Resultats de la cerca
Es mostren 12922 resultats
David Hamilton
Fotografia
Fotògraf anglès, resident a França.
Els anys cinquanta s’establí a París, on fou dissenyador gràfic per a la revista Elle , i més tard fou director artístic dels grans magatzems de la capital francesa Printemps, per als quals exercí com a fotògraf de moda A la dècada dels setanta s’especialitzà en fotos difuminades i suggeridores de noies adolescents i preadolescents, sovint seminues, en un estil qualificat d’eroticoromàntic que obtingué un gran ressò Dirigí i filmà diversos films en aquesta mateixa tendència Bilitis , 1977 Laura , 1979 Tendres cousines , 1980 Un été à Saint-Tropez , 1983, Premiers désirs , 1983…
Raoul Dufy
Le bateau pavoisé , oli fauve de Raoul Dufy
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
El descobriment de la pintura de Matisse —després d’haver conegut les diverses tendències del moment 1901-04— el portà a adoptar el fauvisme Més tard pintà paisatges a Trouville 1906 i a l’Estaque Alliberat de tota influència, elaborà una obra personal on el dibuix és àgil i de traç segur, i el color, viu, no s’ajusta sempre als contorns del dibuix, amb una temàtica de paisatges, curses de cavalls i llur ambient 1921-30, el nu 1928-40 i la música a partir del 1942 Utilitzà totes les tècniques i expressions decoratives disseny de teixits i de tapissos 1910, decorats i vestuari 1926 i ceràmica…
OSPF
Electrònica i informàtica
Protocol d’encaminament dinàmic interior estandardi per la IETF que obeeix el paradigma d’estat d’enllaç i empra un algorisme SPF (Shortest Path First) o de Dijkstra per a calcular rutes òptimes o de mínim cost.
Definit originalment al RFC 1247 l’any 1991, l’especificació actual per a IPv4 és l’OSPFv2 descrita al RFC 2328 l’any 1989 La versió del protocol per a IPv6 és l’OSPFv3 descrita al RFC 2740 l’any 1999 En l’OSPF, els encaminadors s’intercanvien informació sobre la topologia de la xarxa, de manera que tots poden construir el mateix mapa sobre el qual calcular rutes òptimes cap a cada xarxa La mètrica o cost d’un enllaç és configurable, però, per defecte, el seu valor és inversament proporcional a la seva velocitat de transmissió Per tal d’escalar a xarxes grans, el protocol permet…
tom-tom

Tom-tom
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon tubular de doble membrana De mides variables, consisteix en un cos de fusta de 25 a 50 cm de diàmetre amb les membranes subjectades mitjançant dos cèrcols de fusta o de metall La tensió de les membranes es regula mitjançant un sistema de cargols Utilitzat per les orquestres de jazz ja des de la dècada del 1920, forma part també de la secció de percussió d’orquestres de rock , on poden aparèixer d’un a tres instruments, o més, de diferents mides, i per tant amb diferents afinacions La seva sonoritat no és tan brillant com la d’altres tambors…
Alfons Valls Rovira

Alfons Valls escalant a Montserrat
Jaume Altadill
Alpinisme
Esquí
Alpinista, guia d’alta muntanya i esquiador de muntanya.
És soci de la Unió Excursionista Urgellenca i del Club Poliesportiu Puigcerdà, membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE i professor d’escalada, alpinisme i esquí de muntanya de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM, l’Escola Espanyola d’Alta Muntanya EEAM, el Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya i l’Escola Espanyola d’Esquí Ha fet més de 1500 escalades als Pirineus, els Picos de Europa, les Dolomites i els Alps paret nord de l’Eiger i Grans Jorasses Ha dut a terme ascensions a Yosemite El Capitan i Half Dome, 1986, els Andes del Perú 1987, els monts de Kenya 1989, l’…
Gràcia Futbol Club
Futbol
Club de futbol de Barcelona.
Fou un dels equips més modestos de la capital catalana i l’any 1923 es fusionà amb l’Espanya, que havia estat tres vegades campió de Catalunya La temporada 1923-24 competí a la segona categoria també anomenada primera categoria B del Campionat de Catalunya i ascendí a primera en ampliar-se aquesta categoria Jugà entre els grans del futbol català fins a l’edició 1927-28, que descendí a segona L’any 1931 s’ajuntà amb l’Europa, que era a la segona divisió estatal, per formar el Catalunya L’experiència no reeixí i l’equip es retirà abans d’acabar la Lliga La temporada següent els dos clubs…
Enric Granados Gal
Natació
Waterpolo
Nedador i jugador de waterpolo.
Fill d’ Enric Granados , germà del compositor Eduard Granados i Gal i pare del nedador Enric Granados i Aumacellas Fou un dels grans pioners de la natació a l’Estat espanyol i l’introductor de noves tècniques de natació com el crol, que utilitzà per a proclamar-se campió d’Espanya de 100 m el 1923 Durant els anys 1920 formà part de l’equip de waterpolo del Club Natació Barcelona CNB, invicte a l’Estat espanyol, amb el qual disputà els Jocs Olímpics de París 1924 També formà part de la selecció espanyola als Jocs d’Anvers 1920 El 1932 es traslladà a Madrid i exercí de tècnic al…
Carlos de Godó Valls
Esport general
Dirigent esportiu.
Segon comte de Godó, presidí el diari La Vanguardia 1931-87 En l’àmbit esportiu, dirigí el Reial Club de Tennis Barcelona 1935-60, del qual fou nomenat president vitalici com a reconeixement de la seva tasca a l’hora d’impulsar l’actual seu social i les pistes del club i la creació del Trofeu Comte de Godó 1953 Cofundà el Saló Nàutic Internacional de Barcelona l’any 1963, presidí el Reial Club Nàutic de Barcelona i creà el Trofeu Comte de Godó de vela el 1974 Fou també vicepresident de la delegació de Catalunya del Centre d’Investigacions d’Activitats Subaquàtiques Rebé l’Orde…
Palau Nacional

Exterior del Palau Nacional, seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya
© Lluís Prats
Edifici de Barcelona —un dels més grans de la ciutat— construït com a element principal del conjunt d’edificacions bastides a Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de l’any 1929.
És obra dels arquitectes Eugenio-Pedro Cendoya i Enric Catà, amb la collaboració de Pere Domènech i Roura Fou concebut amb criteris eclèctics, i hom féu ús d’elements barroquitzants en les parts més significatives dels exteriors Vist frontalment ofereix una perspectiva escenogràfica i monumental, esdevinguda característica en tant que constitueix el coronament visual de tot el recinte de l’Exposició De l’interior es destaquen el vestíbul, el gran saló i la sala de la cúpula —amb pintures de F Galí—, situats sobre l’eix principal Durant l’Exposició fou la seu d’actes oficials i acollí la gran…
cap Nunó
Cap i puig al nord de la badia de Portmany del municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa); el puig, que presenta uns grans penya-segats, té una altura de 275 m.
És esmentat amb aquest nom des del final del s XIII