Resultats de la cerca

Es llicencià en filosofia i lletres, en l’especialitat de pedagogia, per la Universitat de Barcelona, on entrà en contacte amb Marta Mata i el moviment de renovació pedagògica Exercí l’ensenyament, i el 1975 fundà a Picanya l’escola Gavina, de la qual fou la primera directora Collaboradora de revistes i diaris Faristol , Saó , Clij , Camacuc , Levante , El País , etc, com a escriptora ha destacat en literatura infantil i juvenil, amb el pseudònim de Blanca Cassany , amb títols com La paraula és una aventura 1981, Ma casa 1985, La domadora de somnis 1990, Papers secrets 1991, David està…

Aconseguí notorietat als quinze anys amb la publicació d’un article sobre política de medi ambient al Svenska Dagbladet maig del 2018, un dels principals diaris suecs L’agost del 2018 convocà una vaga d’escolars pel clima amb un considerable suport a Suècia El moviment agafà aviat una dimensió internacional que, amb el nom de Fridays for Future, el 18 de març de 2019 aconseguí una mobilització arreu del món en la qual participaren uns dos milions de persones i que es repetí els mesos següents Cap visible del moviment que, tanmateix, no té una organització jeràrquica, Thunberg denuncia les…

Llicenciat en biologia per la Universidad Autónoma de Madrid 1982, es doctorà en limnologia per la Universitat McGill de Mont-real Investigador a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats del CSIC, el seu camp d’estudi és l’ecologia marina i l’oceanografia biològica Una de les seves aportacions més destacades és el descobriment de l’anomenat carboni blau , terme que designa el diòxid de carboni capturat pels ecosistemes oceànics i costaners, que té la particularitat que la captura es produeix a un ritme molt superior al dels ecosistemes terrestres bàsicament boscos Per aquest motiu aquesta…

Graduat en economia i en dret a la University of Western Australia, quan era estudiant s’afilià al partit laborista 1947 Els anys 1953-56 estudià becat a Oxford, on es graduà en economia De retorn a Austràlia, treballà per al Consell de Sindicats Australian Council of Trade Unions, ACTU, que presidí en 1970-80, des d’on organitzà reivindicacions salarials i reformes laborals El 1980 obtingué l’escó pel partit laborista a la Cambra de Representants Nomenat pel cap de l’oposició Bill Hayden membre del govern a l’ombra, Hawke el desbancà com a líder del partit poc abans de les…

A l’octubre del 2010, el Parlament georgià va aprovar profundes esmenes en la Constitució que fan que el règim sigui més democràtic i menys presidencialista, i on la principal figura política és el primer ministre, per damunt del president Tot i que les reformes s’han fet a instàncies del consell d’Europa i altres organitzacions internacionals, les veus crítiques apunten que la causa real podria ser la voluntat de l’actual president, Mikhaïl Saakaixvili, de perpetuar-se al poder després que expiri el seu mandat, el 2013 Un altre pas controvertit cap a una democràcia cosmètica va ser la…

El president, Pierre Nkurunziza, va ser reelegit en unes eleccions marcades pel boicot de bona part de les formacions opositores, les detencions de dirigents crítics amb el Govern i els atacs armats, en especial a la província rural de Bujumbura En la consulta, celebrada al final de juny, P Nkurunziza va obtenir el 91% dels vots Un mes després, en les eleccions legislatives, el partit del president, el Consell Nacional per la Defensa de la Democràcia-Forces de Defensa de la Democràcia CNDD-FDD, exguerrilla hutu, va aconseguir la majoria absoluta amb 81 escons El partit UPRONA va…

Fill del diplomàtic Pierre Alduy, es llicencià en lletres i en dret a Montpeller i a París El 1942 fou agregat d’ambaixada a Ankara i el 1943 passà a la França lliure Acabada la Segona Guerra Mundial, fou nomenat prefecte 1946 Posteriorment, adherit al Partit Socialista, inicià una carrera política en ser elegit alcalde dels Banys d’Arles i conseller general del cantó de Prats de Molló 1952, càrrecs en què fou succeït per la seva esposa Jacqueline Alduy el 1959 Guanyà aquest any l’alcaldia de Perpinyà i revalidà successivament el mandat fins el 1993, que una crisi en el govern municipal…

Residí en diversos períodes de la seva joventut a l’Argentina, on collaborà amb la Federación Obrera Regional Tornà per estudiar filosofia a Madrid 1915-17, on conegué Salvador Seguí, i medicina a Berlín 1922-26 A l’Argentina, fou collaborador de la revista La Protesta , amb Enrique Nieto, deixeble de Francesc Ferrer i Guàrdia, i publicà El anarquismo en el movimiento Obrero 1925 A Espanya participà, des del 1931, en diferents grups anarquistes i dirigí Tierra y Libertad Més endavant publicà Reconstrucción social Bases para una nueva edificación económica argentina 1933 i escriví La…

Estudià a la Universitat de Barcelona i s’hi llicencià el 1949 fins el 1954 fou metge de l’Hospital Clínic i professor ajudant de la facultat de medicina A partir del 1961 exercí com a metge de zona de la Seguretat Social Del 1970 al 1975 fou cap del servei de medicina interna de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona Membre de la Societat Catalana de Biologia i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, ideà i presidí el Comitè d’Informació i Documentació Sanitàries, fou el principal ponent de “Funció social de la medicina” del Xè Congrés de Metges i Biòlegs 1976 i, vicepresident del XIIè 1984 fou…

Es casà amb Caterina, filla del prohom rossellonès Felip d’Albert El 1461 formà part de l’ambaixada que reclamà de Joan II la llibertat de Carles de Viana, i del Consell del Principat, i estigué en pugna amb el seu oncle Joan Ramon Folc III de Cardona, comte de Prades El 1462, com a cap militar suprem del Principat, combaté els remences, assetjà la reina Joana Enríquez i l’infant Ferran a la Força de Girona i defensà Barcelona Fou diputat del general en 1464-67, caigué presoner de Joan II el 1466, fou alliberat el 1470 i prosseguí la lluita fins a la capitulació de Pedralbes, de…