Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic El 1767 li fou cedit com a seu l’edifici de la Llotja La Junta de Comerç de Barcelona, representant a Catalunya de la Junta General de Comerç i Moneda, tenia dos precedents directes la Junta Particular de Comerç de Barcelona, creada el 1692, i la Junta de Comerç Terrestre i Marítim, del 1735 La Junta instituïda el 1760 tenia jurisdicció sobre tot Catalunya i era composta per l’intendent, que exercia la presidència, el secretari i dotze membres més els tres cònsols del contenciós, dos cavallers hisendats destinats a atendre el foment de l’agricultura i set vocals…

La bicicleta de bicicròs es caracteritza per no tenir fre davanter ni suspensió ni canvis, i n’hi ha de tres tipus segons les polzades de les rodes 18, 20 i 24 categoria cruiser La indumentària és la pròpia dels practicants de motocròs, pràctica referent del bicicròs En competició els primers circuits es disposaren sobre grans rectes i premiaren la velocitat amb el temps s’inclogueren corbes i peralts per incentivar l’habilitat, els salts i les piruetes El recorregut té una llargada de 350 m, i l’amplada permet el concurs de vuit participants, que fan la sortida des d’una rampa de 8 m d’alt…

El terme, però, i malgrat la seva utilització constant, és —com el seu pretesament oposat de Decadència— molt poc precís, ambigu i susceptible de nombroses interpretacions i revisions De fet, a mesura que les noves investigacions han permès de constatar que la manca d’ús literari del català o que la pèrdua de consciència lingüística arreu dels Països Catalans no foren tan totals com hom havia suposat la Decadència , el mateix concepte de Renaixença o de renaixement , en la terminologia usada pels contemporanis canvia, en certa manera, de significat i perd amplitud D’una banda, el català…

Situació Vista de l’església des del costat de llevant, amb el gran absis coronat per un fris de permòdols ECSA - A Roura Vista aèria del nucli antic de la població centrat per l’església de Sant Esteve ECSA - Jamin L’església de Sant Esteve centra la població de Vilallonga dels Monts, al peu de l’Albera Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 36,6” N - Long 2° 54’ 17,4” E Vilallonga dels Monts és unit a la carretera D-618 entre Argelers i el Voló per la D-ll, que continua fins a Argelers enllaçant amb la D-2 PP Història Segons el diploma atorgat pel rei Lotari el 981 a Sant Genís de Fontanes,…

Situació Vista de la capçalera, sobrealçada als segles XIV-XV, amb dos petits matacans disposats a banda i banda ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa centra el poble de Terrats, situat al sud de Llupià i Tuïr, a la riba esquerra de la Canta-rana Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 36’ 32,4” N - Long 2° 46’ 22,2” E Terrats és a 2 km de Tuïr per la carretera D-615 PP Història Les referències més antigues sobre Terrats són del segle IX El 30 de juliol del 844, Argila, fill del difunt comte Berà, venia al seu fill Berà dues villae , amb tot el territori i les…

Situació Església modificada per construccions tardanes, vista des del costat sud-est, amb l’absis romànic arrebossat ECSA - A Roura Aquesta església és situada al costat de l’actual cementiri del poble de Pesillà de la Ribera, a l’est del nucli urbà Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 41’ 43,8” N - Long 2° 46’ 11,4” E Pesillà és emplaçat a la riba esquerra de la Tet, 12,5 km a l’oest de Perpinyà per la D-616 Història L’església de Sant Sadurní de Pesillà és coneguda des del final del segle IX La seva història està estretament vinculada al monestir de la Grassa i a la parròquia de Sant Feliu de…

Situació Vista de l’interior de l’església amb la capçalera A Martí L’església de Sant Andreu és l’antiga sufragània de la parroquial de Sant Pere de Mieres i centra un petit disseminat que es troba uns 2 km vers migjorn d’aquella població Mapa 259M781 Situació 31TDG706612 Per anar-hi, cal agafar la carretera de Banyoles a Mieres En arribar al poble i abans de passar el pont, cal girar a mà esquerra i travessar el veïnat, al final del qual una carretera que passa pel mig dels camps i després s’endinsa a la vall regada pel torrent de Ruïtlles porta a un punt, a 1 km, a la banda dreta del qual…

Música culta Durant l’Edat Mitjana, les catedrals Ginebra, Lausana, Basilea i els monestirs SaintMaurice, Romainmôtier, Engelberg foren els principals centres musicals El més significatiu fou, sens dubte, el monestir de Sankt Gallen, fundat per sant Otmar el 720 Músics, poetes i intellectuals protagonitzaren l’època més esplendorosa del cenobi, als segles IX i X, entre els quals sobresurten Hartmann m 864, Notker m 912 i Tuòtil m 915 A partir del segle XIII les catedrals suïsses anaren guanyant protagonisme, com les de Basilea, Friburg, Lausana i Zuric, en la qual se sap que es practicava la…

Ideat per Arnold Schönberg, fou aplicat per primera vegada en algunes de les seves obres compostes a la dècada dels anys vint Les idees de Joseph Matthias Hauer, sorgides a la mateixa època, representen un enfocament molt diferent i d’escassa aplicació en la pràctica encara que el seu concepte de "trop" pot ser rellevant per a l’anàlisi de determinades obres d’A Berg o del mateix Schönberg El mètode dodecatònic està basat en l’ús de la sèrie reihe Aquesta consisteix en una ordenació precompositiva de les dotze notes del total cromàtic sense cap repetició, la qual és utilitzada…

Fill de Rafael Casanova i Solà, propietari rural, natural de Moià, i de Maria Comes i Sors, nascuda a Granollers El pare ocupà diferents càrrecs a la seva vila nadiua cap del sometent, conseller, sotsveguer i, finalment, batlle Rafael Casanova cursà estudis de filosofia i dret civil i canònic a la Universitat de Barcelona, on obtingué la titulació de doctor Essent resident a la Ciutat Comtal, es casà, el dia 22 de juliol de 1696, amb Maria Bosch i Barba, filla d’una casa benestant de Sant Boi de Llobregat i vídua de Josep Campllonch i Puig, doctor en medicina El matrimoni tingué quatre fills…