Resultats de la cerca
Es mostren 3798 resultats
Almassor
Llogaret
Llogaret i antic terme rural del municipi de Penelles (Noguera), situat al pla d’Urgell, vora el poble de Vallverd (del terme d’Ivars d’Urgell), a la parròquia del qual fou adjudicat.
Formà municipi amb Bellestar unit al de Penelles al s XIX
Galliner
Antic poble
Antic poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), a l’esquerra de la Noguera Pallaresa (a l’indret del pantà de Talarn), al peu del puig Galliner (834 m alt.).
conca de Dellà

Conca de Dellà amb els pobles de Gavet de la Conca (dreta) i Fontsagrada (esquerra)
© Fototeca.cat
Sector de la conca de Tremp
, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, que rep aquest nom per contraposició a la conca de Deçà
, on hi ha el cap de la comarca, Tremp.
El centre d’aquest sector és la vila d’Isona, al municipi de la qual anomenat oficialment Isona i Conca de Dellà foren agregats el 1970 els de Conques, Benavent de la Conca, Figuerola d’Orcau i Sant Romà d’Abella
Riupedrós
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Riupedrós), del municipi de Vilaller (Alta Ribagorça), a la vall de Barravés, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, vora l’aiguabarreig amb el barranc de Riupedrós
.
Puimolar
Poble
Poble (6 h agl i 3 h diss [1981]; 973 m alt) del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça), a l’esquerra de la Valira de Cornudella, aigua amunt de Ribera de Vall.
Depenia del monestir de Lavaix Formà part de l’antic terme de Cornudella de Valira
El paisatge vegetal dels Pirineus (territori pirenaic axial)
Els Pirineus centrals Crestalls pirinencs culminals, orfes de vegetació o a penes colonitzats per comunitats liquèniques o per petits prats rasos en els replanets i relleixos, constellats de llacs, congestes i petites glaceres permanents, a la vall d’Espot amb la Maladeta al fons Pallars Sobirà i Alta Ribagorça J Nuet i Badia Els Pirineus centrals constitueixen el fragment més alteròs i conspicu de la gran serralada pirinenca, aquell en què el relleu i el paisatge responen més inequívocament al concepte d’alta muntanya Els Pirineus centrals catalans equivalen a una quarta part, aproximadament…
Anglesola

Arbre genealògic dels Anglesola
©
Llinatge noble del Principat de Catalunya l’estirp del qual fou Gombau d’Anglesola (Berenguer I), primer senyor del castell i baronia d’baronia d’Anglesola des del 1079.
El succeí el seu fill Arnau I d’Anglesola , al qual el comte Ramon Berenguer III de Barcelona cedí dos terços dels castells de Corbins i d’Alcoletge Segrià i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer 1105 Tres són les línies que es formaren de l’esmentada família la dels senyors de la baronia d’Anglesola, de la qual sortí la branca dels senyors de Miralcamp, la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig Urgell, de la qual sortí la branca dels senyors de Butsènit i d’Utxafava, i la línia dels senyors de Vallbona La línia d’Anglesola fou originada per Arnau II d’…
Castell d’Alsamora (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Fortalesa característica per la seva esvelta torre, envoltada en el seu tram inferior per les restes d’un recinte trapezial que devia protegir un espai fortificat entorn seu ECSA - J Bolòs Castell situat en una petita vall lateral de la Noguera Ribagorçana Fou construït en un punt avançat de la frontera, amb la possibilitat de tenir una relació visual amb castells com el de la Girbeta, Viacamp, etc, que controlaven el pas de Mont-rebei També és situat, però, amb relació a un poble que s’estén al llarg d’un carrer, sota la roca on s’alça el castell Mapa 33-12289 Situació…
Castell de Rúbies (Camarasa)
Art romànic
Situació Mur est d’aquest castell de planta trapezoidal amb espitlleres, situat al nucli abandonat de Rúbies ECSA - J Bolòs Castell situat al poblet de Rúbies, gairebé al cim del Montsec de Rúbies, a l’extrem occidental d’aquesta serralada Hi ha una bona panoràmica sobre la vall d’Àger Mapa 33-12290 Situació 31TCG272545 Cal agafar la carretera asfaltada que surt de Vilanova de Meià cap a l’Hostal Roig i, després, la pista de terra que porta a Santa Maria de Meià Havent seguit durant 2 km aquesta pista, cal prendre un camí carreter que, tot seguint el replà que hi ha a la part alta de la…
Castell de Llorac
Art romànic
Situació Façana nord d’aquest important edifici, molt malmès i destinat a usos agrícoles ECSA - J Bolòs El castell de Llorac és situat sobre el poble del mateix nom, en una elevació del terreny que hi ha al costat sud-oest Mapa 34-15390 Situació 31TCG587019 Per a arribar a Llorac cal agafar la carretera local T-224 que de Santa Coloma de Queralt mena a Guimerà Havent fet un recorregut de 8 km, el poble de Llorac es troba a mà esquerra, a peu de carretera FEB Història Hi ha referència documental del lloc de Llorac des del segle XII, quan, juntament amb el seu castell, era senyorejat per Guifré…