Resultats de la cerca

Autodidacta, s’inicià en el disseny de mobles després d’haver passat per feines tan diferents com la jardineria, la infermeria o un dipòsit de cadàvers, d’on ha heretat un gust macabre que influeix en el tractament de les seves obres Aconseguí ressò internacional a partir dels anys noranta del segle passat amb el seu estil realista, que utilitza l’humor per a subvertir situacions establertes en el món cultural i en la societat en general Autor d’obres satíriques i controvertides, es donà a conèixer sobretot amb La nona ora 1999, en què el papa Joan Pau II cau pel cop d’un meteorit Tot i que…

Als anys trenta estudià al Daykarhanova Theatre School de Nova York Després de debutar com a actor i autor teatral a Broadway amb l’obra Only the Heart 1944, es decantà per aquesta segona ocupació, que combinà amb els guions cinematogràfics i televisius Estrenà prop d’una cinquantena d’obres, generalment drames centrats en conflictes quotidians ambientats al Sud dels EUA, moltes de les quals origen dels seus guions Destaquen la trilogia formada per 1918 1985, On Valentine's Day 1986 i Courtship 1987 i The Young Man From Atlanta 1995, que obtingué el premi Pulitzer Com a…

Es formà a París a l’Escola de Ballet del Théâtre du Châtelet De retorn a l’Estat espanyol, el 1943 debutà a Madrid Els anys següents i fins a final de la dècada dels anys seixanta féu freqüents gires per Llatinoamèrica, Europa i els EUA amb la seva companyia Mariemma Ballet d’Espanya i actuà també amb Léonide Massine al Teatre de l’Òpera de Roma i com a ballarina convidada del Gran Ballet del Marqués de Cuevas, entre d’altres Entre els seus èxits internacionals cal esmentar Córdoba , d’Isaac Albéniz i les seves coreografies Iberia i Danza y tronío El 1960 s’inicià com a professora de dansa…

Graduat per l’Escola Oficial de Periodisme 1943, inicià la seva carrera professional en la secció d’esports del diari “Informaciones”, on treballà fins el 1945 Posteriorment fou corresponsal de l’agència EFE a Tetuan i del diari “Informaciones” a París De 1964 a 1980 fou redactor de la revista “Triunfo”, on assumí la direcció de “Tiempo de historia” 1974-78 També collaborà en les publicacions “Sol de España”, de Màlaga, i en els setmanaris “Sábado Gráfico”, i “Hermano Lobo” i posteriorment com a crític de teatre, columnista i editorialista per al diari “El País”, fins a la seva mort, a més de…

Cursà estudis de disseny d’interiors i disseny industrial a Elisava 1983-85 i a la Scuola Polytecnica di Milano 1986-87 Treballà com a dissenyador en diverses empreses, entre les quals destaquen Authentics, B-Sign, Camper, Cha-cha, Desigual, Droog Design, Esencial mediterráneo, Imaginarium, Isee2, Nani Marquina, VeryLustre i Saporiti A partir del 1997, començà a exhibir els seus dissenys que introduí en la gastronomia, modalitat en la qual fou un pioner Ha exposat les seves obres en museus de gran prestigi, com el MOMA Nova York, el MuDAC Lausana, el MACBA Barcelona i el Centre…

El nom, que designava els rebels escocesos del s XVII covenant, els fou donat per llurs adversaris, els tories tory quan els whigs defensaven 1678 l’exclusió del tron anglès del duc de York, el futur Jaume II d’Anglaterra Protestants tolerants i antiabsolutistes, foren el motor principal de la revolució del 1688 i del Bill of rights 1689 Defensors dels interessos de la burgesia financera i comercial, impulsaren una política pacifista i de desenvolupament econòmic Walpole, bé que amb William Pit el Vell s’imposà la tendència bellicista, que impulsà l’empresa colonial a l’Índia i l’Amèrica del…

El nom del grup és format per les inicials dels noms dels quatre intehrants Assoliren la fama internacional el 1974 en guanyar el Festival d’Eurovisió amb el tema Waterloo , que es convertí en número u als EUA i gran part d’Europa Amb temes posteriors com SOS , Mamma mia o Fernando entraren a les llistes de vendes mundials El grup es dissolgué l’any 1981 després dels divorcis de les dues parelles integrants Entre els seus discs enregistrats cal destacar Waterloo 1974, Voulez-vous 1979 i Super Trouper 1980 Durant els anys vuitanta, els membres d’Abba dugueren a terme diverses aventures en…

Ambdós han estudiat a la Universitat Tècnica de Viena i a l’Architectural Association de Londres La seva obra inicial, que es desenvolupa fins a la meitat dels anys setanta, investiga les interaccions entre l’home i l’arquitectura i la modificació immediata de l’hàbitat, amb influències de grups visionaris com Archigram A aquest període pertanyen diverses accions — Soft Space 1970, Hard Space 1970, Restless Sphere 1971, City Soccer 1971—, performances — Heart City 1969, Heart space 1969, Face-space 1969— i installacions com La casa de la teulada voladora 1973 o L’escenari del gran núvol 1976…

Estudià parallelament cant i arquitectura, fins que es decidí per la primera carrera, que cursà a Trieste amb Luciano Donaggio Destacà en el repertori verdià, que és el que conreà preferentment Debutà el 1957 al Teatro Nouvo de Milà, on interpretà el Tonio de I Pagliacci Tres anys després enregistrà per a EMI i debutà a Nova York amb La Traviata Actuà per primera vegada amb la mateixa òpera al Gran Teatre del Liceu el 1961, on interpretà sovint la major part del seu repertori, i el 1967 la cantà al Covent Garden, sota la direcció escènica de L Visconti, principi d’una…

Llicenciat en dret, el 1963 produí i dirigí Los felices 60 i el 1966 realitzà Mañana será otro día , visió crítica del món del cinema i la publicitat Gran part de la seva filmografia tracta de la guerra civil i les seves seqüeles Entre d’altres, dirigí España otra vez 1968, Un invierno en Mallorca 1969, Las largas vacaciones del 36 1976, premi FIPRESCI del Festival de Berlín, el documental La vieja memoria 1977, premi Sant Jordi, El balcón abierto 1984, Dragón Rapide 1986, El llarg hivern 1991, premi nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya 1992 i el reportatge Els nens de…