Resultats de la cerca

Situació Fragment de l’absis romànic, únic testimoni que ens ha pervingut de la construcció primitiva de l’església F Tur El nucli del poble de Monells és dividit en dos sectors pel curs del Rissec, un afluent del Daró que davalla de les Gavarres, de règim torrencial Al marge dret del rieral s’estén el “barri del Castell” conjunt arquitectònic d’interès i a l’esquerra el “barri de la Riera” o de l’Església En aquest darrer i al seu extrem nord-oest hi ha l’església parroquial de Sant Genís de Monells Mapa 334M781 Situació 31TDG998473 Per Monells passa la carretera local de Corçà a Bordils,…

Cara anterior de la creu, avui conservada al Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses F Tur Al Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, amb el núm d’inventari 37, hi ha una creu de fusta que fa 189 × 110 cm el gruix és de 7 cm Aquesta creu prové d’una antiga capella avui desapareguda l’anomenada capella del Roser, que era situada al costat dret del riu Ter, dins el mateix poble de Sant Joan de les Abadesses La creu és de fusta, i hi apareixen els vestigis de pintura amb figuració policroma en els trossos en què la capa d’entelat de lli encara no ha desaparegut En algun…

Situació Capçalera de l’antiga església, amb el campanar de formes arrodonides, Integrats en l’edifici actual alçat a mitjan segle passat J Pahissa L’església de Santa Maria, parroquial del poble del Bruc, constituït per diversos nuclis, és situada al barri que hom anomena Bruc de la Parròquia, format per un carrer que s’estira a l’altra banda de la riera de Can Dalmases, a redós dels relleus montserratins Mapa 35-15391 Situació 31TCG989036 Entre els quilòmetres 577 i 578 de l’antiga carretera de Barcelona a Lleida ara variant de la N-II, a mà esquerra direcció Barcelona, hi ha un trencall,…

Situació Absis de l’església, abans de la restauració del 1994, on destaca l’acurat parament de carreus ben tallats i disposats en filades horitzontals ECSA - X Fresneda Aquesta església és dalt d’un cingle a 1 300 m i presideix tota la vall de Betesa Era l’església del poblat de Santa Eulàlia o Santolària, al qual donà nom És prop de les dues úniques cases que resten de l’antic llogaret, des d’on es dominen els pobles de Pallerol, Sant Orenç i Betesa Mapa 32-10213 Situació 31TCG094920 Es pot arribar a l’església des del camí de ferradura que puja a l’ermita de Rigatell, el qual cal abandonar…

Situació Capella o santuari situada al nord de Betesa, en plena serra del Cis, ben conservada i amb culte ECSA - MÀ Font Aquesta capella de Betesa s’aixeca al N de la població, en plena serra del Cis, a la capçalera del barranc homònim Mapa 32-10 213 Situació 31TCG099925 S’arriba a l’ermita de Rigatell des d’un camí de ferradura que surt del mateix poble de Betesa en direcció nord Aquest itinerari, en alguns llocs emboscat, va travessant formacions de conglomerats Cal remuntar el camí fins passat el barranc de Rigatell i d’allí anar a buscar la borda de casa Francino, que es troba a pocs…

Situació L’església de Llinars de l’Aiguadora és situada entre l’Aigua de la Corba i l’Aigua d’Ora, en un dels extrems occidentals del terme, que raneja la comarca del Solsonès Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93,6 — y 64,5 31 TCG 936645 S’hi arriba per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys Poc després del quilòmetre 19, a mà dreta, s’inicia una pista asfaltada que porta a Llinars de l’Aiguadora L’església es troba en un lloc elevat, a la dreta de la carretera que hem…

El Teatre Bartrina, al Centre de Lectura de Reus RM Fundat el 1859 per menestrals propers al republicanisme federal, el Centre de Lectura de Reus conegué durant els anys de la Restauració una letàrgia provocada per les traves polítiques i pel canvi en el teixit social, en el sentit que la petita burgesia anà substituint els menestrals Els nous socis canviaren les conferències pels concerts casolans i les tertúlies, en què llegien els seus treballs literaris La situació s’invertí al llarg de les tres primeres dècades del segle XX, un dels períodes més dinàmics i prestigiosos de la seva…

Illustració del llibre Recreaciones científicas o la física y la química sin aparatos de laboratorio , G Tissandier, Madrid, 1887 BC La divulgació dels nous descobriments científics i tècnics en el segle XIX assolia sovint un sentit poètic i de joc Era també l’indici d’uns nous principis tecnològics que començaven a transformar la vida privada, amb l’aparició d’una allau de nous objectes domèstics i joguines Els manuals d’exercicis de màgia, com també els tractats de recreacions científiques, tenien per objecte comú ensenyar a reproduir, amb un mínim d’objectes domèstics, els efectes més…

Retrat de BC Aribau, R Martí i Alsina, c 1882 GCI / GS Encara circula el tòpic que la publicació de La Pàtria , de Bonaventura Carles Aribau, fou l’inici de la Renaixença i d’un procés de normalització en l’ús literari de la llengua catalana que s’afermaria amb els Jocs Florals i culminaria en el Modernisme Se’l troba fins i tot en textos —que, d’entrada, el desmenteixen— de la manera que s’acostumen a escolar els tòpics, inadvertidament Les objeccions a aquesta concepció són cada dia més freqüents i argumentades s’assenyala el caràcter anecdòtic de la composició, la nulla consciència…

Vida Fill de pare editor i de mare pianista, molt aviat mostrà les seves grans aptituds musicals Abans de deu anys començà l’estudi del piano i a onze anys ja componia De primer estudià amb N Jelenkovskij, però per recomanació de MA Balakirev rebé classes particulars d’harmonia de N Rimskij-Korsakov El 1882 la seva Simfonia número 1 fou dirigida per aquest compositor a Moscou i per Balakirev a Sant Petersburg Visqué temporalment a Weimar 1884, on F Liszt escoltà la primera simfonia de Glazunov, a qui elogià, i també viatjà a Bayreuth Després anà a Espanya i al Marroc amb el compositor M Bel’…