Resultats de la cerca

Fou fundat entorn del 800 per Nimfrid, amic de Benet d’Aniana, que en fou el primer abat Protegit per Carlemany, acresqué molt ràpidament el patrimoni i la influència El seu domini s’estenia des de les diòcesis de Tolosa i de Besiers fins a les catalanes d’Urgell i de Girona En depenien diverses abadies i diversos priorats occitans Sant Policarp, a l’Aude, i Camon, a l’Arièja El 1070 el comte Ramon Berenguer I, com a senyor de Carcassona, uní la Grassa a Sant Víctor de Marsella fins el 1104 Al s XII rebé la subjecció de moltes cases catalanes i formà com una petita…

Comprèn també la vall de Campcardós, afluent, per la dreta, del riu d’Aravó i que davalla del puig de Campcardós 2905 m alt, de la portella Blanca d’Andorra i del pic Negre d’Envalira 2825 m alt Més al N dels pics de Fontnegra 2878 m alt, al vessant occità dels Pirineus, comprèn encara el sector oriental de la capçalera de l’Arieja, riu que forma el límit amb Andorra, damunt el qual hi ha el punt fronterer del Pas de la Casa Tradicionalment, l’activitat econòmica principal era la ramaderia boví i oví, que condicionava els conreus, bàsicament prats i farratge Actualment, les activitats…

Voreja, pel nord, el Capcir i el País de Foix, i tanca, pel sud, la fossa de la Cerdanya El cim del Carlit 2921 m alt, punt culminant del Pirineu oriental, dona nom a una regió de llacs, residus dels circs modelats per les glaceres quaternàries damunt un complex graniticometamòrfic i esquistós d’origen hercinià, rejovenit pels moviments alpídics i els reajustaments postorogènics Hi destaquen el llac de Lanós, el més gran dels Pirineus, i els antics aiguamolls de les Bulloses Aquestes conques lacustres es prolonguen per les valls de Querol i d’Angostrina, vers els vessants mediterranis…

És flanquejat per dues puntes confoses de vegades amb la principal la punta de Gabarró , al sud-est, on hi ha el vèrtex geodèsic que porta el nom de Pica d’Estats 3114 m, i el pic Verdaguer , al nord-oest 3129 m, a ponent de la qual hi ha el pic de Sotllo 3072 m, divisòria de les valls de Cardós, al NW, i Ferrera, al SE, separat pel port de Sotllo És format per esquists grisos i compactes, metamorfosats per intrusions granítiques originadores d’uns nuclis de gneis Elevat pel plegament hercinià i fallat per l’alçament pirinenc terciari, l’acció posterior del glacialisme no hi arribà a…

Forma part actualment del departament francès de l’Arieja, i el centre més important és Queragut En procés de despoblament, hom hi parla un dialecte occità de transició cap al català Esmentat el 844 formant part del País de Salt, del comtat de Rasès, comprenia dues parròquies Sant Feliu de Donasà, les ruïnes de la qual són entre Queragut i Carcaneres, i Ròsa i sis consolats Queragut, Ròsa, Mijanés, el Pla amb el Puig i Carcaneres i Artigues Des del segle X pertangué als comtes de Cerdanya probablement fou cedit pel comte Roger I de Carcassona el 981 al comte Oliba Cabreta de…

L’any 978, en temps de l’abat Guidiscle, els monjos de Ripoll varen endur-se al seu monestir les relíquies del suposat màrtir sant Eudald, que era venerat a Ax dels Termes Arieja, lloc on, segons la tradició, devia ésser martiritzat per ordre d’Àtila El segle XI algunes d’aquestes relíquies foren traslladades a la primitiva església de Santa Maria de Sorba, propietat de Ripoll, segons una inscripció que hi aparegué al moment de les darreres excavacions, cosa que ha fet crear unes hipòtesis un xic fantasioses sobre un suposat martyrium de sant Eudald en aquest lloc En realitat…

El poble de Lles és situat en un replà orientat a migjorn, al pendent de la muntanya, sobre la vall de la Llosa Del que fou el castell d’aquest indret, no en queda pràcticament res exceptuant el que podria ser la base de tres de les seves torres, i que sembla que formen avui dia els fonaments de les cases de cal Fuster, cal Perantoni i la rectoria, enmig del nucli poblacional Ben poca cosa sabem de la història d’aquesta fortificació suposem que fou un castell comtal, per bé que així ho deixa entreveure la concòrdia de l’any 1303 establerta entre Gastó I, comte de Foix, i Jaume II, rei de…

Pagès de professió, durant la Guerra Civil formà part de la columna Durruti al Pirineu de Lleida, on descobrí l’alta muntanya Acabada la guerra passà uns mesos al camp de concentració de Vernet d'Arieja Impulsor de l’excursionisme al Penedès, fou un dels fundadors de l’entitat Joventut Excursionista Vilafranquina 1944, clausurada els anys cinquanta Fomentà activitats com la neteja de camins i de fonts a la comarca i organitzà excursions collectives i campaments als Pirineus i als Alps El 1949, juntament amb els excursionistes Josep Llaudó, Cosme Milà germà seu i Joaquim Cabeza,…

És una regió agrícola on predomina el bocage , amb conreu de vinya, horta i pomeres, i sobretot la ramaderia bestiar boví i porcí, especialitzada en productes lactis i embotits És l’antic país dels consorani , nom donat als habitants d’una de les ciutats del seu territori que integraven Bernat III de Comenge 1114-44 a favor del seu fill Roger I, iniciador de la branca vescomtal de Coserans El fill d’aquest, Roger II, es casà, la segona vegada amb Guillema, comtessa de Pallars entre el 1210 i el 1216, la qual li vengué el seu comtat 1229 per 15000 morabatins d’or, poc temps abans d’entrar al…