Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
Cerdanyola del Vallès
Vista aèria de Cerdanyola del Vallès>
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, estès des dels vessants septentrionals de la serra de Collserola, al sud, fins a la depressió del Vallès, que forma el sector més pla del terme, al nord.
Situació i presentació El municipi de Cerdanyola del Vallès s’estén al sector meridional de la comarca Limita al N amb els municipis de Sant Quirze del Vallès, Sabadell, Badia del Vallès i Barberà del Vallès, al NE amb el terme de Ripollet, a llevant amb Montcada i Reixac, a l’W amb Sant Cugat del Vallès i a migdia amb Barcelona El territori és situat als vessants septentrionals de la serra de Collserola, fins a la depressió del Vallès, que forma el sector planer del terme, al nord La carena de la dita serra forma el termenal a migdia amb el municipi de Barcelona Així, el trifini del turó de…
villancico
Música
Forma literària i musical molt popular a la Península Ibèrica a partir del final del segle XV i que tingué vigència fins al principi del XIX.
Generalment utilitza la llengua castellana i és de caràcter profà, tot i que a partir del segle XVI començaren a ser freqüents els de temàtica religiosa A l’origen es tractava d’una cançó breu, sovint d’arrel popular, utilitzada com a tornada o refrany i alternada amb una o diverses estrofes o cobles Amb el temps el terme començà a designar la composició sencera, molt freqüentment tractada polifònicament, i esdevingué el principal gènere musical del Renaixement ibèric Les colleccions més importants de villancicos polifònics a tres i quatre veus es troben en el Cancionero Musical de Palacio i…
Joan Rossell i Argelagós
Música
Mestre de capella i compositor català.
Vida Nascut en el si d’una família de músics el pare era cantor de la capella del Pi de Barcelona, el 1731 ingressà com a escolà de cant a la capella musical de la catedral de Barcelona, on romangué fins el 1739 Allà fou deixeble de Francesc Valls, Josep Picanyol i Josep Pujol El 1746 fou nomenat mestre de capella de la seu metropolitana de Tarragona, el mateix càrrec que obtingué, al gener del 1748, a la capella reial de Santa Anna de l’Almudaina, a Mallorca El 1763 prengué possessió de la plaça de mestre de capella de la catedral de Toledo, vacant per la jubilació de Jaume de Caselles, en…
Cercle Sabadellès 1856

Pistes de tennis del Cercle Sabadellès 1856
Cercle Sabadellès 1856
Esport general
Club poliesportiu de Sabadell.
Fundat l’any 1856, nasqué com a entitat cultural i recreativa que organitzava activitats lúdiques per als seus associats El primer president fou Pere Turull Durant molts anys fou el centre de la vida social de la població Després de més d’un segle d’activitat, l’any 1969 incorporà una secció esportiva Preferentment practica futbol, tennis, pàdel i natació La secció de tennis competeix en el Campionat d’Espanya i en torneigs d’àmbit català L’any 1998 l’equip masculí aconseguí per primera vegada l’ascens a la màxima categoria del tennis estatal Alguns dels seus membres també competeixen a la…
Joaquim Maria Sanromà i Creus
Economia
Economista, polític, memorialista i publicista en llengua castellana.
Vida i obra Doctor en filosofia i lletres 1846 i llicenciat en dret 1850 a la Universitat de Barcelona, el 1852 anà a Madrid Catedràtic d’economia política i dret administratiu a Santiago de Compostella 1854, poc després guanyà la càtedra d’història del comerç de l’Escuela Superior de Comercio de Madrid, i més tard la de dret marítim i història mercantil de la universitat Abolicionista i lliurecanvista, fou amic i collaborador de Laureà Figuerola, de qui havia estat deixeble a Barcelona, que el nomenà sotssecretari i intervingué en la seva reforma aranzelària Intervingué en la reforma…
,
Manuel Gònima
Música
Mestre de capella català.
Vida Molt probablement es formà a Lleida amb Domènec Teixidor Estigué a Barcelona, on fou deixeble dels mestres de capella Bernat Tria, de la capella del Palau de la Comtessa, i Pau Llinàs, de la capella de l’església de Santa Maria del Pi El 1733 intentà aconseguir la plaça de mestre de capella de la seu de Vic, però no tingué èxit Finalment, el 1735 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Girona en substitució de Tomàs Milans A la seu gironina es jubilà el 1774 i Francesc Juncà li succeí en el càrrec Tot i així continuà vinculat a la catedral, perquè es té constància que…
Manuel Cardona i Castro

Manuel Cardona i Castro
© Universitat Autònoma de Barcelona
Física
Físic.
Llicenciat a Barcelona el 1955, amplià estudis als EUA, on el 1959 obtingué el doctorat, a Harvard, i fou catedràtic de la Brown University de Providence Rhode Island del 1964 al 1971 Dedicat a la investigació de la física de l’estat sòlid , fou, des d’aquest darrer any, director de l’Institut dedicat a aquesta branca de la física, el Max Planck Institut für Festkörperforschung, a Stuttgart i a partir de l’any 2000 director emèrit Fou també fellow de l’American Physical Society i del consell directiu de la Deutsche Physikalische Gesellschaft, i des del 1991 membre de l’Academia Europaea…
Guiu Maria Camps i Reverter
Cristianisme
Biblista.
Vida i obra Monjo de Montserrat 1932, de nom seglar Jordi, s’ordenà de sacerdot el 1941 Es doctorà en teologia a Salamanca 1945 i es llicencià a Roma en Escriptura per la Pontifícia Comissió Bíblica En 1954-55 anà a Palestina, on estudià especialment a l’École Biblique de Jerusalem Ensenyà a Montserrat i a la Facultat de Teologia de Catalunya de Sant Cugat del Vallès Publicà Bases de una metodología teológica 1954, Grammatica syriaca 1954 i Grammatica aramaico-bíblica 1959 Posteriorment collaborà en la Bíblia de Montserrat traducció, comentari i notes de l’ Apocalipsi el 1958, i de l’…
,
Universitat Autònoma de Barcelona
Institució d’ensenyament superior, fundada l’any 1968 i establerta a Bellaterra d’ençà del 1971, al municipi de Cerdanyola del Vallès.
S'inaugurà amb la facultat de filosofia i lletres inicialment a Sant Cugat del Vallès i la de medicina provisionalment a l’Hospital de Sant Pau, de Barcelona En l’ambient dels darrers anys de la dictadura franquista, la UAB significà una relativa liberalització, especialment en el camp de l’ensenyament en català El curs 2005-06 oferia un total de 92 titulacions Aquest any disposava de nou biblioteques, una cartoteca general, dos centres documentals i una hemeroteca general, amb un fons total de més de 869 000 volums i més de 46 000 colleccions de publicacions periòdiques
Enric Lluch i Martín

Enric Lluch i Martín
Geografia
Geògraf.
Germà del polític Ernest Lluch , es llicencià en filosofia i lletres 1956 Passà aviat dels estudis històrics als geogràfics, centrats en el vocabulari i la metodologia, de la qual introduí fonts anglosaxones, i en la geografia humana de Catalunya camins, indústries, xarxa de comunicacions i serveis com a base d’ordenació territorial i urbana, així com en l’evolució del pensament i la formació de l’escola geogràfica catalana i en la geografia regional, havent dirigit l’obra Geografía de la Sociedad Humana 1982-84 Però fou la divisió territorial de Catalunya el que constituí la seva…