Resultats de la cerca
Es mostren 4368 resultats
Instituto de Estudios Alicantinos
Historiografia catalana
Institut cultural dependent de la Diputació Provincial d’Alacant, fundat el 1951 i transformat al començament dels anys vuitanta en Institut de Cultura Joan Gil-Albert.
Estava integrat dins el Patronat Josep Maria Quadrado CSIC i era membre 1979 de la Confederación Española de Centros de Estudios Locales CECEL, organisme que contribuí a crear Segons els estatuts, la seva funció era la d’«orientar, coordinar i impulsar les recerques i estudis de naturalesa científica, literària i artística en la província d’Alacant, preferentment en totes aquelles matèries de caràcter i interès local» Estava organitzat en diverses seccions especialitzades dedicades respectivament a la literatura, les arts plàstiques, la música, els llibres i les biblioteques, la fotografia i…
Museu Marítim de Barcelona
Esports nàutics
Museologia
Situat a les Drassanes de Barcelona, fou fundat el 1936 com a Museu Marítim de Catalunya, i el 1941 obrí al públic amb el nom actual.
El seu fons inclou, entre altres objectes, embarcacions, trofeus, fotografies i altres documents que preserven una part de la memòria històrica dels esports marítims catalans vela, rem, activitats subaquàtiques i motonàutica També participa en projectes de recerca sobre els esports de mar
Partit Possibilista
Partit polític
Partit fundat al gener de 1875 per Emilio Castelar, tot just proclamada la Restauració borbònica, conegut també com a partit republicà històric o partit republicà governamental.
La seva creació s’encaminà a facilitar la cohesió dels corrents democràtics i republicans de caràcter conservador i unitari El 1894, el partit entrà en procés de dissolució arran de l’entrada del diputat Buenaventura Abarzuza en els rengles de la política dinàstica i la retirada política de Castelar el seu líder Els fidels al republicanisme conservador donaren lloc al Partido Republicano Nacional El programa polític mínim i operatiu de la formació quedà fixat, en els seus eixos fonamentals, en la reunió fundacional del partit al domicili particular de Castelar Castelar, Abarzuza, Eleuterio…
Sección Bolchevique-Leninista de España
Partit polític
Grup trotskista fundat al desembre de 1936 a Barcelona després que els seus membres intentessin ingressar com a fracció en el Partit Obrer d’Unificació Marxista.
Dirigit per Moulin, fou el collectiu trotskista oficial Estigué enfrontat amb el Grupo Bolchevique-Leninista “Le Soviet” , considerat heterodox Arran dels fets de maig de 1937tingué lloc un procés judicial contra integrants de la SBLE, acusats de sabotatge i d’espionatge El líder era Manuel Fernández-Grandizio Martínez Munis, que fou empresonat el 1938 S’evadí i s’exilià a França i posteriorment a Mèxic, amb altres militants com el poeta francès Benjamin Péret Denuncià tota defensa de l’estat obrer “degenerat” de l’URSS i rebutjà la resistència nacional antifeixista El 1943, a París, es…
Partit Comunista de Catalunya-Partido Comunista de España Unificado
Partit polític
Partit prosoviètic fundat al maig de 1980 per la fusió del Partido Comunista de los Trabajadores i del Partido Comunista de España (VIII y IX Congresos).
El congrés de Bilbao del PCEU al març de 1981 fou considerat illegítim per una part del partit i, com a conseqüència, es produí la seva ruptura en dues branques, que mantingueren el mateix nom Un sector liderat per Carlos Delgado participà el 1984 en la Coalición de la Unidad de los Comunistas, amb el Movimiento de Recuperación del Partido Comunista de España, les Células Comunistas i el Partit dels Comunistes de Catalunya , al qual s’acabà incorporant Aquest grup edità Mundo Obrero y Comunista i La Voz Comunista L’altre sector, liderat per Fèlix Valero i Carlos Tuya, edità revistes amb el…
Democràcia Social Cristiana de Catalunya
Partit polític
Partit democratacristià fundat a Barcelona el 1975 en sintonia amb la Federación Popular Democrática de José M. Gil-Robles, de la qual es desvinculà més tard.
Legalitzat el 1977, es mostrà partidari d’un humanisme cristià i defensor del federalisme Els dirigents inicials foren Antoni Miserachs Rigalt i el seu fill Pau Miserachs Sala que al desembre de 1976 s’incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Joan Roca Giralt i Ignacio de Prada Els succeïren Eduardo Llorente president, Pere Sols vicepresident, Pere Martí i Xavier Llobet i Furró El partit fou actiu entre 1976 i 1979 Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 8286 vots i de 1979 4918 vots i també a les municipals de Barcelona, on presentà com a cap de llista Esteve Bassols En…
Coalició Socialista de Progrés
Partit polític
Partit fundat el 1999 com a resultat de la separació del Partit dels Socialistes de Catalunya de Joan Blanch (alcalde de Badalona) i Alfonso Montoro (Montcada).
Concorregué sense èxit a les eleccions municipals de Badalona 2639 vots 3,1%, Sant Adrià de Besòs 200 vots 1,6% i Montcada i Reixac 332 vots 2,8%
Lliga Liberal Catalana
Partit polític
Partit fundat el 10 de juny de 1976 per una escissió del Club Catalònia liderada per Salvador Millet i Bel, amb Octavi Saltor entre els promotors.
Es definí demòcrata, liberal, regionalista i partidària de l’Aliança Atlàntica Aquell setembre es fusionà amb Acció Democràtica de Catalunya i fundà la Lliga de Catalunya-PartitL iberal Català Després del fracàs en les eleccions legislatives de 1977, Millet abandonà el nou partit i refundà l’LLC En les legislatives de 1979 es coalitzà amb Alianza Popular , en la Coalición Democrática Més tard Millet i López Rodó impulsaren un nou projecte, Dreta Catalana, també sense èxit Al juliol de 1982 crearen el Club Conservador, que no tingué continuïtat
Grupo de Unificación Marxista Leninista (Internacionalista)
Partit polític
Grup marxista leninista fundat a l’agost de 1970 amb el nom d’Ediciones del Proletariado, en la via de construir un partit marxista leninista unificat.
Des d’abril de 1971 el grup s’anomenà GUMLI Fou més coneguda la seva organització d’estudiants els Estudiantes Marxistas-Leninistas El 1973 ingressà a Bandera Roja
Wandervögel
Història
Moviment de joves alemanys, fundat per Karl Fischer el 1896, que tenia per finalitat cercar una renovació de la vida mitjançant l’aproximació a la natura.
Organitzats en grups, el 1907 es produí la primera escissió en separar-se els de tendència més espiritualista, dirigits per Hans Breuer Fins el 1914 s’anaren formant nous grups, en alguns dels quals foren admeses les noies, inicialment excloses, i hom creà grups de cors i danses Els Wandervögel arribaren a tenir 30 000 membres Prohibits pels nazis 1933, foren reinstaurats, amb menys força, el 1946