Resultats de la cerca
Es mostren 31517 resultats
Ferran VII d’Espanya
Història
Rei d’Espanya (1808 i 1814-33).
Fill de Carles IV i de Maria Lluïsa de Parma Durant la seva infància, assistí a la fulgurant ascenció del favorit Godoy, amb qui mai no simpatitzà Convertit pels enemics d’aquell en un símbol d’alliberament, intervingué, ja més gran, en diverses conjures contra el poderós ministre el motí d'Aranjuez març del 1808 reeixí, i Carles IV hagué d’abdicar a favor de Ferran Napoleó, desitjós de convertir Espanya en un aliat dòcil, assumí l’arbitratge entre pare i fill Convocats ambdós a Baiona, l’emperador francès aconseguí que Ferran tornés la corona a Carles IV i que aquest abdiqués en benefici de…
Onofre Esquerdo i Sapena
Heràldica
Genealogia
Història
Erudit, genealogista, historiador i heraldista.
Ciutadà de València, de pares originaris de la Marina, era germanastre de Vicent Esquerdo Ocupà diferents càrrecs en l’administració foral i municipal, entre d’altres, jutge de contrafurs, síndic i jurat en cap en dues ocasions El contacte amb els arxius institucionals el degué afeccionar a la història, i reuní una biblioteca important Com altres erudits i estudiosos de l’època, copià o feu copiar aquelles “memòries” que considerà interessants i algunes, tot i que no són obra seva, foren considerades fruit del seu enginy, com apunta el bibliògraf Vicent Ximeno Entre els seus treballs…
, ,
Narcís Bonet i Armengol
Música
Compositor.
Fill de Lluís Bonet i Garí i germà de Jordi Bonet i Armengol , fou deixeble de Joan Llongueras, Lluís M Millet, Eduard Toldrà i, especialment, de Maria Carbonell i Joan Massià L’any 1946 fou presentat en un concert al Palau de la Música Catalana com a pianista i compositor A París estudià composició i direcció amb Nadia Boulanger i Igor Markevitch Guanyador el 1952 del primer premi del Conservatori de Fointainebleau, fou president de Joventuts Musicals de Barcelona 1955 i d’Espanya 1962 i delegat oficial de la Federació Internacional de Joventuts Musicals per a Amèrica Llatina El 1963 fixà…
,
Santa Susanna de Peralta (Vulpellac)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant amb la capçalera i el campanar, una torre damunt la qual fou erigida una espadanya de dues finestres E Pablo L’església de Santa Susanna és el temple parroquial de Peralta, poble situat en una vall al peu dels contraforts nord-orientals de les Gavarres, a l’extrem sud-oriental del terme EI poble és format per diverses masies disseminades dels voltants de l’antic castell de Peralta Mapa 334M781 Situació 31TEG077453 Per arribar-hi hi ha dos camins, a mà esquerra, entre la Bisbal d’Empordà i Palafrugell, a la carretera comarcal de Girona a…
Santa Fe de Vilagelans (Gurb)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església d’una petita nau rectangular, rematada vers llevant per un absis semicircular En aquesta planta han estat indicades les modificacions que ha sofert l’estructura de l’absis G Orriols La capella de Santa Fe, formava part del conjunt de l’antic castell de Vilagelans, i és situada al costat de l’actual casal de Vilagelans, que es troba dins el terme municipal de Gurb de la Plana Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 40,9 —y 47,7 31 TDG 409477 Per arribar-hi, cal prendre la carretera de…
Crist d’Andorra
Art romànic
Crist Vista de conjunt de la imatge, conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15 922 ECSA-Rambol El Museu d’Art de Catalunya conserva, amb el núm 15 922 d’inventari, la imatge d’un crucifix de talla policromada, de 52 × 51 cm damunt una creu de 136 × 78 cm però actualment no és exposada al públic sinó retirada al magatzem Fou adquirida l’any 1906 a Miquel Deó, notari de la Seu d’Urgell, i és considerada com a obra del segle XIII Procedeix d’una parròquia d’Andorra, no determinada Per tal d’evitar de cometre errors atribuint autenticitat a detalls…
Museu Arqueològic de Banyoles
Art romànic
Morter Es tracta d’un morter de pedra amb decoració exterior De forma circular tant a la part inferior com a l’exterior, la decoració determina quatre cares diferenciades en les quals podem veure unes formes de quart de cercle que es desenvolupen a la part inferior del morter, en nombre de vuit Al centre de cada cara es poden veure també unes formes corbades que a la part superior descriuen una espècie de petites volutes encarades i, a sobre, una cinta horitzontal que ressegueix tot el morter quedant ocultada en les formes prominents que ocupen la intersecció de les cares No es pot saber de…
Vila closa de Tendrui (Tremp)
Art romànic
Situació Vista general de l’antic poble de Tendrui, ara deshabitat, encimbellat dalt d’un turó al sector nord-oest de la plana de Tremp ECSA - J Bolòs El poble antic de Tendrui, actualment abandonat, és situat en un turó que s’alça al costat d’una torrentera, al vessant nord-oest de la plana de Tremp Mapa 33-11252 Situació 31TCG225718 A la cruïlla de carreteres que hi ha a l’entrada de la vila de Tremp cal girar a l’esquerra ja que cap a la dreta es va a Isona, seguir un passeig nou i tirar camí endavant no a l’esquerra després cal pujar una mica, baixar a un torrent i enfilar-se fins a una…
Despoblat fortificat del Pui (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Un dels clapers de pedres més notables de l’ampli sector que ocupa aquest enigmàtic poblat ECSA - A Roig Les ruïnes d’aquest despoblat es troben escampades al cim d’un turó situat al sud del poble d’Ainet de Cardós, al marge dret del riu, en un lloc totalment isolat Mapa 34-9182 Situació 31TCH549157 Per a anar-hi cal situar-se a Ainet de Cardós, població que es troba a uns 4 km al nord de Ribera de Cardós Des d’aquí cal agafar un camí, cap al sud, que porta als camps, al peu del turó que tanca la població Cal pujar pel bosc, a estones sense camí, fins al cim, on a l’esplanada es…
Santa Coloma de l’Espluga de Cuberes (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Església troglodítica encaixada en una balma d’un penya-segat de la serra de Cuberes J Tous Aquesta església és situada en el despoblat troglodític situat dins la cinglera d’un penya-segat de la serra de Cuberes, en el vessant abrupte de migdia, sobre el barranc de l’Infern, a prop del punt d’unió amb la Noguera Pallaresa, dins el congost de Collegats Mapa 33-11252 Situació 31TCG397838 L’accés actual és una mica costós, ja que els camins estan abandonats Cal travessar la Noguera pel pont de Baén i seguir la pista del bosc de Pentina que porta al santuari d’Espià Després de passar per…