Resultats de la cerca
Es mostren 3633 resultats
Vila medieval de Montblanc
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila, on destaca l’urbanisme medieval i el recinte emmurallat del segle XIV, entorn del turó de Santa Bàrbara, indret on hi havia hagut l’antic castell ECSA - J Todó La Vila Ducal de Montblanc, capital de la comarca de la Conca de Barberà, és situada a uns 350 m d’altitud, prop de la confluència dels rius Francolí i d’Anguera, al peu de les Muntanyes de Prades Gràcies al seu emplaçament estratègic, ha estat tradicionalment un important centre de comunicacions i l’eix central de la comarca Actualment dins la trama urbanística de Montblanc es poden distingir dues…
La capa del bisbe Ramon de Bellera
Art gòtic
Aquest ornament litúrgic es conserva al Museu Episcopal de Vic amb el número d’inventari 1 140 Va pertànyer a Ramon de Bellera, bisbe de Vic 1352-77 El Necrologi de Vic dona com a data de la mort del bisbe el 10 de juny de 1377, i també diu que va donar a l’església de Vic “dues hermoses capes, una de vellut vermell i l’altra de diaspre negre amb molt hermosos brodats”, notícia recollida posteriorment per Moncada en l’ Episcopologio de Vich La capa s’esmenta en diferents inventaris de la catedral El dels anys 1402-26 diu “Ítem dues capes de velluts vermells esteses amb fresadures d’or amb…
Convergència Democràtica de Catalunya
Partit polític
Partit català d’orientació nacionalista fundat el 1974 que des de 1979 constitueix, amb Unió Democràtica de Catalunya [UDC], la coalició Convergència i Unió [CiU], que ha governat Catalunya des de les primeres eleccions autonòmiques de 1980.
Evolució històrica CDC fou creada a l’acabament del franquisme Com a força política no té precedents directes ni en els partits existents durant la Segona República, ni en els diferents grups sorgits després de la Guerra Civil S’emmarca dins del corrent catalanista de base catòlica que es desenvolupà a Catalunya des dels anys quaranta al marge d’UDC i que, des de començaments dels anys seixanta, concentra el lideratge en Jordi Pujol i es concreta en un ideal de creació d’infraestructura bàsica per a la construcció de Catalunya conegut amb l’expressió “fer país” El procés que havia de portar a…
Gener 2013
Dimarts 1 Seixanta morts en una allau humana a la Costa d’Ivori Una seixantena de persones moren esclafades i centenars resulten ferides a la capital econòmica del país, Abidjan, en produir-se una aglomeració massiva per a veure uns focs artificials a l’estadi Felix Houphouët-Boigny en una festa de celebració de Cap d’Any Irlanda assumeix la presidència de torn de la Unió Europea Irlanda assumeix el seu torn en la presidència de la Unió Europea © The Irish EU Presidency Durant sis mesos, el Govern de la República d’Irlanda, encapçalat per Enda Kenny, assumeix la presidència del Consell de la…
Juny 2013
Dissabte 1 Multitudinàries protestes contra el govern turc La plaça Taksim d’Istanbul és l’escenari de la manifestació més massiva de les mobilitzacions que s’han dut a terme des que el Partit de la Justícia i el Desenvolupament va arribar al poder a Turquia 2002 Les protestes comencen el 28 de maig, contra l’enderrocament d’un parc i la construcció d’un centre comercial a Istanbul Els dies posteriors s’estenen a una setantena de ciutats i s’hi afegeixen altres queixes contra el Govern, la violència policial i també la influència de l’islam al Govern Les protestes cedeixen a mitjan mes de…
Lleida
Vista de la Seu Vella de Lleida i la ciutat al seu voltant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià, al centre del pla de Lleida, cap de comarca del Segrià, estès a banda i banda del Segre.
Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca del terme s’interna vers migdia entre els municipis…
Santa Maria d’Amer
Art romànic
Situació Vista aèria del monestir de Santa Maria d’Amer, envoltat d’edificacions, moltes d’elles bastides aprofitant els murs de les antigues dependències del cenobi TAVISA Amer és una vila situada a 186 m d’altitud, al costat dret de la riera d’Amer o riu Brugent, a uns 23 km de Girona L’església de Santa Maria és la parroquial Mapa L38-13333 Situació 31TDG672513 JRR Història La primera referència escrita d’Amer data de l’any 844, en la qual hi havia una cella benedictina que depenia del monestir de Sant Medir, vora Girona, els orígens del qual són incerts Al segle X aquest monestir,…
El poder de la ciutat
L’any 1841, l’editor barceloní Francesc Oliva demanà a un Jaume Balmes molt jove una collaboració per al seu Álbum Pintoresco , una miscellània de curiositats sobre països estrangers i alguns temes de la història o la literatura local Amb poques ganes de separar-se molt de temps dels seus treballs apologètics i polítics, Balmes redactà un treball que en el futur havia de passar bastant desapercebut pels seguidors del filòsof vigatà L’interessant del treball no és tant el que diu sobre el món muntanyès català —llavors s’anomenava la Muntanya una àmplia franja del país, de Vic a Manresa i vers…
Sant Martí de Tous
Sant Martí de Tous amb el castell dominant, al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, al SW de la conca d’Òdena, accidentat pels contraforts nord-orientals de la serra de Queralt.
Situació i presentació El terme municipal de Sant Martí de Tous, dit també simplement Tous, de 39,20 km 2 , limita amb Argençola i Jorba al N, amb Santa Margarida de Montbui a l’E, amb Santa Maria de Miralles i Bellprat al S i, ja a la Conca de Barberà, amb Santa Coloma de Queralt a l’W Es troba al sector SW de la comarca, ja al límit amb la Conca de Barberà S’estén per un territori accidentat pels vessants NW de la serra de Queralt l’Agulla Grossa, a 867 m d’altitud, s’alça molt a prop del trifini entre Tous, Bellprat i Santa Maria de Miralles, dins aquest darrer terme, en el…
Santa Maria de Merlès

Santa Maria de Merlès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb Osona i el Bages, a la vall mitjana de la riera de Merlès.
Situació i presentació El terme municipal centra un extens sector de la vall mitjana i baixa de la riera de Merlès l’antic Adest, que en aquest indret havia estat a l’edat mitjana partió dels comtats d’Osona i de Berga i també dels bisbats de Vic i d’Urgell després del de Solsona Aquest fet ha marcat una diversitat dels condicionaments històrics de les parròquies, i el terme municipal es pot subdividir en tres sectors el territori a l’esquerra de la riera de Merlès està molt relacionat amb el Lluçanès, amb les esglésies de Sant Martí de Merlès, Sant Pau de Pinós i Santa Maria de Pinós i amb…