Resultats de la cerca
Es mostren 6129 resultats
Ella Fitzgerald
Música
Cantant nord-americana.
El 1935 s’incorporà a l’orquestra de Chick Webb, amb la qual obtingué un gran èxit amb cançons com A-tisket, A-tasket 1938 A partir del 1942 collaborà amb diverses formacions i gravà material tant de caràcter comercial com jazzístic Copsà netament les innovacions de l’època, com el be-bop , i les incorporà al seu cant scat , com mostra la gravació de Flying Home 1945 El 1946 fou contractada per l’empresari Norman Granz per als concerts Jazz at the Philharmonic, en els quals actuà fent gires internacionals tot al llarg de la seva vida, i amb acompanyants de primera fila El 1956…
F’odor Ivanovic Šal’apin
Música
Baix rus.
D’origen humil, a vuit anys quedà fascinat pel teatre i rebé les primeres nocions de solfeig i violí Treballà a partir dels dotze anys com a figurant i copista, i a disset entrà a la companyia lírica del Teatre Panajev, on debutà interpretant el Fernando d' Il Trovatore , de Verdi Després cantà a Tbilisi Geòrgia, fins que el 1895 feu de Mefistòfil en el Faust de Ch Gounod, al Teatre Mariinskij de Sant Petersburg A partir d’aleshores inicià una brillant carrera que li permeté recórrer tot el país, fins a arribar a la companyia del Teatre Bol’šoj de Moscou el 1899, amb la qual viatjà a Milà,…
Joël Robuchon
Gastronomia
Xef francès.
Format al restaurant Relais, de Poitiers, el 1974 fou designat cap de cuina de l’Hôtel Concorde Lafayette, de París, i el 1976 la seva tasca en aquest restaurant fou reconeguda amb el títol de Meilleur Ouvrier de France El 1978 passà a encapçalar la cuina de Les Célébrités, a l’Hôtel Nikko de París El 1981 fundà en aquesta ciutat el seu propi restaurant, el Jamin, que obtingué un gran reconeixement amb tres estrelles Michelin 1984, i que regentà fins el 1994 Posteriorment fundà sota el seu nom, a França i en nombroses ciutats arreu del món Tòquio, Macau, Hong Kong, Las Vegas,…
Gaspar Espuña i Berga
Economia
Empresari.
A onze anys entrà al seminari de Girona, i es llicencià en filosofia i teologia a Roma, on s’ordenà sacerdot A banda, obtingué també la llicenciatura en ciències polítiques per la Universitat de Ginebra Vicari a la Bisbal d’Empordà, a Canet de Mar i a Calella de Mar, el 1969 se secularitzà per fundar el Centre d’Estudis Tècnics Turístics CETT, dedicat a la formació d’empresaris en el sector turístic, que es diversificà i s’amplià a altres branques Destaquen l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT i l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT, amb prop de 2000 alumnes i uns 300…
Pierre Étaix
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic francès.
En gran part autodidacte, aprengué a tocar diversos instruments i fou també escenògraf, cartellista, actor, ballarí, clown i illusionista de teatre de varietats els anys cinquanta del segle XX a París En aquesta ciutat fou descobert per Jacques Tati , el qual el contractà com a guionista i director assistent de Mon oncle 1958 Influït per Buster Keaton i Max Linder, obtingué un gran renom com a clown els anys seixanta Posteriorment, amb Jean Claude Carrière , dirigí els seus propis films, en els quals actuà sovint els curtmetratges Rupture 1961, Heureux anniversaire 1962, amb el…
Papers de Panamà/Mossack-Fonseca
Nom amb què és conegut el conjunt de documents filtrats del despatx d’advocats de Panamà Mossack Fonseca, en els quals consten les operacions de transferència i gestió de capitals de grans fortunes en paradisos fiscals.
La filtració, d’autor desconegut, és, amb diferència, la més gran de la història 11,5 milions de documents, molt per davant de Wikileaks o d’altres, com l’anomenada “llista Falciani” El diari alemany Süddeutsche Zeitung obtingué els documents i els compartí amb el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació ICIJ, que, al seu torn, els transferí a diversos mitjans de comunicació internacionals, els quals els feren públics al maig del 2016 Els documents filtrats contenen tant fons i operacions legals com altres clarament orientats al blanqueig i al frau fiscal, però causà…
Marc Domenjó Cadefau

Marc Domenjó Cadefau
Agustí Cucurulls
Rem
Piragüista d’aigües braves.
Iniciat al Club Cadí Canoë-Kayak, s’especialitzà en la modalitat d’eslàlom i en la d’estil lliure Campió de Catalunya i d’Espanya d’eslàlom en categoria júnior, a partir del 2000 formà part de l’equip estatal, i obtingué la tretzena posició al Campionat del Món júnior 2000 i la sisena al del 2002 En estil lliure participà en el Campionat del Món júnior 2001 Ja en categoria sènior assolí victòries en Copes d’Espanya 2008, medalles als Campionats de Catalunya 2002-08, 2010 i fou subcampió d’Espanya 2010, a més de diverses medalles d’or per equips al llarg d’aquests anys Amb l’equip…
Gracià Baban
Música
Compositor i mestre de capella aragonès.
La primera notícia de la seva activitat musical és del 1649 en ocasió de la seva candidatura per al càrrec de mestre de capella de la seu de Saragossa, que no fou acceptada, essent atorgada la plaça a Diego de Pontac El 1653 obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral d’Osca i durant el seu sojorn en aquesta seu, on hagué d’exercir el seu càrrec amb notables estretors econòmiques, fou ordenat de sacerdot El 27 d’abril de 1657 fou nomenat mestre de capella de la seu metropolitana de València, una de les catedrals més ben nodrides musicalment Allí tingué com a deixeble…
Salvatore Cammarano
Música
Llibretista italià.
Vida Membre d’una reconeguda família d’artistes napolitans, el 1835 obtingué el càrrec de productor i poeta oficial del Teatro San Carlo de Nàpols i inicià una fèrtil collaboració amb Gaetano Donizetti - Lucia di Lammermoor , L’assedio di Calais , Pia de Tolomei , Poliuto , entre altres títols-, que li reportà un gran prestigi De la cinquantena dels seus llibrets sobresurten els realitzats per a Giovanni Pacini - Saffo -, Saverio Mercadante - Elena da Feltre , La Vestale , Orazi e Curiazi - i Giuseppe Verdi, per al qual escriví els textos de les òperes Alzira , La battaglia di…
Friedrich Blume
Música
Musicòleg alemany.
Estudià medicina a Eisenach i musicologia a les universitats de Munic, Leipzig i Berlín El 1921 obtingué el grau de doctor amb un treball sobre els precedents renaixentistes de la suite orquestral Fou professor a la Universitat de Berlín i, des del 1934 fins a la seva jubilació, a la de Kiel Slesvig-Holstein Destacà com a estudiós de la música de l’Església luterana el seu llibre Die evangelische Kirchenmusik 1931 n’és una de les fonts més autoritzades Fou el responsable de l’edició de les obres de M Praetorius 1928-41 i l’editor general de la collecció "Das Chorwerk" 1929-38, de…