Resultats de la cerca
Es mostren 273 resultats
eríops
Paleontologia
Gènere d’amfibis, de l’ordre dels raquítoms, que apareix en el Carbonífer, caracteritzat per la seva gran llargada (1,80 m) i perquè tenia l’aspecte semblant al d’un caiman.
El cap era massís, pla i ample, i tant a les mandíbules com a la volta bucal tenia moltes dents El tronc era gros i deprimit, la cua curta però ampla a la base i acabada en una punta afilada Els membres eren curts, però grossos i molt forts Tenien el cos recobert per unes plaques òssies com una cuirassa incompleta Hom creu que visqueren sempre dins l’aigua, bé que devien fer incursions a les vores per alimentar-se, semblants a les que fan els actuals cocodrils
Molí del Baró
Molí
Antic molí del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
És situat a la dreta del riu d’Abella, al nord del poble de Sant Romà d’Abella i al nord-est de la caseria de les Masies de Sant Romà Dona nom al jaciment paleontològic del Molí del Baró, excavat des del 2001 i declarat bé cultural d’interès nacional 2012 L’any 2019 s’hi descobriren una gran diversitat de restes de dinosaures, restes òssies de cocodrils i restes de diferents espècies de vegetals, datades de fa 66 milions d’anys, la qual cosa el converteix en el jaciment de dinosaures més modern d’Europa
singnàtids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels singnatiformes.
Tenen un cos molt llarg, cobert de plaques òssies disposades en anells, que formen cuirassa, amb cua, proveïda o no d’aleta, eventualment prènsil, una sola aleta dorsal amb radis tous, que fa moure el cos, les pectorals petites o absents, i ulls molt mòbils Els mascles tenen, generalment, una bossa o cambra incubadora abdominal, on els ous, deixats per la femella, s’obren i es desenvolupen si no hi ha bossa, els ous són enganxats sobre el ventre Habiten comunament als herbassars d’algues L’agulla, la serpeta, el serpetó i el cavall marí són singnàtids comuns a les mars dels…
malaltia de Paget
Patologia humana
Osteodistròfia fibrosa hipertròfica d’evolució crònica i d’etiologia desconeguda, caracteritzada per un quadre anatomicoradiològic que afecta alguns ossos (la pelvis, el sacre, el fèmur, la columna lumbar, el crani, etc.).
Histològicament hi ha canvis destructius o osteoclàstics, fenòmens reparatius o osteoblàstics i esclerosi òssia El conjunt d’aquestes anomalies dóna la imatge radiològica d’un os en forma de mosaic Clínicament pot ésser asimptomàtica durant tota la vida o bé manifestar-se per dolors intensos amb signes inflamatoris locals, deformitats òssies importants cap gros, cifosi dorsal, cames arquejades, etc, fractures espontànies, degeneració sarcomatosa, insuficiència cardíaca i símptomes neurològics, com ara compressió medullar, hipertensió cranial, sordesa i atròfia òptica…
anabàntids
Ictiologia
Família de l’ordre dels perciformes, integrada per peixos de forma allargada, amb el cos comprimit lateralment i recobert de grans escates.
Són de colors brillants i molt vistosos Tenen uns òrgans especials, anomenats labirintiformes, situats a la cavitat branquial i constituïts per una sèrie de làmines òssies envoltades per capillars sanguinis, que els permeten de respirar bastant de temps fora de l’aigua Algunes espècies, com l'anabàs, fins i tot poden desplaçar-se per terra D’altres construeixen el niu amb un mucus que excreten per la boca i executen parades nupcials complexes Viuen a les aigües dolces dels països càlids Àfrica tropical i equatorial, Àsia tropical S'adapten molt bé a la vida en aquaris, i a causa…
Els exercicis d’estirament
Els exercicis d’estirament comprenen una sèrie de moviments corporals que cal dur a terme a l’inici de totes les sessions d’entrenament, independentment de quina sigui l’activitat física o l’esport que es practiqui, i que tenen com a objectiu, precisament, estirar els músculs, els tendons i les articulacions, per tal de fer-los més flexibles i preparar-los perquè després es puguin contreure amb més força i velocitat, o també estirar més, segons el grup muscular de què es tracti D’altra banda, la realització d’aquests exercicis d’estirament prevé el desenvolupament de nombroses lesions…
El que cal saber de l’hiperparatiroïdisme
Patologia humana
És anomenat hiperparatiroïdisme l’augment de la secreció d’hormones paratiroidals, provocat per una fallada en la regulació glandular que provoca un increment dels nivells sanguinis de calci, amb manifestacions variades, sobretot òssies i renals Una conseqüència de l’alteració és la desvitalització dels ossos, que perden duresa i es fracturen fàcilment L’hiperparatiroïdisme pot ésser l’origen d’una litiasi o formació de càlculs en les vies urinàries, de manera que és habitual que els afectats pateixin de còlics renals repetits El tractament és quirúrgic, de manera que s’extirpa…
bursitis
Patologia humana
Inflamació d’una bossa serosa.
Les bosses es troben en els llocs on els tendons passen per damunt de les prominències òssies i si són profundes poden comunicar amb una articulació Les que més s’afecten són la subacromial, la de l’olècran colze del miner, colze del tennista, la prepatellar genoll de les beates, la retrocalcània del tendó d’Aquilles, la isquiàtica cul de sastre o de teixidor, la del primer metacarpià galindó, etc Les causes són sovint poc clares, però cal assenyalar els traumatismes, les infeccions, la gota i les artritis cròniques La bursitis aguda provoca dolor, limitació del moviment i…
trombofília
Medicina
Estat d’hipercoagulació susceptible de provocar una trombosi.
Està relacionada amb un ventall de fenotips diversos que condicionen el risc genètic de trombosi Les complicacions trombòtiques habitualment apareixen abans dels 45 anys i preferentment en el territori venós de les extremitats inferiors Cal sospitar la presència d’una trombofília en individus joves amb episodi trombòtic, en trombosis recurrents sense factors de risc identificables, en trombosis en territoris no habituals i sense causes identificables i en pacients que, tot i rebre el tractament anticoagulant per a una trombosi, en desenvolupen una altra El control dels malalts afectats es…