Resultats de la cerca
Es mostren 10639 resultats
Santa Maria i Sant Jaume de Bellver de Cerdanya
Art romànic
L’església de la vila de Bellver és esmentada per primera vegada l’any 1271, en què Galceran IV de Pinós vengué, durant dos anys, a P de Riba de Puigcerdà per 3 375 sous de Barcelona, tots els rèdits, les justícies i altres drets que rebia en els termes dels castells de Bellver i de Prats, i en la batllia de Bolvir, excepte els redelmes del temple i de la batllia de Bellver La vila de Bellver havia estat fundada per Nunó Sanç, senyor de Rosselló i Cerdanya, el 1225 L’església de Bellver depengué en un primer moment de la no gaire llunyana de Santa Maria de Talló, esdevinguda canònica, que…
rellotge de sol

Rellotge de sol
© Lluís Prats
Tecnologia
Rellotge que indica l’hora a través de l’ombra produïda pel sol i una vareta anomenada gnòmon o estil sobre un quadrant on hi ha assenyalades les hores i, eventualment, el calendari zodiacal o mensual.
La varietat de formes que poden prendre o de recursos tècnics que utilitzen els rellotges de sol és molt gran Segons la posició del quadrant poden ser verticals o horitzontals Quan un rellotge de sol vertical no és directament orientat al Sud, hom diu que és declinant Si la posició del quadrant és entre la verticalitat i l’horitzontalitat, hom diu que el rellotge és inclinat Casos particulars d’inclinació són els rellotges equatorials i els polars , anomenats així segons que la inclinació del quadrant sigui igual a la latitud o a la colatitud geogràfica del lloc on són situats El rellotge…
destí
Religió
Potència sobrehumana que, segons les religions antigues, fixa per endavant el curs dels esdeveniments i la sort reservada a cadascú i, en conseqüència, és la causa ordenadora del món i de la història.
En les religions politeistes, com és ara la religió grecoromana, el destí venia a ésser la unificació dels déus, en el sentit que aquests li estaven subordinats, o àdhuc era identificat amb algun dels déus Zeus, per exemple, fou el primer cas de personalització mitològica del destí anomenat també ανάγκη, μοίρα o μόροέ entre els grecs, i fatum o fortuna entre els llatins, el qual fou representat després per les figures de Júpiter i les parques moira Hom pot dir que la concepció de la realitat com a darrerament i definitivament sotmesa a la força i predeterminació del destí és l’essència…
desglaç

Àrea mínima de gel a l’Àrtic (setembre 2012) provocada pel desglaç estival
© NASA
Geologia
Fosa de la neu, del glaç, quan s’eleva la temperatura per damunt del punt de congelació.
Les conseqüències d’aquest fenomen són molt diverses, tant en l’aspecte físic com en l’aspecte humà El desglaç estacional origina l’augment del cabal dels torrents i rius d’alta muntanya i explica, alhora, que durant l’estiu els grans aparells fluvials puguin mantenir una mitjana d’aigües elevada El desglaç dels rius permet per exemple, a Rússia la represa de la navegació fluvial amb totes les conseqüències economicosocials que aquest fet ocasiona de la mateixa manera, el desglaç marí prop de certes regions fredes, com les costes siberianes, facilita les comunicacions durant l’…
Josep Giralt
Historiografia catalana
Prevere i historiador d’expressió francesa.
Vida i obra Publicà nombrosos opuscles sobre castells, famílies nobles Riu, Descatllar, Coromina, Llar, etc i monuments religiosos del Conflent, alt i mitjà Fullà, Serdinyà, Nyer, Soanyes, Canavelles, Llar, Toès, Talau, Aiguatèbia, Ralleu, Caudiers, Censà, Orellà, Jújols, Èvol, Saorra, Codalet i Oleta També són destacables les seves monografies sobre les localitats de la mateixa comarca, fonts de referència imprescindibles per a l’investigador Cal esmentar, entre altres treballs “Notice historique des communes de Serdinya et les Horts”, SASL 1896 reed en format llibre el 1896 “…
Estanislau de Kotska Aguiló i Aguiló
Historiografia catalana
Erudit i bibliòfil.
