Resultats de la cerca
Es mostren 6587 resultats
Arata Isozaki
Arquitectura
Arquitecte japonès.
Graduat el 1954 i doctorat el 1961 per la Universitat de Tòquio Deixeble i collaborador de Kenzo Tange , amb ell s’integrà en el grup que publicà Metabolism’60 , conjunt de propostes tendents a un nou plantejament de l’urbanisme Moltes d’aquestes propostes foren aplicades al pla de desenvolupament de Tòquio, del qual són coautors El 1963 establí despatx propi i el 1964 fou nomenat catedràtic d’enginyeria urbana a la Universitat de Tòquio El 1970 començà a distanciar-se de Tange i a definir un llenguatge propi, que pot inscriure’s dins l’arquitectura postmoderna Entre les obres d’aquesta…
Pablo Iglesias Posse
Història
Política
Polític i dirigent socialista gallec.
De família molt pobra i orfe de pare, aprengué a l’hospici de Madrid l’ofici d’impressor 1860-62 El 1870 s’afilià a la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional del Treball , de la qual fou expulsat, al cap de dos anys, amb Paul Lafargue Pel juliol del 1872 fou nomenat secretari de la Nueva Federación Madrileña, formada per dissidents de l’AIT, de tendència marxista Pel maig del 1874 era president de l’Asociación General del Arte de Imprimir, i pel maig del 1879 fundà, amb vint-i-tres companys, a Madrid i clandestinament, el Partido Socialista Obrero Español PSOE D’ençà d’…
Heinrich Heine
Heinrich Heine
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Poeta alemany.
Fill de pares jueus sense fortuna, estudià dret a Bonn, Göttingen i Berlín, gràcies al seu oncle, banquer d’Hamburg, i més tard esdevingué protestant A Bonn 1819-20 A W Schlegel l’inicià en el Romanticisme, que ell conjugà amb una ironia molt personal A Berlín 1821 rebé la influència de Hegel Dels primers anys són Briefe aus Berlin ‘Cartes des de Berlín’, 1821, Lyrisches Intermezzo 1823 traducció catalana d’Apelles Mestres, 1895 i els Reisebilder ‘Retrats de viatges’, 1827-30, on destaca Nordsee i on aprofita la narració de viatges per a fer crítica de la societat, la política i la literatura…
Hissène Habré
Política
Polític txadià.
Membre del Front de Libération Nationale du Tchad FROLINAT, s’hi enfrontà quan G Oueddei n'esdevingué líder 1976 com a màxim dirigent de les Forces Armées du Nord FAN, 1977 El 1978 entrà en negociacions amb el govern del general F Malloum del FROLINAT, i ocupà la presidència del govern 1978-79 Un cop foragitat Malloum i desfet el govern central, ocupà el ministeri de defensa en el govern de transició 1980, però les diferències entre el FAN i el FROLINAT que, era dirigit per G Oueddei, rebia suport libi menaren a una nova guerra civil La retirada de les tropes líbies 1982 permeté la victòria…
John Dalton
Diagrames de John Dalton i models atòmics
© Fototeca.cat
Física
Químic i físic anglès.
Autodidacte, des de molt jove exercí com a mestre en diverses escoles el 1793 s’installà a Manchester, on continuà fent classes particulars i investigant Donà conferències i cursos a moltes de les grans ciutats angleses, la qual cosa li permeté d’entrar en contacte amb els principals homes de ciència britànics de l’època El 1822 fou elegit membre de la Royal Society i, el 1830, membre de l’Académie des Sciences de París Hom li deu la formulació de la teoria atòmica, probablement la teoria més important de tota la història de la química Els seus primers treballs es decantaren al camp de la…
La fàbrica
Literatura catalana
Llibre de poemes de Miquel Martí i Pol, publicat el 1972.
Desenvolupament enciclopèdic Amb una convençuda sensibilitat social i amb la voluntat de fer sentir la veu del món obrer i denunciar l’ambient opressiu de les relacions laborals dels anys de postguerra fins, almenys, els setanta, Martí i Pol construeix una petita epopeia que té per herois els treballadors anònims d’una fàbrica de filats, el producte del treball dels quals sempre és a benefici dels «altres», els amos, «els qui ostentosament estampen / llur nom damunt la feina», justament aquells que imposen unes condicions indignes i injustes als treballadors Els poemes combinen magistralment…
L’home que es va perdre
Literatura catalana
Novel·la de Francesc Trabal publicada el 1929.
Des d’una concepció innovadora del gènere, amb aquesta obra l’autor ironitza, d’una banda, sobre el model de vida burgès i, de l’altra, parodia els trets més característics de la novella psicològica, que era el tipus de narrativa més fàcilment identificable amb el model social esmentat Lluís Frederic Picabia , un empresari respectable, ha perdut Sílvia, la promesa La seva vida burgesa anodina no té cap sentit, fins que un dia perd la cigarrera i s’adona que els esforços per trobar-la són allò que realment ha omplert la seva existència «I si la tornés a perdre», diu És a partir d’aquí que…
Samsó
Literatura catalana
Personatge principal de La fam, de Joan Oliver.
Presentat inicialment com un perdulari guiat pels instints principalment el que dona el títol a l’obra, la seva complexitat es va perfilant a mesura que avança, fins al moment en què es fa digne del seu nom bíblic i acaba essent, ell també, un salvador del poble, bo i acabdillant la revolució Només llavors el personatge es deslliura de la seva condició habitual i pren un to èpic i abrandat, tan impropi del seu caràcter, cosa que podria fer pensar en un canvi Però a partir d’aquí Samsó experimenta un retorn a la seva condició original, i es constata que el despertar d’aquella heroïcitat era…
Vals
Literatura catalana
Novel·la de Francesc Trabal, publicada l’any 1935.
Narra la història de la maduració i la degradació parallela d’un jove, Zeni, que comença un procés d’aprenentatge vital en el qual busca autorealitzar-se a través de les relacions amoroses La trajectòria la inicia a casa del seu oncle Agustí, en l’ambient burgès d’una colònia estiuenca La primera relació amorosa la manté amb Teresa, una noia més gran que ell i amb qui estableix un vincle més maternal que no pas eròtic Zeni ha de fer un viatge a Viena i ella li demana que li porti un vals, el qual esdevé el símbol de la forma i el ritme que caracteritzen la trajectòria vital del protagonista…
Jordi Fraginals
Literatura catalana
Protagonista de La vida i la mort d’en Jordi Fraginals (1912) de Josep Pous i Pagès.
Amb la vida d’aquest personatge, Pous i Pagès exemplifica dues de les actituds predominants entre els modernistes la regeneracionista, influenciada per Ibsen i el vitalisme nietzschià i que lluita per la millora moral i cultural de Catalunya i la defensora de l’esteticisme o l’art per l’art, que s’evadeix de la realitat i es refugia en l’art perquè no creu possible la reforma de la societat burgesa Jordi Fraginals passa per totes dues, ja que si primer és un infant que posseeix totes aquelles qualitats l’anhel de llibertat, d’acció i de seguir les pròpies inclinacions considerades necessàries…