Resultats de la cerca

L’església de Sant Martí de Cofort no conserva avui cap testimoni de la seva primera construcció romànica Situada dins l’antic terme del castell de Capolat i, per tant, formant part del vescomtat de Cardona i batllia de Cardona posteriorment La primera menció del lloc i de l’església és del segle XI en ésser referenciada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell Foccocuruo L’església devia perdre la categoria parroquial que tenia el segle XI, car no és esmentada com a tal en la visita al deganat de Berga de l’any 1314 El segle XVIII Sant Martí de Cofort era sufragània de…

Succeí el seu germà Jaspert IV al vescomtat La seva muller Ava de Vernet li aportà en dot la senyoria de Ceret Fou un seguidor fidel de Pere II de Catalunya-Aragó, a qui l’uní una estreta amistat El rei l’ajudà a aixecar el setge que una lliga de nobles havia posat al seu castell de Montboló 1276 El 1282 acompanyà el rei al setge d’Alcoi, a l’emirat de Constantina, i d’allí fou enviat prop del papa Martí IV per demanar ajuda El mateix any fou designat com a cap dels cent cavallers catalans que havien de prendre part en el desafiament de Bordeus entre Pere II i Carles d’Anjou Fou…

En una casa particular del poble de Guils del Cantó es conserva una porta adovellada, i es diu que prové de l’antiga capella de Sant Magí, que es tractaria d’una obra d’època moderna, possiblement del segle XVI El lloc de Sant Magí apareix en el Spill … del vescomtat de Castellbò, redactat al principi del segle XVI, dins de la batllia de Guils del primer quarter de Castellbò, com a lloc “derrhuït y deshabitat, e no és memòria de hòmens l’agen vist poblat vaga e tot és boscatges” No es pot descartar l’existència en aquest antic llogaret d’una església dedicada a sant Magí que…

Fill del jutge Hug I  i de Preciosa de Làcon Governà el jutjat, primer en condomini amb el seu oncle Marià I de Torres i amb Guillem I, net de Pere I 1228 i després tot sol Feu un conveni amb el papa, pel qual rebé la investidura del jutjat en canvi de la promesa d’obediència a l’Església i de no contreure noces per consanguinitat o afinitat sense llicència pontifícia Cedí el vescomtat de Bas a Simó de Palau 1241, si bé els jutges d’Arborea continuaren ostentant aquell títol nominalment Casat amb Diana de Làcon i després amb Sardínia, tingué d’aquesta un fill, el qual, anys més…

El 1017 fou cedida a la collegiata de Santa Maria de Besalú, i depengué posteriorment del priorat de Puigpardines El lloc, esmentat ja el 904, formà part del vescomtat de Bas Municipi independent fins el 1968, forma juntament amb els municipis veïns de Sant Esteve d’En Bas, Joanetes i la Pinya, el nou municipi de la Vall d’En Bas, amb capital a la vila del Mallol, que ja ho era del primitiu Sant Privat L’antic terme comprenia, a més, el poble de Puigpardines, els veïnats de Cirera i Pocafarina del Mallol, els santuaris de les Olletes i de Santa Magdalena del Mont antic priorat de…

S’estén entre la zona axial pirinenca i el riu Ador, i és bastant basculat cap a l’oest, als voltants de Salies Reuneix dues àrees geogràfiques, marcades per un vigorós front pirinenc, interromput a l’eixida dels Gaves, les valls superiors dels quals van de nord a sud El pic d’Aussau només pot ésser travessat amb dificultat pels colls de Somport i del Portalet A la regió prepirinenca s’alternen valls i pujolars, i entre les valls dels Gaves d’Oloron i de Pau, al nord d’aquestes, hi ha extenses landes sense conrear A l’alta muntanya el clima és dur, amb freqüents precipitacions de neu, i a la…

Fill primogènit de Jaume I i d’Elionor de Castella Reconegut hereu de la corona catalanoaragonesa 1228, els posteriors repartiments fets per Jaume I dels estats entre els seus fills anaren minvant l’herència d’Alfons, fins a reduir-la al regne d’Aragó, on fou jurat el 1243 Les divergències sorgides per aquest motiu entre pare i fill acabaren finalment el 1253 Alfons fou designat governador general d’Aragó, i hereu d’aquest regne i del de València Jaume I l’havia enviat amb 100 cavallers catalans al setge de Sevilla poc temps després 1248 ajudà l’infant Alfons de Castella a sotmetre el regne…

Fill probable de Galceran d’Urtx i de la baronessa Blanca de Mataplana Era canonge de la Seu d’Urgell i ardiaca de Prats quan fou elegit bisbe d’Urgell Celebrà dos importants sínodes a la Seu d’Urgell, el 1276 i el 1286 Tingué fortes lluites amb el comte Roger Bernat III de Foix, hereu del vescomtat de Castellbò, pel domini de les valls d’Andorra, que posà fi al pariatge del 1278, patrocinat per Pere II de Catalunya-Aragó i completat per una altra sentència arbitral del 1288, que són el punt d’arrencada de l’actual règim polític d’Andorra Assistí a diversos concilis de Tarragona…

Aquest castell devia ser situat dins de l’antic terme de Canelles de Segre, segurament en l’indret de l’actual llogaret El topònim Kannellas és documentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell El castell o “ kastrum de kanelles” no és esmentat, però, fins l’any 1044 El 1106 consta que Guillem Gauspert llegà en testament el castell de Canelles amb Fígols, que tenia per Guitard Isarn, a Umbert Segons la informació aportada per Pere de Tragó, el castell i el lloc de Canelles encara existia l’any 1519 dins el vescomtat de Castellbò al quarter d’Organyà i era posseït pels…

El poble de Grions formava part del terme jurisdiccional del castell de Montsoriu, i des del segle XIII passà a formar part de la batllia de n’Orri, dins el vescomtat i els dominis que tenia la família dels Cabrera El monestir de Sant Salvador de Breda tenia possessions l’any 1185 dins la demarcació del terme de Grions, que l’any 1246 serien confirmades pel papa Innocenci IV, com també ho féu respecte als privilegis del monestir L’església parroquial del terme de Grions es troba sota l’advocació de sant Gabriel, i és una de les comptades i potser l’única església medieval…