Resultats de la cerca
Es mostren 10638 resultats
André Glucksmann

André Glucksmann
© Heinrich-Böll-Stiftung
Filosofia
Filòsof francès.
Fill de jueus emigrats el 1933 de Palestina a França Acabada la Segona Guerra Mundial durant la qual perdé el seu pare i visqué amagat, estudià filosofia a l'École Normale Supérieure de Fontenay-Saint-Cloud i obtingué l’ agrégation títol que a França permet exercir l’ensenyament el 1961 A mitjan dècada dels anys seixanta fou ajudant de Raymond Aron , el liberalisme del qual l’influí malgrat el seu esquerranisme, en el primer llibre que publicà, Le Discours de la guerre 1967 Molt actiu en el maig del 1968, es declarà maoista i fou un dels seguidors més destacats de la seva generació de Jean-…
Antoni de Gironella i Aiguals
Literatura
Periodisme
Política
Periodista, escriptor i polític.
Vida i obra Membre d’una important família de comerciants, era fill del Josep de Gironella i Ramoneda Feu part dels seus estudis a l’École Royale et Militaire de Sorèze, prop de Toulouse Fou advocat En la seva joventut intervingué en política i es vinculà al cercle de Josep Andreu i Fontcuberta , i collaborà en diverses publicacions de Barcelona i de Madrid, entre les quals la revista revolucionària El Propagador de la Libertad El 1821, fou un dels fundadors dels comuners, dels quals arribà a ésser gran castellà de Catalunya El 1822 fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona El 1827 fou…
Santa Aliança
Història
Tractat signat a París el 26 de setembre de 1815 per Frederic Guillem III de Prússia, Francesc I d’Àustria i Alexandre I de Rússia, del qual havia partit la iniciativa.
El document, insòlit en la història diplomàtica, reflecteix l’extravagant espiritualitat del tsar i dels seus consellers, i s’entronca amb certs corrents romàntics irracionalistes la política dels signataris havia d’inspirar-se en “les veritats sublims que ens ensenya la religió eterna del Déu Salvador” i en l’esperit de germanor, essent com eren “delegats de la Providència per a governar les tres branques d’una família, la nació cristiana” acaba amb una crida als altres sobirans, demanant-los llur adhesió Tots els d’Europa la hi donaren, tret del rei de la Gran Bretanya, del papa Pius VII i…
Saint-Ouen
Ciutat
Ciutat del departament de Sena Saint-Denis, França, al N de París.
Centre industrial alimentària, metallúrgia i maquinària
Villepinte
Ciutat
Ciutat del departament de Sena-Saint-Denis, França, al NE de París.
Té indústria de material fotogràfic
Aisne
Riu
Riu de la França atlàntica, a la conca de París (300 km).
Neix al bosc d’Argonne i aflueix a l’Oise per l’esquerra Els 57 km darrers són canalitzats
punta

Puntes
Tecnologia
Clau petit, especialment el prim fabricat mecànicament, anomenat originàriament punta de París
.
En fusteria de construcció, hom anomena també punta diversos claus l’ús dels quals en determina el nom, com la punta d’enllatar per a clavar les llates als cabirons, la punta d’encabironar per a fixar dos cabirons, la punta d’embigar per a clavar les bigues a les bigues mestres, la punta d’encanyissar per a clavar els canyissos a les bigues, etc En l’ofici de sabater són emprats diversos claus i puntes, entre els quals cal destacar la punta groga de llautó i d’un centímetre de llargària, emprada per a clavar la tapa bona, la punta rodona sense cabota, cilíndrica, damunt la qual és clavada la…
Federació Internacional d’Astronàutica
Astronàutica
Associació no oficial de societats d’estudis astronàutics, amb seu a París.
Fundada el 1950 per un grup reduït de capdavanters de la tecnologia dels coets, experimentà un ràpid creixement, i actualment agrupa 54 societats astronàutiques de 35 estats diferents La seva finalitat és l’intercanvi de coneixements i la collaboració internacional Hi són associades l’Acadèmia Internacional d’Astronàutica IAA i l’Institut Internacional de Llei de l’Espai IISL
comunard | comunarda
Dit de qui prengué part en la Comuna de París del 1871.
Librairie Larousse
Editorial
Editorial fundada a París el 1852 per Pierre Larousse i Augustin Boyer.
En els seus inicis es dedicà a la publicació de llibres de text, després emprengué la publicació d’un Grand Dictionnaire universel du XIX siècle , els primers fascicles del qual aparegueren el 1863 posteriorment seguiren nombrosos diccionaris enciclopèdics Grand Larousse encyclopédique , 1960-64 i Grand Dictionnaire encyclopédique Larousse , 1982-85, etc així com diversos diccionaris bilingües, especialitzats Larousse médical, Larousse de la musique , etc i obres generals La vie des animaux, Histoire de la France , etc