Els exercicis d’estirament comprenen una sèrie de moviments corporals que cal dur a terme a l’inici de totes les sessions d’entrenament, independentment de quina sigui l’activitat física o l’esport que es practiqui, i que tenen com a objectiu, precisament, estirar els músculs, els tendons i les articulacions, per tal de fer-los més flexibles i preparar-los perquè després es puguin contreure amb més força i velocitat, o també estirar més, segons el grup muscular de què es tracti. D’altra banda, la realització d’aquests exercicis d’estirament prevé el desenvolupament de nombroses lesions musculars, articulars i òssies que es poden produir quan aquests òrgans són sotmesos a contraccions, desplaçaments o moviments bruscs i violents. En general, hom considera que la fase d’estirament ha de comprendre els 5 minuts inicials de cada sessió d’entrenament.
La mecànica dels exercicis d’estirament consisteix a estirar passivament determinats músculs, sia a base d’exercir diferents pressions o forces a sobre d’ells de manera directa, o de fer contreure activament els músculs antagònics. Així, per exemple, l’estirament del múscul quàdriceps, que es troba en la cara anterior de la cuixa, s’aconsegueix flectint les cames tant com sigui possible contra terra, o el dels esternoclidomastoidals, que solquen les cares anterior i laterals del coll, rodant el cap tant com sigui possible en totes direccions, fent cercles sencers.
Els exercicis d’estirament s’han de realitzar de manera progressiva, procurant que en cada un d’ells s’arribi a la màxima relaxació possible dels músculs i de les articulacions implicats, però tenint en compte que sempre hi ha un límit, més enllà del qual poden produir-se lesions musculars, articulars o òssies. En realitat, la progressió dels exercicis d’estirament s’ha de mesurar en mil·límetres, és a dir, considerant que al llarg d’unes quantes sessions d’estirament només és possible d’incrementar una mica la flexibilitat de les articulacions. La millor manera de verificar que aquests exercicis es realitzen de manera adequada és controlar que durant la seva execució es produeixi un increment de la tensió dels músculs i no sobrepassar el límit més enllà del qual es produeix dolor.