Resultats de la cerca

Fou assessor de dansa a l’Escola de Pedagogia Musical Pare Ireneu Segarra 1978-96 i del Sac Ambulant, grup d’investigació i difusió de la dansa mediterrània 1981 Participà, també com a assessor en dansa catalana, en l’espectacle Identidades , de Salvador Távora, de la companyia La Cuadra de Sevilla 1994, i fou director del Postgrau de Dansa, Art i Cultura Popular en l’ensenyament obligatori de la Universitat Autònoma de Barcelona 1999 Entre el 1999 i el 2001 elaborà el projecte MUS-E de la Fundació Yehudi Menuhin, l'aplicació del qual també coordinà, i el pla d’estudis de dansa tradicional de…

S’inicià en la fotografia a l’edat de setze anys El 1957 obrí un estudi a Rubí, que regentà fins el 1959, quan es traslladà a Madrid en ser contractat per l’agència Europa Press, per a la qual treballà fins el 1962 Hi documentà, entre d’altres, les noces del xa de Pèrsia i, a través de l’agència, la revista Life li publicà fotografies de la mort de Gregorio Marañón Tanmateix, el descobriment dels seus vincles amb la clandestinitat antifranquista comportà la rescissió del seu contracte i la tornada a Rubí, on obrí un segon estudi Al llarg de més de cinquanta anys documentà la vida de la seva…

Es llicencià a la Universitat de Barcelona, i del 1971 al 1979 exercí com a advocat laboralista Fou el primer alcalde de Sabadell elegit democràticament després del franquisme 1979 per la llista del PSUC, càrrec en el qual fou reelegit durant cinc mandats consecutius i des del qual va impulsar la transformació de la ciutat, especialment de l’Eix Macià i el Parc Catalunya Fou també diputat provincial i membre de la Comissió de Govern de la Diputació 1979-83 i l’impulsor, i també primer president, del Consell Comarcal del Vallès Occidental 1987-91 El 1997 fou elegit president del consell d’…

Vida i obra Primogènit d’un llinatge antic, amb casa pairal a Bigues i residència habitual a Barcelona, era germà del polític Marià Maspons i Labrós  i de la també folklorista i escriptora  Maria del Pilar Maspons i Labrós El 1862 es llicencià en dret a Barcelona i el 1864 es doctorà en dret civil i canònic Exercí d’advocat fins el 1879, any en què guanyà oposicions notarials a Barcelona Fou soci fundador de l’Associació General per a la Reforma Penitenciària 1880 i vocal de la Comissió de Codificació del Dret Civil Català, i el 1897 fou nomenat degà del Collegi Notarial La seva tasca…

Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de la seva ciutat i a l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat Interessat pel món del cinema, a divuit anys escriví el primer article en el Diari de Sabadell , que també fou el primer treball sobre cinema aparegut en la premsa local L’any següent entrà a treballar en la redacció d’aquest diari, on es dedicà a la crítica cinematogràfica fins el 1936, activitat que reprengué després de la guerra Des del 1928, desenvolupà una intensa labor periodística a la premsa local La Veu de Sabadell , Diari de Sabadell , Quadern  i…

Té un campanar de planta quadrada, en el característic estil gòtic tardà de la comarca El lloc és esmentat ja el 998 i la parròquia el 1040 Pertangué a la canònica de la seu de Barcelona Fou agregat al segle XIX al municipi de Llinars

Gairebé circular conserva les escasses restes del castell de Tagamanent i l’església de Santa Maria de Tagamanent

D’origen medieval, és de planta trapezoidal De la fortificació primerenca han restat molt pocs elements, perquè la major part de les construccions foren fetes o refetes després de l’any 1465 A llevant es conserva una bestorre semicircular i a ponent hi ha la torre de l’homenatge, de planta rectangular, que forma un talús molt inclinat En aquest sector es troba el nucli residencial, amb una gran estança amb finestres coronelles, el mur del qual està coronat per merlets A la muralla de llevant el parament forma una sortida de dues cares que fan un angle que trenca la línia del mur Les sales…

De l’antic castell de Castellruf , esmentat el 1060, depenia la parròquia de Martorelles

Cursà els estudis d’interpretació al Centre Dramàtic del Vallès Debutà professionalment l’any 1979 en Bestiari , de Pere Quart i Manuel Oltra, L’oncle Vània , de Čekhov, i Tafalitats , de K Valentin, obres dirigides per Pau Monterde D’ençà d’aleshores participà en nombrosos espectacles, com ara Veus familiars 1990, de H Pinter  Carícies 1992 i Morir 1998, de S Belbel  La corona d’espines  1994, de J M de Sagarra, obra per la qual rebé els premis de la Crítica 1994 i Butaca 1995  Els gegants de la muntanya  1999, de Pirandello  Tartuf o l’impostor 2000, de Molière, i Enric IV , de Pirandello,…