Resultats de la cerca

Diplomat per l’Institut d’Études Politiques i per l’École Nationale d’Administrations 2004, durant els anys d’universitat fou proper a l’ala esquerra del Parti Socialiste encapçalada per Jean-Pierre Chévénement Militant del Parti Socialiste  PS del 2006 al 2009, inicià la carrera professional com a inspector adjunt de finances Membre de la comissió Jacques Attali impulsada pel president Nicolas Sarkozy  per al creixement econòmic, el 2008 s’incorporà a la Banca Rothschild, on fou promogut a gerent adjunt Tingué una participació destacada en la negociació que conclogué amb l’adquisició de la…

Llicenciat en dret per la Universitat Complutense de Madrid 1983, ingressà per oposició al Cos Superior d’Administradors Civils de l’Estat 1985 i feu carrera en l’administració central, on ha ocupat, entre d’altres, els càrrecs de subdirector de Personal del Ministeri de Sanitat 1988-92, director de Relacions Laborals d’AENA 1992-96, director general de la Funció Pública 1996-99 i director general de Personal del Ministeri d’Educació 1999-2000 També ha estat director gerent de l’hospital Ramón y Cajal de Madrid 2004-05, secretari general i del consell d’administració de la…

Fill d’un governador de la província de Cebu, on la seva família té lligams amb les elits locals, després d’obtenir el títol d’advocat 1972, feu carrera en la judicatura fins a arribar a fiscal del districte de Davao Mindanao El 1988 fou elegit alcalde de la ciutat, on posà en pràctica una política de mà dura contra el crim, el narcotràfic i la corrupció Malgrat haver estat qualificades de brutals, les mesures li aportaren una gran popularitat, en ser considerades efectives per garantir la pau i l’ordre després dels primers dos mandats 1988-98, fou reelegit per al període 2001-10…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tecisa Films José Gutiérrez Maesso, Madrid, Films RB FRovira i Beleta, Barcelona ARGUMENT La historia de los Tarantos , d’Alfredo Mañas GUIÓ FRovira i Beleta FOTOGRAFIA Massimo Dallamano Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Emili Pujol, Fernando García Morcillo, Josep Solà, Andrés Batista SO Carlos de la Riva INTERPRETACIÓ Carmen Amaya Angustias, La Taranta , Sara Lezana Juana, Daniel Martín Rafael, Margarita Lozano Isabel, Antonio Gades Moji, Antonio Prieto Rosendo, El Zorongo , Antonia Singla,…

Vida Actriu de cinema, teatre i televisió, inicià la seva carrera en cintes eròtiques d’Ignasi F Iquino Los violadores del amanecer , 1977, Enrique Guevara Una loca extravagancia sexy , 1977 i Jaime Jesús Balcázar Inés de Villalonga, 1870 , 1979 Protagonitzà Alícia a l’Espanya de les Meravelles 1977-78, Jordi Feliu en català el 1984 i interpretà papers rellevants en els llargs Sus años dorados 1980, Emilio Martínez-Lázaro Berlín Blues 1987-88, Ricardo Franco i  Hay que zurrar a los pobres 1991, Santiago San Miguel També ha actuat en les sèries o pellícules  Animales de…

Vida A tretze anys entrà de meritori als estudis Emisora Films d’Ignasi F Iquino, a les ordres del llavors muntador Antonio Isasi-Isasmendi, amb films del mateix Iquino com El tambor del Bruch 1947-48 i de Jerónimo Mihura com En un rincón de España 1948 i Mi adorado Juan 1949 El 1956 obtingué el títol de muntador en cap i es convertí en un dels tècnics catalans més prolífics i eficients de l’època Muntà la majoria de films del seu mestre, que aleshores ja era director, Isasi-Isasmendi La huida 1955 Rapsodia de sangre 1956-57 La mentira tiene cabellos rojos 1960 Tierra de todos 1961 Las Vegas…

Vida Abandonà la carrera de filosofia i lletres a Salamanca per establir-se a Barcelona, on estudià a l’Institut del Teatre, formà part del grup Teatro Español Universitario de la facultat de dret i d’un elenc de cambra fins que es professionalitzà Debutà en el cinema com a secundari gràcies al seu talent dramàtic i a la particular fotogènia en Los desamparados 1960, Antonio Santillán Després d’alguns petits papers, IFISA li oferí protagonitzar Juventud a la intemperie 1961, Ignasi F Iquino El seu estil interpretatiu, basat en l’escola Actor’s Studio, l’apropava a les noves…

Vida Pare del director escènic Manuel i de l’actor i director teatral i cinematogràfic Mario Originari de Castelló de la Plana i installat a Barcelona, a catorze anys decidí fer-se cantant Estudià amb el tenor wagnerià Lluís Canalda i debutà el 1930 en La favorita al costat d’Hipòlit Lázaro Amplià estudis a Milà i, després de quatre anys a Itàlia, debutà al Gran Teatre del Liceu 1935 fou considerat un dels baixos espanyols més importants Després de la guerra civil estrenà La tabernera del puerto i s’…

Vida Compaginà l’activitat professional com a industrial tèxtil amb una intensa dedicació al cinema amateur És considerat com el cineasta amateur més important de la generació de realitzadors terrassencs que sorgí després de la guerra civil Font Films Debutà el 1944 amb la realització de nou films i al final de la seva carrera totalitzà més de quaranta títols, molts guardonats tant a Catalunya com a l’estranger També representà a Espanya en nou ocasions en el Concurs Internacional de la UNICA, en què aconseguí premis vuit vegades Cultivà sobretot l’argumental i en la seva obra…

Vida Es formà a l’Agrupació Dramàtica i el 1959 es traslladà a França per estudiar a l’Escola Nacional Superior d’Art Dramàtic d’Estrasburg, sota la direcció de Pierre Lefebvre El 1962 debutà a la Comèdia de l’Est, i després treballà al Teatre de la Ciutat de París i al Teatre Nacional Popular de Jean Vilar El 1968 ja feu de primer actor a Molt soroll per a res Shakespeare, al qual seguiren Èdip Rei Sòfocles, 1969, premi Gérard Philipe 1970, entre d’altres El 1981 es consagrà definitivament en aconseguir el grau de pensionnaire de la Comédie-Française, moment en què ja encarnà papers a…