Resultats de la cerca

Forma unes pólvores fines, de color groc i d’un sabor metàllic, fàcilment solubles en l’aigua Conté un 8% d’argent, aproximadament És un antisèptic emprat en solucions al 0,25-1% per a rentatges uretrals i vesicals Ha estat molt emprat com a preventiu contra malalties venèries

És líquid a la temperatura ambient i d’un color blanc d’argent, per la qual cosa, i també a causa de la seva mobilitat, és anomenat argent viu Fou conegut des de l’antigor —un vas ple d’aquest metall fou trobat en una tomba de Kurna Egipte, tot i que els fenicis ja l’empraven el 700 aC per a purificar l’or— El mercuri és constituït per una mescla isotòpica de set isòtops estables hom n'ha pogut preparar tretze isòtops radioactius No és un element gaire abundant, bé que és molt disseminat n'hi ha en estat natiu, en forma de glòbuls brillants, a la muntanya Avala…

El seu tipus hagué d’imitar en tot el diner de tern i fou anomenat diner barceloní d’argent o ternat i, més endavant, crucesignatum o croat, per la gran creu que tallava el revers Des dels segles X i XI, els països europeus, hereus de l’imperi Carolingi, feien encunyar exclusivament dinerets de billó de contingut d’argent més i més baix Al llarg del segle XIII, però, el desenvolupament econòmic exigia, a tot Europa, una moneda de més valor que els petits diners, i Gènova i altres ciutats italianes ja feien múltiples de diner, batuts en argent El 1218…

El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes dela corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a…

Mineral d’argent, anomenat també iodirita o iodita Pot ésser obtingut artificialment

L’argentament pot ésser efectuat per aplicació d’una làmina d’argent, per metallització al buit, per deposició de metall reduït químicament sense corrent elèctric, o per electrodeposició En el primer d’aquests mètodes l’objecte, un cop hom li ha aplacat una fulla molt prima d’argent, és escalfat al roig fosc a fi de formar un aliatge que asseguri l’adherència La metallització al buit és emprada, sobretot, per a objectes no metàllics L’argentament de metalls per reducció química és obtingut bé per immersió del metall més electropositiu que l’argent…

És la forma d’alta temperatura del sulfur d’argent superior a 179°C a temperatures inferiors es forma l'acantita Els cristalls cúbics conserven la forma en disminuir la temperatura És de color gris plom fosc, de lluïssor metàllica que es torna mat en oxidar-se, tova i bastant pesant Es presenta en octàedres o en agregats holoaxials Té una duresa de 2-2,5 i un pes específic de 7,2-7,4 És la mena més important de l’argent es troba sovint associada a la galena galena argentífera És abundant a Mèxic

Mineral que cristallitza en el sistema regular formant petits cubs o crostes i masses còrnies de plasticitat semblant a la cera Blanca en estat fresc, és extremament sensible a la llum, que l’acoloreix de gris, violeta i negre Té duresa 2,5 i pes específic 5,55 Generalment es dóna associada amb uns altres minerals secundaris d’argent

Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric o trigonal, en cristalls generalment prismàtics de forma hexagonal i també en masses compactes Té una duresa de 2-2,5 i una densitat de 5,57 És de color vermell fosc Aquest mineral és isostructural amb la pirargirita, la qual té la mateixa composició química però amb antimoni en lloc d’arsènic tots dos minerals són anomenats plates vermelles i sovint es troben associats a l’argentita, la tetraedrita, l’argent, la calcita, la dolomita i el quars N'hi ha a moltes mines d’argent d’Amèrica del Sud, Mèxic i els EUA A la…