Resultats de la cerca
Es mostren 3320 resultats
Begur

Detall del nucli antic al voltant de l’església de Sant Pere i, al fons, les restes del castell de Begur
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat al massís de Begur.
Situació i presentació Per tot el costat de llevant i al NE limita amb la mar, en un tram de litoral alt i escarpat al N limita amb el municipi de Pals, a l’W en part amb Regencós i al S i SW amb Palafrugell Es troba al centre de la franja litoral de la comarca i comprèn gairebé tot el sector muntanyós del massís de Begur, extrem septentrional de la Serralada Litoral El massís, format per calcàries, roques metamòrfiques i granits, culmina al puig de Son Ric, a 323 m d’altitud, i en el seu contacte amb la mar forma una successió d’entrades i sortides, de cales i de puntes, amb grans penya-…
Altafulla
El castell dels Montserrat, a la part més alta de la vila d’Altafulla
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la zona costanera.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de la Nou de Gaià i la Pobla de Montornès, a l’E amb el de Torredembarra, a l’W amb els de la Riera de Gaià i Tarragona i al S amb la Mediterrània La platja, recta i plena de còdols a causa de les aportacions del Gaià i dels corrents marítims, s’estén des del cap Gros fins prop de la Roca de Gaià La sorra, però, cobreix tot el llit de la mar El territori altafullenc és constituït per la sedimentació de dipòsits marins miocènics i pels materials detrítics provinents de les serralades prelitorals, arrossegats per les aigües de la conca del…
Santa Maria de Ribera de Cardós
Art romànic
Situació Aspecte actual d’aquesta important església, separada del nucli de població, que ha estat restaurada fa pocs anys J Tous L’església parroquial de Ribera de Cardós, centre de la vall de Cardós, és als afores del poble de Ribera, entre el nucli urbà i el riu, al costat del cementiri JAA Mapa 34-9 182 Situació 31TCH548142 Història Les notícies històriques que podem considerar relacionades amb l’església de Santa Maria de Ribera de Cardós es confonen, en molts dels documents més antics, amb les notícies genèriques sobre la vall de Cardós Aquest fet planteja un greu problema d’…
Castell de Fontova (Graus)
Art romànic
Situació Vista aèria del turó de Fontova, on s’aixeca el castell i l’església de Santa Cecília ECSA - J Todó El castell de Fontova és enlairat a 1 010 m d’altitud, en un tossal afaiçonat a banda i banda per les capçaleres dels barrancs dels Pinars i de la Bodegueta, collectors de l’Éssera per l’esquerra Mapa 31-11250 Situació 31TBG891838 S’arriba a la Pobla de Fontova per la carretera local que surt de la carretera C-139 de la vall de Benasc, a l’altura de les Ventas de Santa Lucía, a mà dreta Un cop a la Pobla de Fontova cal entrar als carrers del poble, tot recte, i a l’altre extrem s’agafa…
Castell de Lluçars (Tolba)
Art romànic
Situació Vista del poble de Lluçars, presidit pel seu imposant castell ECSA - F Tur El castell de Lluçars és emplaçat en la plataforma del monticle que presideix el petit poble de Lluçars El castell de Lluçars es troba estratègicament situat, car domina la vall del Queixigar, entre Monesma, al nord, i Falç al migdia, castells amb els quals es comunica visualment Mapa 32-12 289 Situació 31TBG998703 S’hi arriba perfectament amb automòbil des de la N-230, agafant a l’esquerra una carretera local, passat Tolba i abans del pont del Queixigar, entre els quilòmetres 73 i 74 Aquesta carretera segueix…
Castell de Casserres (Estopanyà)
Art romànic
Situació Escasses ruïnes d’aquesta fortalesa, que es drecen en un esperó rocós sobre el poble deshabitat de Casserres ECSA - J Bolòs Les restes del castell són al capdamunt d’un esperó rocós que domina el poble de Casserres, a la dreta del Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TCG983569 De la carretera que va a Estopanyà, surt la carretera asfaltada que porta al poble d’Estanya Uns centenars de metres més enllà, cal agafar la pista de l’esquerra que, pel costat nord de l’Estany Gran, ens portarà fins a Casserres Poc abans d’arribar-hi, haurem deixat a mà dreta la pista que va cap al pont de…
La influència septentrional: el flamenquisme i l’influx germànic
Art gòtic
Santa procedent del monumental sepulcre d’alabastre del bisbe Bernat de Pau † 1457, a la capella de Sant Pau de la catedral de Girona, ara conservada al Museu de la Catedral ©R Manent L’estil internacional, que havia arribat a Catalunya cap al final del segle XIV, aconseguí evolucionar amb èxit i adaptar-se a les peculiaritats locals Havia estat la tendència artística dominant fins ben entrada la dècada dels cinquanta, tot i que en el seu darrer període alguns dels escultors que consten actius a Catalunya ja havien començat a experimentar puntualment amb les noves modes flamenques, com és el…
Sant Martí de Capsec (la Vall de Bianya)
Situació Torre campanar de l'església A Borbonet L’església de Sant Martí Capsec és situada, com el poble, en una petita vall que hi ha al vessant meridional de la serra de Malforat, a l’esquerra del torrent de Capsec, que aflueix a la riera de Bianya per l’esquerra, vora l’antic hostal de Capsec Mapa 256M781 Situació 31TDG565761 A Capsec s’arriba per una pista d’uns 4 km que surt a 1 km de la Canya per la carretera de Sant Pau de Seguries, en direcció a tramuntana L’església és als afores, al costat del cementiri JVV-MLIC Història Un dels esments més antics que hi ha del lloc de Capsec data…
Sol

Esquema de l’estructura del Sol
© Fototeca.cat
Astronomia
Estel entorn del qual gira la Terra.
Té un diàmetre de aproximat de 1400000 km i una massa d’1,99 × 10 3 ⁰ kg la seva densitat mitjana és, doncs d’1,41 g/cm 3 El seu equador és inclinat 7° 10,5’ respecte a l’eclíptica, i l’acceleració de la gravetat a la fotosfera val 27,4 m/s 2 Com a estel pertany al tipus espectral G2, i la seva magnitud lluminosa aparent és de -26,7, mentre que l’absoluta és tan sols de 4,8 El Sol gira entorn d’ell mateix, però, atès que és constituït per una gran massa de gasos, les distintes regions no giren solidàriament, sinó que ho fan a velocitats diferents, que depenen de la latitud Així, a les…
La capella reial de Santa Àgata de Barcelona
Art gòtic
Capçalera de la capella Reial de Santa Àgata de Barcelona Els anys del regnat de Jaume II són, en molts aspectes, un dels punts culminants de la Catalunya medieval És un període d’enfortiment de l’autoritat del monarca, que va emprendre un ambiciós programa de renovació dels seus palaus En el de Barcelona, Jaume II decidí bastir-hi una capella, inicialment i fins al segle XVII sota l’advocació de Santa Maria Les obres van començar vers el 1302 i eren pràcticament enllestides del tot el 1311 Als murs de l’església hi ha esculpits molts escuts amb les armes reials, i a l’absis poligonal es…