Resultats de la cerca
Es mostren 8044 resultats
Castell de Ceuró (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Són quatre pedres i poca cosa més el que resta del que en temps antic fou un castell ple de vida i d’esplendor Encapçala la llista de dades que fan referència al castell un document del 17 de maig de 1068, on es llegeix que Bernat Ramon i la seva muller Bela venen a Ponç una peça de terra i vinya situada “ in castro Ózro ” Així mateix, en documents dels anys 1073, 1074, 1101 i 1106, el castell consta amb els noms de “ Ozoro ” o bé “ Odro ”, com a límit en diverses vendes El 29 d’abril de 1121 el castell d’ Odro fou donat a Déu i a Santa Maria de Solsona per Guillem de Lavància i el seu germà…
Castell de Talamanca
Art romànic
Aquest castell tenia al seu càrrec la defensa d’un terme que no diferiria gaire de l’actual del municipi Creiem que en un principi podria haver format part d’un terme més gran anomenat Néspola que tenia el seu centre en el castell de Rocafort El castell de Talamanca apareix citat per primera vegada el 967 El domini eminent degué dependre dels comtes de Barcelona, encara que no tenim cap acta que ho demostri El domini feudal correspongué als Cardona, si és que no l’havien comprat als comtes de bon principi La possessió dels Cardona només es constata el 1086 al seu testament, Ramon Folc I el…
Santa Maria de Rocafort (el Pont de Vilomara i Rocafort)
Art romànic
Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme de Néspola primer, i després del castell de Rocafort, al lloc que s’anomenava Palau Aveza Inicialment apareix com a sufragània, però aviat adquirí la categoria de parròquia, que conserva encara Fou una fundació comtal, i era dels senyors del castell fins que aquest passà a Sant Benet de Bages, com a senyor del castell El terme primitiu portà el nom de Néspola i comprenia els termes de Mura i Rocafort, i possiblement també englobava el de Talamanca El nom de Néspola ha quedat en la part superior de la riera de Mura amb el nom de riera…
Santa Maria dels Horts (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
Situació Vista de la capella des del costat sud-est, amb l’absidiola adossada al mur de migjorn ECSA - J Cruanyes i LI Claver Església situada a 1,5 km de Vilafranca Quan se surt d’aquesta vila per la carretera general de Barcelona, una vegada passat el pont del ferrocarril cal agafar un camí vorejat de plàtans en direcció S Cal passar el pont que travessa l’autopista, d’on ja és visible la capella JCR-LICS Mapa 35-16419 Situació 31TCF931777 Història Les arrels d’aquesta església són molt antigues, però el primer document on es troba esmentada la capella és del 1285 i correspon…
Sant Joan de Biure (les Piles de Gaià)
Art romànic
El poble de Biure és situat al sud de la riera del mateix nom, als vessants septentrionals de la serra de Montclar La població s’originà a l’edat mitjana al voltant d’una fortalesa, la construcció de la qual fou fruit de l’acció colonitzadora que en aquesta zona de l’actual comarca de la Conca de Barberà portà a terme la nissaga dels Gurb-Queralt La primera menció documental del castell és de l’any 1057, quan foren infeudats a Ramon Arnau els castells de Montclar i de Biure per part de Oliver Bernat, fill de Bernat Sendred de Gurb, i de la seva esposa Agnès La parròquia de Biure és esmentada…
Santa Crotz de Viran
Situació Vista d’aquesta església parroquial que, malgrat les seves modificacions, constitueix un exemple de la implantació de l’arquitectura llombarda a la comarca al segle XI ECSA - A Roura El petit poble de Viran, on hi ha l’església parroquial de la Santa Crotz, és situat a la capçalera de la Matassa, al costat del rec de Viran Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 46′17″ N - Long 2° 24′58″ E Per a arribar a Viran cal prendre un trencall que arrenca a mà esquerra de la carretera D-9, passat Lo Vivièr en direcció a Fenolhet CPO Història El lloc de Viran és documentat per primera vegada…
Castell d’Horta de Sant Joan
Art romànic
El lloc i terme d’Horta apareixen citats per primera vegada el 1153, en el document de donació del castell de Miravet a l’orde del Temple Sembla, però, que Horta no passà definitivament a domini cristià fins a les campanyes d’Alfons el Cast per les ribes de l’Algars i del Matarranya dels anys seixanta del segle XII El 1165 rebé del rei Alfons el Cast la primera carta de poblament de la Terra Alta, basada en el fur aragonès En aquest document el rei es reservava el castell d’Horta L’any següent els Montcada, que hi tenien determinats drets, el lliuraren a Pere de Subirats Pocs…
Castell de Serradui (la Pobla de Roda)
Art romànic
La notícia més reculada del lloc de Serradui és de vers l’any 958, en què l’abat Quint concedí al monestir de Lavaix unes vinyes que tenia per compra a Serradui L’any 1086 és documentat ja el territorio i poc després el chastro Safarrue 1093 Tal vegada la senyoria de Serradui fóra una de les tinences més antigues, perquè ja a la segona meitat del segle XI apareix força fragmentada Un instrument del 1070 reporta una convinença entre els homes de Serradui i els homes de Sant Esteve del Mall feta en presència dels senyors Sango Garcés, Sango i Ximeno Fortunyons, Guillem Servideu,…
Castellàs o mota de Peralada (Torrelles de la Salanca)
Art romànic
La mota de Peralada era situada a poc més d’1 km al sud-oest de Torrelles, anant cap a Perpinyà, a tocar de la riera de Torrelles o del Molí Molt a prop seu passava la via romana que unia la Salanca amb Castellrosselló Els primers representants de la família Peralada al Rosselló sembla que eren els germans Ramon i Emeric, documentats l’any 1139 i que probablement provenien de l’Empordà Sembla que Ramon de Peralada es casà amb una filla de la família Torrelles, fet que permet de comprendre que una branca dels Peralada s’installés al Rosselló La primera vegada que es troba esmentat…
Santa Coloma del Castellvell (Olius)
Art romànic
Situació Una vista de l’església des del costat de tramuntana L Prat L’esglesiola de Santa Coloma es troba en una gran esplanada envoltada de camps conreats, prop de la masia de Coloma, al costat de migjorn del turó del Castellvell Sota seu passa el barranc de Ribalta Mapa 330M781 Situació 31TCG753498 Seguint la carretera de Solsona a Sant Climenç, una vegada recorreguts uns 2,300 km, a mà esquerra, s’inicia una pista senyalitzada, a Santa Coloma, que amb uns 700 m deixa al mas d’aquest mateix nom A pocs metres, enmig de camps hi ha l’esglesiola, de propietat particular, on…