Santa Fe de Vilagelans (Gurb)

Situació

Planta, a escala 1:200, de l’església d’una petita nau rectangular, rematada vers llevant per un absis semicircular. En aquesta planta han estat indicades les modificacions que ha sofert l’estructura de l’absis.

G. Orriols

La capella de Santa Fe, formava part del conjunt de l’antic castell de Vilagelans, i és situada al costat de l’actual casal de Vilagelans, que es troba dins el terme municipal de Gurb de la Plana. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 1:50.000, full 37-13 (332): x 40,9 —y 47,7 (31 TDG 409477).

Per arribar-hi, cal prendre la carretera de Vic a Manlleu, i al punt quilomètric 6, s’ha d’agafar un camí a mà dreta que després de recórrer aproximadament 1,3 km, arriba al castell de Vilagelans, amb el temple de Santa Fe al seu costat.

Per entrar-hi, s’ha de demanar la clau al casal de Vilagelans. (GOP)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Roda al costat del castell o torre de Vilagelans. No degué passar de capella vinculada als senyors del petit castell de Vilagelans, i dependent de la parròquia de Sant Andreu de Gurb.

L’església de Santa Fe hom diu que es documenta el 1072, però aquesta dada no ha pogut ser comprovada i les altres referències documentals no apareixen fins a partir del 1276 en les deixes testamentàries dels habitants de la comarca.

En la visita que el 1687 feu el bisbe de Vic a aquesta capella digué que en tenia cura Mariàngela d’Alemany i es trobava en molt mal estat, i impedí la celebració fins que no s’arreglés la teulada i el paviment. Arran d’aquesta prohibició o pocs anys després, al principi del segle XVIII s’hi feren importants obres; així es restaurà la volta, fent-la més baixa i totalment arrebossada, també se li feu un campanaret d’espadanya; tot plegat desfigurà l’estructura primitiva. Després del 1940 fou pintada totalment, tant de dintre com de fora, es refeu la teulada i es tornà a arrebossar. Actualment, es troba oberta al culte si bé no de manera periòdica i el seu estat de conservació és bo. (APF-ABC)

Església

Planta del recinte, en el qual hom pot veure el casal, a mà esquerra i la capella de Santa Fe a mà dreta. Aquesta planta fou feta per Josep M. Pericas al començament del segle XX.

A. Pladevall

La de Santa Fe és una capella de planta rectangular, rematada a llevant per un sol absis; tot el conjunt és de reduïdes dimensions. El seu aspecte exterior podria fer-nos dubtar sobre el seu origen romànic. L’explicació a aquest fet es pot trobar en què la capella degué estar enderrocada, i que es refeu durant el present segle, però de manera que per reconstruir-la es va seguir tan sols la forma de la planta, sense cura de fer-ne una reconstrucció metòdica. Així doncs l’absis és totalment nou, i fet amb un envà de maons. De la resta de la construcció no es poden esbrinar gaires detalls, ja que tota ella és pintada blanca per dintre i per fora.

Dues coses però, són patents de la capella romànica. L’una, són unes pedres que es poden veure des de l’exterior, en el punt d’arrencada de l’absis, que pertanyien a l’antic absis amb tota certesa. L’altra, la porta d’entrada, malgrat que no és segur que estigués col·locada allí on és ara (mur de ponent), és una porta romànica molt simple, feta amb dos arcs de mig punt en degradació, i sense decoració.

Seria de molt interès poder estudiar el que hi ha sota els arrebossats, per tal de poder saber què amaguen, i quines són les parts autènticament romàniques i quines les que han estat refetes, a més de l’absis. (GOP)

Bibliografia

  • Pere Bofill: Les esglésies antigues del terme del castell de Gurb, “Butlletí del Centre Excursionista de Vich”, vol. IV (anys 1921-24), pàg. 179, Vic.
  • J. Gudiol: Excursió a Vilagelans, “Resenya de les excursions fetes durant l’any 1911 del Centre Excursionista de Vic”, Vic 1911.
  • Antoni Pladevall: Santa Fe de Vilagelans, “Hoja Diocesana”, 18-12-1977.
  • Antoni Pladevall: Gurb de la Plana, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 1, pàg. 108, Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona 1981. (DAG)