Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme de Néspola primer, i després del castell de Rocafort, al lloc que s’anomenava Palau Aveza. Inicialment apareix com a sufragània, però aviat adquirí la categoria de parròquia, que conserva encara. Fou una fundació comtal, i era dels senyors del castell fins que aquest passà a Sant Benet de Bages, com a senyor del castell. El terme primitiu portà el nom de Néspola i comprenia els termes de Mura i Rocafort, i possiblement també englobava el de Talamanca. El nom de Néspola ha quedat en la part superior de la riera de Mura amb el nom de riera Nespres. El topònim Néspola comença a aparèixer el 926 i a desaparèixer el 984, el de Rocafort es documenta per primera vegada el 1022 com a castell de Néspola que diuen Rocafort. El lloc de Palau Aveza apareix amb diferents grafies durant molt temps, fins que el nom de Rocafort s’imposà primerament al castell i després a l’església. Primerament les notícies citen l’església i el lloc, el 993 el comte Ramon Borrell vengué a Riculf la parròquia de Sant Martí de Néspola i les esglésies sufragànies de Santa Maria de Palatio Avaicie i la de Sant Abundi. No sabem el motiu, però l’any següent, el 984, el mateix comte amb la seva muller, Ermessenda, vengueren a Ermengarda dita Bonafilla i a Randulf, levita, l’església de Santa Maria de Palar Aveiza. Els compradors són els senyors de Rocafort. El 1022 ja se cita la parròquia de Santa Maria de Palacio de Aveza. Els testaments dels senyors de Rocafort serveixen per comparar els monuments on es feien obres. Així el 1092 es feu una donació per a l’obra de Santa Maria de Palacio Aveçe i el 1230 se’n feu una altra de semblant. L’edifici degué sofrir moltes més reformes que les documentades fins aquí. Així entre els segles XVI-XVII fou ampliada amb noves capelles, es canvià l’orientació i altres reformes que pràcticament han fet desaparèixer el temple antic. S’han fet obres de restauració que permeten de veure els paraments interiors. Actualment el temple es conserva en culte com a parròquia de Rocafort i el seu estat de conservació és bo. A l’interior de l’església es conserva el sarcòfag de Pere Sitjar, darrer senyor laic del castell de Rocafort, obrat per l’escultor manresà Berenguer Ferrer, que el contractà el 1354.