Resultats de la cerca
Es mostren 14517 resultats
Joaquim Navarro i Sangran
Història
Militar
Militar.
Comte de Casa Sarria Lluità contra els francesos a la Guerra Gran i participà en les guerres contra Portugal 1801 i contra Napoleó 1808-14 Assolí el grau de tinent general Escriví obres teòriques de tema militar, com Memorias de artillería sobre un mecanismo para cargar los cañones 1830 i Memoria sobre un sistema de puntería 1863, molt consultades al s XIX
Jean Moulin
Història
Política
Polític i resistent francès.
Alt funcionari del govern de front popular, en començar la Segona Guerra Mundial s’adherí a la Resistència Fou responsable de la coordinació dels moviments resistents de la zona sud i, més tard, creà els Mouvements Unis de la Resistance i organitzà una xarxa administrativa clandestina Detingut per les SS el 1943, morí a causa de les tortures que li foren infligides
Antoni Móra i Xetmar
Història
Militar
Militar.
Fou capità de la coronela de Barcelona durant el setge francès del 1697 Durant la guerra de Successió lluità com a capità de cavalleria El 1713 es negà a ésser evacuat i formà part de l’expedició del diputat militar Berenguer, per a aplegar forces contra els Borbó Hagué de refugiar-se a Cardona Deixà alguns escrits de tema religiós
tractat de l’Ebre
Història
Tractat establert entre Roma i Cartago l’any 226 aC, repartint-se les zones d’influència, segons el qual l’embocadura de l’Ebre era el límit nord de la zona cartaginesa i sud de la romana.
El fet que Sagunt, al sud de l’Ebre, resistís als cartaginesos, ha donat lloc a una llarga polèmica dels historiadors sobre la responsabilitat de l’origen de la segona guerra púnica i que algun autor modern Carcopino hagi suposat que l’Ebre al qual es refereix el tractat no fos el Xúquer, que aleshores també s’hauria anomenat Ebre
Confederació Regional del Treball de Balears
Organització que agrupà els sindicats obrers de les Illes adherits a la CNT.
Celebrà el seu primer congrés el 22 d’octubre de 1922 a Palma, Mallorca, amb delegats de Palma, Manacor, Inca, Andratx i Alaior en nom de 1 113 afiliats en fou elegit secretari general Miquel Rigo El seu òrgan de premsa fou Cultura Obrera Fou reorganitzada el 1931 a Mallorca i, durant la guerra civil, pel febrer del 1938, a Menorca
Companyia Holandesa de les Índies Orientals
Economia
Societat comercial per accions, fundada amb privilegi dels Estats Generals holandesos el 1602.
Tenia el monopoli del comerç amb l’Oceà Índic i collaborà en la guerra d’independència contra Castella amalgamava diverses companyies privades anteriors Pagà dividends elevadíssims als seus capitalistes passada la prosperitat del s XVII, això en consumí les reserves La invasió francesa del 1795 tallà la comunicació de la companyia amb els seus establiments colonials i en causà la fi 1798
keiretsu
Economia
Al Japó, grup d’empreses (industrials, comercials, financeres), amb una estratègia comuna (mochiai) i dirigit centralment per l’establiment financer.
Internament posseeix uns serveis i gestions comuns caixes de pensions, assessoraments financers, etc i, externament, les seves accions, individuals o conjuntes, es recolzen en el grup fusions i adquisicions, defensa contra intrusions, OPA, concurrència Successors dels zaibatsu, aquests grups d’empreses foren prohibits pels americans després de la segona guerra mundial, però funcionen illícitament per mitjà de la borsa des del 1949
Josep Alegret
Història
Militar.
Formà part del primer cos dels Mossos d’Esquadra, el qual lluità a les ordres de Pere Anton Veciana contra els guerrillers austriacistes, un cop acabada la guerra de Successió Fou caporal d’esquadra a Vila-rodona 1721, cap dels homes destinats a l’Arboç i al Vendrell 1723, comandant de fusellers 1728 i caporal a Valls, seu central de les esquadres 1729
xacó
Indumentària
Militar
Lligadura militar rígida de forma troncocònica, amb visera.
Usat primer pels hússars hongaresos csákó , era de pèl i sense visera Introduït a la darreria del s XVIII en la infanteria de molts països, fou típic de la cavalleria lleugera de l’exèrcit espanyol d’ençà de la guerra del Francès Sofrí diverses modificacions visera, plomalls, barballeres, etc Actualment és usat per la guàrdia republicana de París en uniforme de gala
generalitats
Història
Nom donat als dos drets del general (dret de la bolla i d’entrades i eixides) que pertanyien a cadascuna de les generalitats (de Catalunya, de València i d’Aragó).
Foren creats a les corts generals de Montsó de 1362-63 amb el fi de reunir el donatiu concedit al rei per subvenir a la guerra contra Castella, i foren prorrogats a les corts successives Finalment esdevingueren imposts premanents per respondre a les pensions dels censals i violaris venuts per cada generalitat i per finançar les tasques i necessitats administratives d’aquestes entitats