Resultats de la cerca
Es mostren 6292 resultats
Torras Hostench
Economia
Empresa paperera fundada a Barcelona el 1941, amb una fàbrica a Sarrià de Ter (Gironès).
Durant la dècada dels setanta experimentà un important creixement que culminà vers el 1977 amb l’absorció de diverses fàbriques RT orras Juvinyà, Papelera del Duero, Paperera del Llobregat, Papelera de Andalucía, etc, i l’expansió de la seva activitat vers el camp de la producció forestal a l’Estat espanyol i al Brasil El 1981 travessà una fase crítica que la portà a desenvolupar un pla de refinançament i el 1982 es veié implicada, a través d’alguns membres del Consell d’administració, en l’afer del Banc dels Pirineus El 1983 feu suspensió de pagaments El 1985 fou aixecada la suspensió i…
Julio María Sanguinetti
Política
Polític uruguaià.
Diputat pel Partido Colorado 1962-73, fou ministre d’indústria i comerç 1969-72 i d’educació i ciència 1972-73 Després del cop d’estat del 1973 es dedicà al periodisme polític i a activitats culturals i esportives Líder del seu partit 1981, negocià amb els militars una transició pacífica a la democràcia Primer president elegit democràticament després de la dictadura 1984-89, el 1994 ocupà de nou el càrrec Impulsà un pla d’estabilització de l’economia i el 1995 promogué l’entrada en vigor de Mercosur amb els seus homòlegs dels altres estats membres El 1996 convocà un referèndum, que guanyà,…
Isabel de Villamartín Thomàs
Literatura catalana
Escriptora.
De mare empordanesa, residí des de la infantesa a Girona i Barcelona i incorporà la llengua catalana en la seva activitat literària, sota la influència de Víctor Balaguer Fou en llengua castellana, però, el seu primer poema publicat, a Girona, l’oriental Pembé-Haré 1856, en tres cants polimètrics El 1860 publicà en un full solt una Oda a S M la Reina Doña Isabel II , en la seva visita a Barcelona Dos poemes catalans seus, un sonet Als estels i una evocació de Jaume I, foren inclosos a Los trobadors nous 1858, i a Los trobadors moderns 1859 el poema A Catalunya , en què recorda el seu país d’…
,
Getúlio Vargas
Història
Polític brasiler.
Estudià dret, i treballà en l’administració estatal Diputat 1922, ministre de finances 1926 i governador de Rio Grande do Sul 1928, participà en el cop d’estat del 1930, i fou nomenat president provisional Confirmat el 1934 per l’assemblea constituent, instaurà un règim populista i socialitzant que combaté alhora el poder de les oligarquies i els comunistes Reformà el sistema fiscal, promogué la indústria i impulsà la petita agricultura El 1937 instaurà un règim totalitari i corporativista, molt influït pel feixisme europeu, anomenat Estado Novo Tot i això, arrenglerà el Brasil al costat dels…
José María de Urquinaona y Bidot

Jose Maria de Urquinaona y Bidot
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Format al seminari de Cadis, fou ordenat de sacerdot 1837 Nomenat bisbe de Canàries 1868 i de Barcelona 1877, en ambdós llocs succeí el bisbe Lluch i Garriga Construí el nou Seminari 1879, que dotà del Museu de Geologia i de l’Acadèmia Filosoficocientífica de Sant Tomàs d’Aquino, que aplegava la intellectualitat universitària i eclesiàstica Com a colofó de les festes del Millenni de Montserrat 1880 obtingué de Lleó XIII la proclamació del patronatge de la Mare de Déu de Montserrat sobre el Principat de Catalunya i la coronació de la Mare de Déu Elegit senador en representació de la província…
Jeroni Amengual i Oliver
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Disseny i arts gràfiques
Periodista, promotor teatral, escriptor i editor.
Llicenciat en filosofia i lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció del diari La Almudaina 1905-43, periòdic, del qual fou copropietari També en el món editorial, fundà l’Estampa Amengual i Muntaner Collaborà en La Roqueta i el 1912 creà la revista Vida isleña , publicació que pretenia ser òrgan d’expressió de les manifestacions artístiques, la literatura, la ciència i el turisme a l’illa Gran aficionat al teatre, fou promotor del Saló de Palma i del Teatre Principal i, fins i tot, arribà a publicar, amb el pseudònim de Calabruix , dos sainets Tenda de calçat o Na…
, ,
Robert Altman

Robert Altman
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Anà a Hollywood el 1946, i el 1948 participà en el guió i com a actor en The Bodyguard , de R Fleischer Posteriorment, durant alguns anys produí i realitzà documentals per a formació de personal a la indústria El 1957 estrenà un film de baix pressupost, The Delinquents , que el donà a conèixer i gràcies al qual Alfred Hitchcock el contractà per dirigir alguns episodis de la sèrie Alfred Hitchcock Presents Després de dirigir altres sèries a la televisió el 1970 estrenà la sàtira antibèllica MASH , guardonada al festival de Canes, que el projectà internacionalment Entre els seus films…
Joan Alsina
Història
Dirigent obrer.
Fou director de la societat de teixidors de cotó de Barcelona Amb motiu de la vaga general del juliol de 1855, juntament amb Joaquim Molar i Pere Francesch representà la comissió de la classe obrera que dirigia la vaga a la comissió mixta integrada amb representants de l’ajuntament de Barcelona, de la diputació provincial i de la milícia nacional que es traslladà a Madrid a entrevistar-se amb el cap del govern, general Espartero En aquesta ocasió conegué Ildefons Cerdà, que representava l’esmentada milícia, i li prometé la collaboració de les societats obreres en el seu projecte de formar una…
Joan Hortalà i Arau
Economia
Política
Economista i polític.
Llicenciat en dret i doctor en ciències econòmiques, el 1965 guanyà la càtedra de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona i fou degà de la seva facultat 1970-73 i 1979-84 director de l’obra collectiva El desarrollo industrial de Cataluña 1968-70 i de la revista Cuadernos de Economía , fundà l’Institut d’Economia Regional Regidor de Barcelona 1979 i diputat al Parlament català per Esquerra Republicana de Catalunya 1980 i 1984, renuncià a l’escó el 1984 en ésser nomenat conseller d’indústria i energia de la Generalitat de Catalunya, càrrec al qual renuncià el 1987 en ésser…
Salvador Gurri i Coromines
Escultura
Escultor, fill de l’arquitecte Jacint Gurri.
Tingué una formació autodidàctica El 1772 treballà a Santa Maria del Mar, on féu, entre altres obres, l' Assumpta Treballà també a la Mercè 1775 El 1777 ja tenia obrador propi a Barcelona i era professor d’escultura a l’escola de Llotja fins el 1815 Amb un Enterrament de Samsó esdevingué acadèmic de mèrit de San Fernando de Madrid 1777 Construí a Mataró 1779 el retaule major de l’església arxiprestal destruït el 1936 hi tingué per ajudant i deixeble el jove Damià Campeny El 1789 treballà a la Seu Nova de Lleida, on feú el retaule —destruït— de Santa Eulàlia i el lavabo neoclàssic de la…