Resultats de la cerca

En anàlisi d’aliments, hom empra certes tècniques serològiques per a identificar espècies vegetals o animals que integren un producte Per exemple, la natura de les carns que formen un embotit pot ésser determinada mitjançant una reacció de precipitines

Pertany a un grup que presenta formes de bacils i de cocs Es tenyeixen bé amb colorants bàsics i són gramnegatius Per la reacció de Feulgen s’evidencien cossos de cromatina que contenen ADN i ARN Tenen una paret cellular que conté àcid muràmic —i, en certes espècies, una membrana lipoica interior—, sensible al lisozim En micrografies electròniques de talls ultrafins hom hi reconeix la paret i la membrana cellulars i una regió nuclear Es multipliquen per una divisió transversal Al laboratori, hom les cultiva en el sac vitellí de l’embrió de pollastre, puix que el cultiu in vitro presenta força…

S'hi fan correfocs, espectacles, música, màgia i esoterisme, i tenen una especial rellevància la Fira del Gran Boc i el ball de la polla També s’hi ha consolidat l’Aquelarret Infantil Fou creat el 1978 per l’Assemblea de Joves de la ciutat amb la collaboració dels membres de la revista “Carreró de les bruixes” Posteriorment han anat agafant el relleu altres entitats i persones, sempre amb el suport de l’ajuntament En el seu origen la festa se celebrava al carreró de les bruixes, però després s’ha anat estenent per bona part de la ciutat antiga, inclòs el castell L’acte és presidit pel Mascle…

A Barcelona, antigament, els basters formaven gremi amb els albarders i els morrallers, fins que, a la baixa edat mitjana, se'n separaren Al s XVIII aquests oficis s’aplegaren una altra vegada en un sol gremi 1766 En general, totes les varietats de l’ofici formaven part de la confraria dels freners Les darreres ordinacions del gremi de Barcelona foren les projectades el 1834 A Palma, el 1683 els basters s’ajuntaren amb els sellers per formar una sola corporació i la confraria de Sant Bernardí de Siena

L’assemblea constitutiva, actualment formada per 23 estats membres i presidida pel príncep Albert I de Mònaco, es dugué a terme a Madrid el 1919 en presència dels següents estats fundadors Egipte, França, Grècia, Itàlia, Mònaco, Espanya, Tunísia i Turquia Els primers anys es caracteritzaren per l’exploració de la Mediterrània a càrrec dels diferents estats membres de la Comissió, així com de la fundació de diferents estacions marines La Segona Guerra Mundial suposà una gran sotragada que estigué a punt de fer-la desaparèixer No obstant això, el 1951 se celebrà a París el 12è Congrés de la…