Resultats de la cerca

A Morella collaborà 1833 en l’aixecament carlí comandat pel baró d’Herbers que inicià al País Valencià la primera guerra 1833-40 Presa la ciutat pels liberals, formà una partida, i, afusellat Herbers, fou elegit cap de les partides del centre, amb l’aprovació, entre altres, de Cabrera Poc després fou pres i executat

Llicenciat en enginyeria industrial a Barcelona 1936 on es doctorà el 1960 Continuà la seva formació estudiant ciències exactes i un postgrau d’especialització en metallografia Treballà com a enginyer cap de l’oficina tècnica de Fibras Artificiales, SA 1940-42 i de la firma AEG Ibérica de Electricidad, SA, de la qual fou gerent i director tècnic nacional Formà part de l’Associació d’Electrotècnia Espanyola des del 1956, i fou vocal de la junta directiva d’aquest organisme des del 1979 també pertanyé a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, de la qual fou vicepresident segon 1986 i…

Proveí els guerrillers durant la guerra del Francès Avançant-se als moderns sistemes d’informació financera, utilitzà nous aparells per a muntatges destinats a reflectir la situació i l’evolució de productes i d’empreses El 1811 s’establí a Xert, on regentà un negoci de venda de grans i de terrissa fina

La seva estreta amistat amb Alfons II de Catalunya-Aragó li permeté de recuperar d’aquest la possessió de Piera contra abundants béns al Regne de València Des del 1289 actuà com a conseller del rei, sobretot a la conferència de Tarascó 1291 per arranjar els afers de Sicília amb el papa i França fou també ambaixador del rei prop de Jaume I de Sicília, viatge que hagué de pagar el monestir de Poblet més de 300 000 sous i fou causa de la seva dimissió davant l’abat visitador de Fontfreda 1297 Es retirà a Benifassà

Pertanyia a una branca de la família noble aragonesa dels Luna Estudià dret a Montpeller, i com a canonista defensà la plenitud del poder del papa contra les tesis conciliaristes El 1375, a Avinyó, fou creat cardenal del títol de Santa Maria in Cosmedin per Gregori XI, el qual ell acompanyà després a Roma Participà en l’elecció d’Urbà VI 1378, sobrevinguda enmig d’avalots a Roma Declarada invàlida aquesta elecció pels cardenals francesos i d’altres, perquè havia estat feta per por, participà amb ells en l’elecció de Climent VII, pel setembre del 1378, fet que donà inici al Cisma d’Occident El…

Féu les primeres armes en la guerra d’Holanda Del 1695 al 1697 fou enviat com a comandant en cap de l’exèrcit francès a Catalunya i s’apoderà de Barcelona 1697 Es distingí com a general borbònic durant la Guerra de Successió espanyola Estigué a Itàlia, on obtingué la victòria de Calcinato, i a Flandes, on fou derrotat a Oudenaarde 1708 per Marlborough i el príncep Eugeni El 1710 passà a la península Ibèrica, on féu entrar novament Felip V a Madrid i guanyà les batalles de Brihuega i Villaviciosa, decisives per al triomf borbònic

Vida Es formà al monestir de Montserrat 1926-36, on estudià contrapunt i composició amb I Pinell, i posteriorment, a Barcelona, tingué com a mestre J Lamote de Grignon 1937-39 Cursà filosofia i lletres a les universitats de Saragossa 1943, Barcelona 1944-45 i Madrid 1948, centre aquest darrer on es doctorà amb la dissertació La escuela estética catalana contemporánea Madrid, 1953 Exercí nombrosos càrrecs a l’Instituto Español de Musicología del Consell Superior d’Investigacions Científiques, des de secretari a partir del 1946 fins a director 1969-82 Ha estat professor d’història de la música…

Fou catedràtic de la Universitat de Sevilla de geografia històrica, 1874-80, i d’història, 1880-99 i de la de Madrid de sociologia, 1899-1910, on fundà l’Instituto de Sociología Publicà obres de tema històric, llibres de text i un Tratado de sociología 1889-1904, que el féu cèlebre Fou un dels pocs catalans influïts pel krausisme posteriorment s’inclinà cap a un ideari positivista

Adoptà com a primer cognom el de la seva mare Sibilla d’Erill en rebre la baronia d’Erill Guillem IV del seu cosí Guillem III d’Erill i de Coserans 1303 Consta en el seguici reial des del 1308 Assistí al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença 1314 i signà la donació que els fou feta del comtat d’Urgell Deixà la baronia al seu fill Arnau II i prengué l’hàbit de Montesa en ésser fundat aquest orde, del qual fou, per indicació del papa, el primer mestre 1319

Penetra a la foia de les Coves Plana Alta, a la roca del Lledoner, passa per les Coves de Vinromà, entra al BaixMaestrat terme d’Alcalà de Xivert per l’estret del Riu, vora l’església de Sant Miquel de Castellnou, i desguassa a mar a Capicorb, vora el límit amb el terme de Torreblanca Plana Alta