Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
d’efecte retardat
Militar
Química
Dit de les espoletes, dels artefactes, etc, en els quals, o a causa dels quals, l’explosió s’esdevé després d’un interval, més o menys llarg i preestablert, d’haver estat activats o excitats.
ranura
Transports
Obertura llarga i estreta al llarg de l’envergadura d’una ala, normalment prop del seu caire d’atac, que serveix per a millorar les condicions del flux d’aire a grans angles d’atac.
Durant les operacions d’aterratge i d’envol, quan la velocitat és baixa i hom necessita incrementar l’angle d’atac, una part de l’ala situada prop del caire d’atac se separa de la resta i constitueix una ranura El flux d’aire accelerat en passar per aquesta obertura incrementa l’energia de la capa límit de la part superior de l’ala i n'evita així el despreniment i, per tant, la pèrdua de la sustentació En certes aeronaus militars la formació de la ranura és automàtica quan l’angle d’atac esdevé massa gran
serra Grossa
Serra
Alineació muntanyosa que separa la Costera de la Vall d’Albaida; pertany al sistema prebètic valencià i és constituïda per un llarg anticlinori que segueix paral·lelament la vall del riu Cànyoles en direcció SW-NE.
Culmina 893 m alt al seu sector central Figueroles És constituïda per calcàries i margues cretàcies amb intercalacions del Triàsic guix i manifestacions d’un carst avançat El riu d’Albaida talla la serra de sud a nord per l’estret de les Aigües de Bellús i aquesta continua, amb els noms de serra de la Solana i de Requena, fins a la serra de Buixcarró i a la Puigmola
preservació digital
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt d’activitats realitzades sobre els documents digitals —els digitals des de la seva creació o els tradicionals que han estat digitalitzats—, per tal que es puguin recuperar, consultar i utilitzar al llarg del temps.
Comporta l’atribució de les metadades de preservació, la còpia de la informació en nous suports i la utilització de programaris i maquinaris actualitzats amb els quals recuperar la informació
torrat
Tros de tronc o branca de pi, ample de corona des d’un pam, a mida de costal, que hom trosseja a quatre o cinc pams de llarg, i serveix per a cremar o estellar.
maceta
Maceta
Construcció i obres públiques
Martell de ferro gros (d’uns 12 cm de llarg), de secció quadrada i amb els caps plans i iguals, proveït d’un mànec curt, que és emprat pels mestres de cases i els picapedrers.
llúdria
Mastologia
Nom donat als mamífers de la família dels mustèlids pertanyents als gèneres Lutra, Lutrogale, Pteronura, Amblionix, Aonix i Enhydra, caracteritzats pel fet de tenir un tronc llarg i flexible i un cap aixafat i ample.
Les potes són petites, amb cinc dits units per una membrana El pèl és dens i curt La llúdria comuna Lutra lutra ateny, com a màxim, 1,50 m de longitud total És un animal típicament adaptat al medi fluvial neda amb facilitat, el pèl impedeix que l’aigua arribi a la pell i les orelles presenten un dispositiu que permet de tancar el conducte auditiu S'alimenta de peixos, i fa els amagatalls a les riberes dels rius amb vegetació Habita a Europa, Àfrica, Amèrica i una gran part d’Àsia, i va en regressió als Països Catalans La llúdria gegant Pteronura sp pot arribar a fer 2,20 m, i habita a l’…
lacèrtids
rèptil escatós saure lacèrtid: llargandaix comú
© Fototeca.cat
Herpetologia
Família de rèptils escatosos del subordre dels saures que atenyen uns 10-70 cm de longitud, amb el cos llarg i àgil, les extremitats ben desenvolupades i proveïdes de cinc dits prims i amb ungles.
La cua és llarga, punxeguda, fràgil i regenerable, els ulls tenen parpelles mòbils, el timpà és molt destacat, la llengua bífida i evaginable, les dents soldades a la vora interna de les mandíbules, el cap revestit de plaquetes allargades i regulars i el dors del cos cobert de plaquetes molt petites o escates imbricades N'hi ha nombrosíssimes espècies, que habiten a Europa, Àsia i Àfrica Entre les més característiques hi ha els llangardaixos i les sargantanes A l’illa canària de Gomera es trobaren l’any 2000 sis exemplars del llangardaix Galliota gomerona , una espècie que es pensava que s’…
missal
Cristianisme
Llibret per a ús dels fidels que conté els texts per a la celebració de la missa al llarg de l’any litúrgic, en llatí i en versió vernacla, antigament, o només en llengua vernacla.
Ha estat un instrument molt important en la història de la renovació litúrgica Als Països Catalans tingué molta difusió el Missal Romà del Foment de Pietat Modernament hom ha publicat el Missal de diumenges i festes 1976 i el Missal ferial 1986, a part d’un Llibre del poble de Déu 1975
meròpids
meròpids Abellerol irisat (Merops ornatus)
Geoff Whalan (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels coraciformes, de 15 a 35 cm, que tenen les potes curtes i febles, el bec llarg, esmolat i lleugerament corbat cap avall, dotze timoneres i les ales punxegudes.
Comprèn vint-i-cinc espècies, repartides en set gèneres, els més importants dels quals són Merops, Melittophagus i Nyctiornis L’únic representant a Europa és l’ abellerol