Es llicencià en dret civil i canònic a València 1879, i des del 1886 exercí de bibliotecari i arxiver El 1895 fou nomenat director de l’Arxiu del Regne de Mallorca, i el 1902, de la Biblioteca Provincial de Palma El 1899 fou elegit director de la Societat Arqueològica Lulliana i del butlletí de la mateixa institució, que recull la major part dels seus treballs Fou membre de la Real Academia de la Historia i de la Comissió Editora Lulliana Les seves investigacions s’orienten a l’estudi de la història de les institucions i del dret propi de Mallorca També realitzà diversos treballs biogràfics i…
Francesc Mateu i Nicolau
Música
Baix mallorquí.
Vida Malgrat l’oposició familiar, decidí d’ésser cantant Aconsellat pel mestre C de Giorgi inicià els estudis de solfeig amb I Muntaner Posteriorment J Goula l’instruí en les tècniques de vocalització L’any 1869 debutà al Teatre Principal de Palma amb l’òpera Linda di Chamounix , de G Donizetti Dins la mateixa temporada actuà en les representacions de La Favorita , Gli Ugonoti , Don Pasquale i Semiramide Després d’una greu malaltia reaparegué com a solista en un concert dedicat a CA Casella L’any 1871 E Canals l’impulsà a cercar un nom artístic i trià el d’Uetam Mateu al revés…
suite
Música
Successió de fragments instrumentals extrets d’una obra més extensa, generalment un ballet o una òpera.
Simultàniament a la suite de danses vegeu la primera accepció de suite , a mitjan segle XVII aparegué la pràctica de configurar suites reunint extractes d’obres escèniques, especialment de ballets i òperes el cas de JB Lully fou paradigmàtic Danses i àries d’una o diverses obres -en la mateixa tonalitat- eren agrupades i precedides moltes vegades d’una obertura a l’estil francès Durant la segona meitat del segle XIX i al llarg del XX la suite d’extractes ressorgí es tractava d’una selecció de fragments de música incidental, ballet o òpera -realitzada pel mateix autor o per una…
Orquestra de Cambra de Praga
Música
Conjunt de cambra format per dotze violins, quatre violes, dos violoncels i dos contrabaixos, més un doble sextet de vent.
La peculiaritat d’aquesta formació és que interpreta sense director Aquest fet requereix un gran esforç dels músics, que han d’estar perfectament compenetrats Algun d’ells, però, actua com a coordinador o mestre de concerts de l’orquestra Actualment aquest càrrec és ocupat per Ondrej Kukal i Milan Lajcík Aquesta formació de cambra sorgí quan els solistes de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Txecoslovaca crearen un petit conjunt per a interpretar música antiga de Bohèmia No obstant això, amb el temps han abordat també música del Barroc GF Händel, A Vivaldi, JS Bach, el Classicisme WA Mozart, J…
Orquestra Simfònica de la BBC de Londres
Música
Formació orquestral britànica fundada per Adrian Boult el 1930.
Fou la primera orquestra permanent de la ciutat de Londres Dirigida per Boult fins el 1950 i, posteriorment, per M Sargent 1950-57, R Schwarz 1957-63, A Doráti 1963-67, C Davis 1967-71, P Boulez 1971-75, R Kempe 1975-76, G Roždestvenskij 1978-81,JPritchard1982-89iADavis 1989-2000, quan aquest esdevingué director llorejat fou substituït per Leonard Slatkin L’Orquestra Simfònica de la BBC OSBBC ha collaborat també amb alguns dels principals compositors del segle XX, entre els quals B Bartók, HW Henze, S Prokof’ev, R Strauss o I Stravnsky, collaboracions que s’han reflectit en més de 1 100…