Resultats de la cerca

Assolí la fama a 20 anys gràcies a un programa de la televisió italiana dedicat a presentar noves estrelles El seu debut internacional es produí el 1988 interpretant el personatge de Rosina en Il barbiere di Siviglia , de Rossini, amb el qual es presentà el 1990 al Liceu Especialitzada en les òperes de Mozart i Rossini, ha actuat en els grans escenaris sota la batuta de directors com Daniel Barenboim, Nikolaus Harnoncourt i Riccardo Chailly, amb els quals ha enregistrat nombrosos discs El 1996 debutà al Metropolitan Opera House de Nova York amb el paper de Despina a l’òpera…

Els primers estímuls cap a la pintura li vingueren del seu oncle, el pintor Antonio López Torres L’any 1949 fixà la residència a Madrid, on assistí als cursos de l’Escola d’Arts i Oficis i de Belles Arts 1950-55 Aviat es decantà cap a una estètica realista per la qual seria conegut internacionalment i signà un contracte en exclusiva amb la galeria Malborough de Nova York 1970 La complicitat amb altres companys Maria Moreno, Isabel Quintanilla, Francisco i Julio López Hernández feu que el grup rebés l’etiqueta de “realisme madrileny”, si bé la coincidència és només generacional El…

Es formà musicalment al Royal College of Music de Londres i amplià la seva formació a Siena, Ginebra i Zuric El 1962 debutà com a mezzosoprano en aquesta ciutat, interpretant Annina a Der Rosenkavalier R Strauss Poc després, passà a la corda de soprano El 1964 es presentà al Covent Garden de Londres com la Leonora d' Il Trovatore i de seguida s’especialitzà en els principals papers wagnerians i straussians El 1966 cantà per primera vegada a Bayreuth, on ha actuat regularment des d’aleshores, com també als principals teatres d’arreu del món, incloent el Metropolitan de Nova York,…

De formació bàsicament autodidacta, la seva obra es caracteritza per un marcat primitivisme de tipus animista conté abundants referències a la història i la tradició occidentals amb una clara intenció d’articular un discurs moral i intellectual Ha estat inclòs dins el corrent anomenat transavantguarda italiana, juntament amb Sandro Chia, Francesco Clemente, Mimmo Paladino i Nino Longobardi La seva obra es donà a conèixer principalment durant els anys vuitanta, i en destaquen les exposicions a VII Documenta de Kassel 1988, Stedelijk Museum d’Amsterdam 1983, Solomon R Guggenheim…

Format a Nàpols i Roma, els seus inicis s’inscriuen dins l’art conceptual Al començament dels anys vuitanta formà part, juntament amb S Chia, E Cucchi, N Longobardi i M Palladino, de l’anomenada transavantguarda italiana Tanmateix la seva obra és en extrem personal, d’una gran riquesa iconogràfica, amb ressons de Blake, de Füssli, de l’art oriental, etc, i en ella conflueixen imatges visionàries i evocadores sovint protagonitzades per la figura humana Són característiques les seves “colleccions”, una agrupació d’imatges en què una idea és tractada de múltiples maneres Eclèctic quant a tècnica…

En una primera etapa, centrada a Califòrnia, els seus projectes reflectiren la influència de l’art minimalista R Serra, C André, R Irvin, S Lewitt Museu Marítim Cabrillo, a San Pedro 1979, Museu Aeroespacial, a Los Angeles 1982-84, la seva pròpia casa 1977-78, el Museu d’Art 1989 i un centre comercial 1973-80 a Santa Monica, etc A partir de la realització de la seu de Vitra, a Basilea 1988-94, es decantà cap a formes més expressionistes i geometries més complexes Museu Weisman, a Minneapolis 1990-93, Auditori Walt Disney, a Los Angeles 1989-96, Museu Guggenheim de Bilbao 1993-97, Centre…

Estudià al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà i més tard a Roma, on fou alumne de T Pediconi i A Piervenanzi El 1964 guanyà un concurs de cant a Spoleto, fet que li permeté debutar com a Colline La bohème al festival de la mateixa ciutat Cantà a Roma 1965, al Teatro alla Scala de Milà 1970 i sovint a Nova York Metropolitan i Londres Covent Garden El 1969 debutà a Glyndebourne com a Don Giovanni, paper que des d’aleshores ha interpretat amb èxit en diverses ocasions, com ara a Sevilla el 1992 o a Orange el 1996 Ha cantat arreu d’Europa i dels Estats Units, destacant…

Hom el considera com un dels millors futbolistes de tots els temps Davanter centre o interior, posseïa un domini de la pilota i una visió de joc extraordinaris Jugà primer amb el Bauru 1951 i fou professional el 1956 amb el Santos FC, equip amb el qual assolí sis títols nacionals 1961-65, 1968, dues Copes Libertadores d’Amèrica 1962, 1963 i dues vegades la Copa Intercontinental 1962, 1963 El 1975 fitxà pel Cosmos de Nova York, amb el qual guanyà un títol nacional 1977 i finalitzà la seva carrera esportiva el mateix 1977 Internacional gairebé un centenar de vegades amb la selecció…

Començà a estudiar dansa a la Rambert School de Londres, des d’on Maurice Béjart l’incorporà als seus Ballets du XXe Siècle Completà la seva formació a Brusselles i a Nova York Des del 1981 fins al 1990 treballà al Nederlans Dans Theater contractat per Jiri Kylian, i aquest darrer any entrà com a director artístic i de coreografia del Teatro Lírico Nacional de Madrid, institució que remodelà i rebatejà com a Compañía Nacional de Danza, càrrec del qual dimití l’any 2010 L’any 1983 creà la seva primera coreografia, Jardí tancat , amb Maria del Mar Bonet…

Amb Bruno Maderna fundà 1954 i dirigí l’Studio di Fonologia de Milà, on experimentà tècniques de composició amb mitjans electroacústics Dirigí també la revista Incontri Musicali 1957-62, dedicada a la música contemporània Exercí com a professor de composició a les universitats de Darmstadt i Harvard, i a la Juilliard School de Nova York 1963-71 En les seves composicions se serví lliurement tant de tècniques tradicionals com de la tècnica serial i d’altres Hom pot esmentar-ne 5 Variazioni 1951, Nones 1954, Alleluyah I i II 1955-57, Omaggio a Joyce 1958, Circles 1960, Visage 1961,…