Resultats de la cerca
Es mostren 4811 resultats
els Reguers
Vista de Reguers (Baix Ebre)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tortosa (Baix Ebre) situat al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la rambla de la Cervera, al límit amb el terme de Roquetes, al sector de contacte de la plana amb el massís dels ports de Tortosa.
Rega el territori la séquia de la Cervera, però predomina l’agricultura de secà oliveres ha estat tradicional el conreu i l’aprofitament del margalló
serra del Reclot
Serra
Alineació muntanyosa de les Valls del Vinalopó (1 053 m alt.), constituïda per materials calcaris blancs liàsics i juràssics sobre el Triàsic alpí, termenal dels municipis de Monòver i de la Romana de Tarafa, al límit amb els del Pinós i de l’Alguenya.
cap Ras
Punta dels Tres Pecats, a la Badia de Cap Ras de Colera
© Fototeca.cat
Cap
Cap del sector N de la Costa Brava, al límit entre els termes de Colera i de Llançà (Alt Empordà) que separa la badia de cap Ras
, al N, en la qual hi ha el nucli turístic de Garbet, de la cala Canyelles, al S.
Ralleu
Municipi
Municipi del Conflent, a les Garrotxes de Conflent, que comprèn la vall de la riera de Ralleu, afluent, per la dreta, de la riera de Cabrils (límit oriental del terme), que neix al coll de Creu, pas natural entre el Conflent i el Capcir.
La part obaga de la vall és boscada els conreus patates i farratge són molt limitats La manca d’altres recursos econòmics ha provocat el despoblament del municipi El poble 1 355 m alt és situat a l’esquerra de la riera, a la part més baixa del terme Resten vestigis de la primitiva església de Sant Julià L’any 1703 fou inaugurada la nova església de Sant Julià i Santa Basilissa
serra de Querol
Cingleres de la serra de Querol, a Odèn
© Fototeca.cat
Serra
Sector meridional de la serra de Port del Comte (puig de Morreres, 2 212 m alt.), que forma una llarga cinglera damunt el coll de Jou i la vall de Lord, al límit dels municipis de la Coma i la Pedra i de Guixers (Solsonès).
el Quartico
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi de Bell-lloc del Pla (Plana Alta), a l’extrem oriental del terme, a la capçalera de la rambla del Quartico (límit amb el terme de Vi- lanova d’Alcolea), afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves.
beribrace
Prehistòria
Individu d’un poble ramader que, segons l’Ora Marítima d’Aviè —única font que l’esmenta—, s’havia establert, vers els segles VI-V aC, a les contrades muntanyenques del nord-oest del País Valencià, al límit amb les de Castella i Aragó.
Hom sosté que els beribraces eren celtes que arribaren a la península Ibèrica als voltants del segle X aC camp d’urnes i que s’establiren de bell antuvi a l’Ebre, des d’on foren desplaçats cap al sud per la pressió d’altres pobles indoeuropeus celta Hom els vol trobar parentiu amb els bèbrices del nord del Pirineu, els bibroci de Bretanya i els bibraige irlandesos L’arqueologia, però, no ha comprovat fins ara llur existència
termoclina principal
Geografia
Canvi relativament brusc del gradient vertical de temperatura que se situa entre els 600 i els 1 000 m de fondària en el límit aproximat de l’aigua central i l’aigua intermèdia, entre les latituds temperades d’ambdós hemisferis (inclosa la zona equatorial).
Aquesta termoclina, anomenada principal i que és permanent, eleva la seva fondària fins a tallar la superfície aproximadament a latituds superiors a 40º
allargament uniforme
Tecnologia
Allargament produït abans d’arribar al límit de ruptura, és a dir, abans d’aplicar la càrrega màxima, a partir de la qual s’inicia l’estricció, i, per tant, la ruptura i que es distribueix uniformement en tota la longitud útil de la proveta.
El funcionament ecològic de l’alta muntanya
Nutrients rostos avall Les muntanyes, tot i tenir dimensions modestes a escala planetària, són per a molts éssers vius, generalment limitats a una percepció bidimensional de la superfície terrestre, elements fonamentals en el control del clima i en l’estructuració del paisatge i els proporcionen un entorn més ric, dotat d’una dimensió vertical complementària que, tot i ser més reduïda que les vastes mesures que hi ha des de l’equador fins als pols, presenta un rang de variació comparable al derivat de la latitud El límit altitudinal inferior de les àrees de muntanya veritable o alta muntanya…