Resultats de la cerca
Es mostren 4519 resultats
eix
Tecnologia
Peça, generalment en forma de barra, que en un mecanisme acostuma a girar i que alhora suporta esforços principalment de flexió i eventualment de torsió, tot i que, en aquest darrer cas, hom hauria d’anomenar-los pròpiament arbres.
parca
Indumentària
Nom donat a diverses peces d’abric, amb caputxa o sense, que imiten la parca dels esquimals i, especialment, la peça d’abric de teixit impermeable, sovint embuatat, amb caputxa que porta un adornament de pell tot al voltant.
destalonar
Tecnologia
Donar la despulla suficient a una eina de tall per tal d’evitar que durant el procés de mecanització la cara de l’eina més pròxima a la superfície de la peça mecanitzada no arribi mai a talonar-la.
ressort

Quatre tipus de ressorts
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça elàstica, generalment d’acer, capaç de suportar deformacions importants, la qual, després d’haver estat comprimida, estirada, doblegada, etc, per l’acció d’una força, recupera, en cessar aquesta acció, la seva posició natural desenvolupant una força utilitzable.
Els ressorts són emprats per a diverses finalitats, entre les quals cal destacar les d’amortidors de xocs topalls dels vagons de tren, ballestes d’automòbil, etc, d’acumuladors de treball molla dels rellotges, de les joguines, etc, per a repartir esforços en els somiers, etc, de limitadors d’esforç en les premses, etc, per a mesurar forces, com a element d’oscillació espiral dels rellotges, etc, etc Els ressorts poden ésser classificats, segons que la deformació principal sigui per flexió o per torsió, en ressorts de flexió i ressorts de torsió segons la manera com són aplicades les forces,…
al·lot
Tecnologia
Peça de ferro, en forma de peu, que, recolzada sobre un suport, serveix per a treballar i enformar sabates, i permet, picant amb un martell sobre les soles, d’aixafar les puntes que hi pot haver dintre la sabata.
És anomenat també peu de ferro
carrell
Indústria tèxtil
Peça de fusta tornejada, amb una ànima de ferro que la subjecta a una creu de fusta moguda per la roda de corder, que té cinc forats, per on passen els caps del fil o corda que hom torç.
En cada roda de corder hi ha de quatre a sis carrells
maça
Gimnàstica
Aparell de gimnàstica rítmica consistent en una peça de fusta o material sintètic més o menys cilíndrica, formada per cap, coll i cos, d’una llargària de 40 a 50 cm i d’un pes mínim de 150 g.
Els Claperós i la seva activitat a Barcelona i Girona
Art gòtic
Antoni Claperós i els seus dos fills, Joan i Antoni, han estat considerats tradicionalment els millors representants de l’escultura gòtica catalana en el pas de les fórmules internacionals al realisme d’influència flamenca Efectivament, la seva obra suposa una producció important dins de l’escultura d’aquest moment, especialment a Barcelona, però també a Girona Davallament de la Creu i noces de Canà, claus de volta de les ales nord i est del claustre de la catedral de Barcelona, prop del templet del brollador La primera va ser feta el 1448 per Antoni Claperós i la segona, del mateix moment,…
violí

Violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Deriva del membre de tessitura soprano o discant de la família de les viole da braccio És difícil, però, determinar en quin moment el violí s’independitzà de la família originària per formar-ne una de pròpia -integrada pel mateix violí soprano, la viola contralt, el violoncel tenor/baríton i alguns tipus de contrabaix baix-, atès que la terminologia de l’instrument fou imprecisa fins molt temps després de l’aparició de l’instrument En els seus primers estadis, el mateix nom s’assignava a…
Les arts resplendents a l’edat mitjana i el món modern en l'àmbit religiós
En l’àmbit dels temples cristians, les esglésies, es tendeix a parlar d’ornaments i no pas de decoració Ornaments són les peces d’indumentària amb què es revesteixen els celebrants i també els objectes vinculats als rituals del culte i de la litúrgia Cada un d’aquests té una funció i un simbolisme concrets i, pel seu contacte amb allò sagrat, s’ha tendit des de sempre a enriquir-los i a magnificar-los, convertint-los en objectes preciosos que arriben a conformar un veritable tresor el tresor eclesiàstic L’augment dels tresors de catedrals i monestirs en època medieval i moderna es pot…