l’Hospital General de Barcelona i obtingué el títol a Cervera el 1783 Exercí de metge a Bràfim –Alt Camp– 1783-87, Sabadell 1787-1804 i, de nou, a Bràfim 1804-20, fins que deixà l’exercici de la medicina per motius de salut Prengué part en els Rebomboris del Pa i en la protecció d’eclesiàstics francesos…

Té un campanar de planta quadrada, en el característic estil gòtic tardà de la comarca El lloc és esmentat ja el 998 i la parròquia el 1040 Pertangué a la canònica de la seu de Barcelona Fou agregat al segle XIX al municipi de Llinars

Gairebé circular conserva les escasses restes del castell de Tagamanent i l’església de Santa Maria de Tagamanent