Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982
Dret
Llei orgànica promulgada l’1 de juliol de 1982 i vigent fins el 2006 que atorgava al País Valencià un règim d’autonomia.
Durant els darrers temps del franquisme, les més diverses forces polítiques democràtiques avançaren posicions favorables a l’establiment d’un règim de màxima autonomia al País Valencià, immediat a l’arribada la democràcia Llavors i durant la transició aparegueren nombrosos projectes Els successius resultats electorals desfiguraren notablement les esperances inicials El 17 de març de 1978 fou publicat el decret que establia el règim preautonòmic el 8 d’octubre, nou partits signaren un compromís per a la “consecució del màxim grau d’autonomia dins del termini més breu que permetés la…
torre de Sant Vicent
Història
Torre de defensa de la costa del municipi de Benicàssim (Plana Alta), al sud de la vila.
torre de Sant Julià
Història
Torre de defensa de la costa, del municipi de Benicàssim (Plana Alta), a l’E de la vila.
Santa Àgueda
Ermita
Ermita del desert de les Palmes, dins el terme de Benicàssim (Plana Alta), al N de la vila.
A ponent s’alcen les abruptes agulles de Santa Àgueda 537 m alt, termenal amb el límit de Cabanes de l’Arc
Josep Maria Serra
Cristianisme
Benedictí, missioner i bisbe.
Ingressà al monestir de San Martín, de Santiago de Compostella, on s’ordenà el 1834, poc abans de l’exclaustració Després d’aquesta, se n'anà a l’abadia d’Itala Cava, a Salern Itàlia, i d’allà a les Missions d’Austràlia Occidental Fundà un monestirmissió al nord de Perth i el 1847 fou nomenat primer bisbe de Port Victòria 1849 Cansat de treball i lluites, el 1859 renuncià el càrrec retornà el 1861 i s’installà a Madrid, amb el títol de bisbe titular de Daulia El 1863 fundà, amb Antonia de Oviedo, la Congregación de Oblatas del Santíssimo Redentor, per a la regeneració de les dones, que s’…
Orpesa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, a la costa.
És accidentat al seu sector meridional per la serra d’Orpesa 418 m alt, prolongació vers l’Est de la serralada del Desert de les Palmes, que arriba al mar en espadat formant el cap d’Orpesa o punta de les Llances , promontori de 29 m on s’aixeca el far d’Orpesa aquest tanca pel N la platja d’Orpesa i limita pel s la platja de les Amplàries, sorral ample i ple de còdols al S de la petita badia que forma la platja d’Orpesa la costa és alta fins a arribar, prop de Benicàssim, al sector arenós del s de la torre de Bellver El sector nord del terme és format per una plana, antigament coberta d’…
Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana
Medicina
Reunions professionals de metges dels Països Catalans celebrades entre el 1913 i el 1936.
El primer congrés Barcelona, juny del 1913, que aplegà més de cinc-cents participants, fou organitzat per l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, per iniciativa de Manuel Salvat i Espasa i d’Enric Ribas i Ribas El presidí Miquel Àngel Fargas i constà d’una ponència sobre la vàlua semiològica de la sang i d’uns temes recomanats tifoide complicacions sèptiques dels traumatismes Hom creà l’Associació General de Metges de Llengua Catalana, que s’ocupà des d’aleshores de convocar els congressos El segon Barcelona, juny del 1917 fou presidit per Joan Freixas i Freixas Hi foren…
les Palmes
Baixador del ferrocarril de València a Barcelona del municipi de Castelló de la Plana, prop del límit amb el de Benicàssim.
almadrava
Pesca
Ormeig de pesca, de grans dimensions, destinat principalment a capturar vols de peixos migradors (tonyines i altres escòmbrids sobretot).
Bé que segons els llocs i les èpoques hom n’ha emprat de diverses menes, la més perfeccionada i modernament més corrent consta, fonamentalment, d’una xarxa disposada més o menys de manera perpendicular a la línia de costa, i per tant travessera a les línies de migració, anomenada cua, que comunica, a través d’una obertura la boca , amb un seguit de compartiments rectangulars o quadrangulars les cambres , el darrer dels quals, anomenat cop, és proveït de fons Els peixos, desviats per la cua, fan cap, a través de la boca, a les cambres Els pescadors, aleshores, sovint mitjançant una xarxa…
el Cofre
Muntanya
Alineació de contraforts costaners de la serra d’Orpesa, estesos entre Orpesa i Benicàssim (Plana Alta), d’uns 150 m d’alçada mitjana.
Hi ha algunes torres, com les de la Corda, Colomera i la de Sant Julià, a la costa, i la de Bellver, a la carena