Resultats de la cerca
Es mostren 9077 resultats
Ramon Berenguer I d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1341-64).
Fill del rei Jaume II i Blanca de Nàpols Fou educat pel cavaller Pere Calderer El 1324 el seu pare creà per a ell el comtat de Prades amb la baronia d’Entença El 1326 hom gestionava el seu matrimoni amb Beatriu de Xèrica, però acabà casant-se amb Blanca I de Tàrent, que s’intitulava dèspoina de Romania, cosina germana seva Havent enviduat, el 1337 intentà de casar-se amb Elionor de Sicília, però no havent pogut obtenir la necessària dispensa papal, el 1338 contragué matrimoni a València amb Maria de Xèrica El 1341 permutà amb el seu germà Pere el comtat de Prades pel d’ Empúries El 1328…
Barlaam i Josafat
Tema literari que exemplifica la intercomunicació cultural entre l’Orient i l’Occident.
Amb el títol de Salita Vistava existí una llegenda índia, escrita en sànscrist, que tractava de la vida del Buda aquest, en un determinat episodi, feia quatre encontres amb un vell, amb un malalt, amb un mort i amb un asceta i en deduïa les corresponents conseqüències morals La llegenda, a través d’unes traduccions georgianes, arribà a la literatura grega, i Eutimi n'escriví una versió vers l’any 1000 El protagonista és ara Josafat, fill del rei Abenner, que, educat en el luxe i el plaer, a través de tres encontres coneix la realitat de la sofrença i de la mort, i gràcies a les explicacions…
Maria Barrientos

Maria Barrientos
© Fototeca.cat
Música
Soprano lírica.
De pare malagueny i mare vallenca, rebé una sòlida educació musical de violí, piano i cant a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1898, debutà al Teatre Novetats, amb l’òpera L’Africaine , de Meyerbeer L’any 1900 triomfà a Milà, realitzà gires per Madrid i es desplaçà a Montevideo i Buenos Aires, ciutats dels seus grans èxits La consagració definitiva li arribà en interpretar la Dinorah de Meyerbeer L’any 1915 actuà al Liceu en un paper estellar a Lakmé de Delibes i al Palau en obres com L’església eterna de Granados , composició que li havia estat dedicada juntament amb tres…
,
L’Espanya Industrial
L’Espanya Industrial Sala de telers inaugurada el 1928
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Empresa industrial fundada a Madrid el 1847 pels germans igualadins Joan, Pau, Bernat, Jaume, Ignasi, Isidre i Josep Antoni Muntadas i Campeny, amb un capital de cinquanta milions de rals de billó.
Sorgida gràcies a l’aranzel proteccionista aleshores vigent, fou la primera societat limitada cotonera de l’Estat espanyol La seva junta de govern inicial era de caràcter centralista, però la societat passà a Barcelona 1851 i hom creà els centres de producció a la ciutat al carrer de la Riereta i a Sants El Vapor Nou, el 1849 La maquinària, anglesa i francesa, movia 41748 bobines i 1000 telers Les seves accions assoliren cotitzacions molt altes a la borsa de Barcelona El 1854 fou afectada per l’oposició obrera a les selfactines, filadores automàtiques en l’aldarull, morí un contramestre de…
Castell de Ministrells (Anserall)
Art romànic
Situació Únic angle conservat d’aquesta fortalesa d’estructura rectangular ECSA - A Villaró Les restes del castell es troben damunt del lloc de Ministrells, en un replà de la muntanya que tanca pel nord la vall de Ministrells Mapa 34-10215 Situació 31TGC612014 Al lloc de Ministrells, avui despoblat, s’hi arriba per una pista, practicable únicament a peu o amb vehicles tot terreny, que surt de la carretera de la Farga a Civís, 1 km més amunt d’Asnurri Les restes de la forticació són damunt mateix del poble, a la banda nord Història Hi ha molt poques notícies històriques sobre el…
Santa Margarida de Quart d’Onyar
Art romànic
Situació Campanar de l’església de Santa Margarida de Quart, únic element totalment romànic que resta d’aquest edifici, transformat als segles XVII i XVIII Va ésser acuradament restaurat l’any 1983 F Tur Al poble de Quart d’Onyar, s’hi arriba per la carretera de Girona a Llagostera, a uns 7 km de la primera població L’església és dalt un petit turó, fora del nucli urbà Mapa L39-13334 Situació 31TDG873434 JAA-MLlC Història Aquesta església parroquial havia estat possessió de la seu de Girona i pertanyia a l’ardiaconat de la Selva Al segle XIV la població era ja lloc reial ASA…
Sant Joan del Pla (Sant Martí de Llémena)
Art romànic
Situació Església d’extrema simplicitat, però d’una gran bellesa de línies E Pablo L’església de Sant Joan del Pla centra la planura anomenada Pla de Sant Joan, situada a la carretera de Girona a les Planes d’Hostoles, per Sant Gregori, i Sant Martí de Llémena, a uns 16 km de Girona Mapa L38-12295 Situació 31TDG736527 JAA Història A desgrat que es tracta d’un edifici romànic, no ha estat possible trobar cap notícia històrica que parli d’aquesta església ASA Església És un senzill edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó, de perfil lleugerament apuntat, i capçada a llevant per un…
Santa Anna de l’Hostal Roig o de Montllor (Gavet de la Conca)
Art romànic
Situació Dos aspectes de la capçalera d’aquesta església una vista interior de l’absidiola lateral dreta, i una altra vista, també interior, de l’absis central Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església de Santa Anna de l’Hostal Roig són a uns dos-cents metres al sud del poble de l’Hostal Roig Mapa 33-12290 Situació 31TCG347561 L’itinerari que cal seguir és ben bé el mateix que hem indicat en la monografia anterior, tenint en compte que la mateixa pista que arriba al castell passa abans per davant de l’església JAA Història El lloc actual de l’Hostal Roig, identificat amb l’antic…
Sant Andreu (Pineda de Mar)
Art romànic
Situació Vista interior, des de la porta d’accés, del que resta de la capella de Sant Andreu de Pineda de Mar N Ontiveros Capella en mines del municipi de Pineda, situada en una llenca del terme entre Hortsavinyà i Calella, cosa que fa que molts creguin, i fins i tot s’ha escrit, que pertany a Calella Mapa 38-15-394 Situació 31TDG692105 És accessible per la carretera que va a Hortsavinyà, i a uns 1200 m després que s’acaba el tram asfaltat s’arriba a un pla on comença un camí que s’enfila a la carena Es troba a uns 100 m d’aquest punt vers ponent, al mig d’un petit bosc cercat,…
Sant Jaume (Salardú)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental És un edifici d’origen possiblement romànic, però actualment molt modificat F Junyent-A Mazcuñan L’església és emplaçada a la riba dreta de la Garona, entre Garòs i Arties, en un indret que s’eleva sobre la vall, prop del barranc de Salider Mapa 149M781 Situació 31TCH248303 S’hi arriba per un camí que s’inicia al cantó esquerre de la carretera del port de la Bonaigua C-142, just abans d’entrar a Arties Poc després d’haver-lo iniciat tomba cap a mà esquerra i, seguint parallel a la carretera vers ponent, passa…