Resultats de la cerca

El 1950 s’establí a Portugal Cursà estudis de medicina a la Universitat de Lisboa, on es llicencià el 1967 i s’hi doctorà el 1974 Treballà a l'Institut Gulbenkian de Ciència a Oeiras Portugal, com a ajudant d’investigació 1967-1974 i després com a investigador 1975 Es traslladà a l’Anglaterra, on feu recerca a la Universitat de Birmingham 1968 -1969 i a l’institut nacional d’investigació mèdica de Londres 1969-1970 El 1975 emigrà als Estats Units i s’establí a Carolina Hi treballà a la Universitat Mèdica de Carolina del Sud Charleston, al departament d’immunologia i microbiologia, primer com…

Després de debutar en el cinema amb Bleak Moments 1971, passà molts anys treballant per a la televisió, fins que dirigí la comèdia cinematogràfica High Hopes 1988 Les seves pellícules, sovint narrades en to de tragicomèdia, es caracteritzen pel retrat que fan de la classe obrera i per una forma de dirigir els actors basada en la improvisació Life is Sweet 1990, Naked 1993, premi al millor director al Festival de Canes, Secrets & Lies 1995, guanyadora al Festival de Canes de la Palma d’Or a la millor pellícula i dels premis a la millor actriu i l’internacional de la crítica i premi Goya…

Estudià dibuix i pintura a diverses acadèmies El seu primer llibre, Field Guide to the Birds of Eastern North America 1934, fou traduït a més de dotze llengües i es considera una obra clau, no solament per la qualitat de les illustracions i descripcions, sinó perquè introduí un nou sistema d’identificació dels ocells, basat en les característiques que hom pot observar en el vol Escrigué, illustrà i edità més de quinze llibres, i collaborà en l’elaboració de més de quaranta guies, les quals cobreixen un ampli ventall de temes naturalistes Doctor honoris causa per vint-i-tres universitats, rebé…

A catorze anys començà a tocar el saxo soprano, i més tard s’especialitzà en el contralt Arribà a Nova York el 1924 i tocà en les orquestres de Willie The Lion  Smith, Sidney Bechet, Chick Webb i Walter Johnson L’any 1928 entrà a l’orquestra de Duke Ellington, que ja no deixà fins a la seva mort, tret del període 1951-55 en què dirigí un conjunt propi Fou una de les peces primordials de la música d’Ellington, i enregistrà centenars de temes, entre els quals destaquen Things Ain’t What They Used to Be i Passion Flower , ambdós del 1941 És considerat, juntament amb Benny Carter, el saxo alt més…

El 1385 era lloctinent de protonotari de Pere III de Catalunya-Aragó, i a la mort d’aquest passà al servei del duc de Montblanc, el futur rei Martí El 1392 acompanyà aquest a Sicília quan hi anà a prendre possessió del regne, amb el seu fill Martí El 1395, a la mort de Joan I, tornà a Barcelona actuà de notari a les corts del 1396, i de notari i secretari reial del rei Martí en el procés del Consell de Joan I Protonotari de la reina Maria de Luna Des del 1397 acompanyà sempre el rei a Barcelona i en els seus desplaçaments El 1401 succeí com a protonotari Bartomeu Sirvent El seu estil…

Era fill d’un guardabosc Encara adolescent, participà en activitats revolucionàries Fou un dels corifeus més espectaculars del futurisme signà el manifest Poščočina obščestvennomu vkusu ‘Una bufetada al gust públic’, 1912 i proclamà la destrucció de la tradició literària Abans de fer disset anys les característiques de la seva poesia ja eren formades llenguatge colloquial i “antipoètic”, imatges insòlites, rimes inusitades, recreació del lèxic i de la sintaxi, to hiperbòlic i declamatori i una estranya barreja de lirisme Després de la revolució es posà incondicionalment al servei del nou…

Treballà, el 1582, al Palazzo Ducale de Venècia i acabà els frescs de la cúpula de Santa Maria dei Fiori de Florència Viatjà a França 1572-74, als Països Baixos, a Anglaterra i a la península Ibèrica 1585, on féu el retaule major de la capella d’El Escorial, algunes pintures del qual, com que no agradaren al rei Felip II, foren substituïdes per unes altres que pintà Tibaldi Excellí també com a teòric l’any 1607 escriví el tractat Idea , on divulgava el neoplatonisme de Miquel Àngel El seu germà, Taddeo Zuccari Sant'Angelo in Vado 1529 — Roma 1566, també pintor, decorà amb PFontana diverses…

Formà part de la Comédie Française i del Théâtre National Populaire de Jean Vilar Dedicada al cinema, començà a adquirir popularitat amb Ascenseur pour l’échafaud 1958 i Les amants 1959 Interpretà personatges sensuals i de vegades misteriosos, sovint dominats per una mena de fatalisme Entre les seves interpretacions, cal destacar les de les pellícules  Le Dialogue des carmélites 1959, La notte 1960, Moderato cantabile premi d’interpretació a Canes, 1960, Jules et Jim 1962, Le journal d’une femme de chambre 1963, Viva María, Chimes at Midnight 1965, L’histoire immortelle 1966, Mrs Klein 1976,…

Procedent de l’ ipse , fou usat amplament en el català preliterari i és emprat únicament en escrits de to dialectal als llocs on encara perviu Balears, franja costanera discontínua a l’Alt i el Baix Empordà i la Selva, i a Tàrbena i la Vall de Gallinera Apareix aglutinat al substantiu que determinava en alguns cognoms catalans Escós , Espí , Sacosta , Sarrovira , Sarriera , etc i en alguns topònims de l’àrea del seu antic domini aproximadament el del català oriental amb l’Urgell, el Pallars i la Ribagorça Espuig , Esplà , Sacreu , Sarroca , Collserola , Sesgueioles , Sacalm , etc Apareix…

Graduat en dret per la Universitat de Columbia, exercí com advocat als anys trenta i començà a relacionar-se amb el món teatral de Nova York com a escriptor Collaborador d’Orson Welles al Mercury Theatre, fou l’adaptador de la seva cèlebre emissió radiofònica de The War of the Worlds La seva obra In Time to Come rebé el premi de la Crítica a la millor peça teatral l’any 1941 Entre els seus guions més coneguts cal destacar els de The Sea Hawk M Curtiz, 1940, The Letter W Wyler, 1940 i Sergeant York H Hawks, 1941 Guanyà l’Oscar al millor guió —compartit amb els altres dos coautors, Julius i…