Resultats de la cerca
Es mostren 232 resultats
Pere de Queralt i de Cervelló
Història
Senyor de Queralt (Pere III de Queralt).
Fill i successor de Pere II de Queralt Adquirí dels templers Montargull 1258 Per deutes a Berenguera de Bellvís, li empenyorà Queralt 1265 Prengué part a la campanya de Múrcia 1265 i a la croada a Terra Santa 1269 Assistí a la coronació de Pere II de Catalunya-Aragó Donà el castell de Figuerola a Santes Creus 1277 Fou almirall contra els sarraïns de València 1277 i capità d’una companyia a Alcoll 1282 Ambaixador a Sicília per a respondre al repte del rei Carles I, lluità contra ell i l’obligà a alçar el setge de Messina Fou un dels cavallers que assenyalaren el camp de Bordeus…
Castell des Torrent (Llers)
Art romànic
Aquest castell, proper a la població de Llers, fou possessió d’Arnau de Cabrera, que l’havia obtingut pel seu casament, esdevingut al segle XIII, amb Berenguera des Torrent, néta d’Arnau Roig de Llers Pel testament de Jordi Assalit, de l’any 1488, aquesta fortificació passà a dependre de l’hospital de pobres de Llers Segons Gregori Pallisser, sembla que al segle XVIII ja en restava ben poca cosa De la major part dels altres deu castells que envoltaven Llers a la baixa edat mitjana, no en resta ara gairebé res, o bé no surten documentats fins a una època molt tardana Segurament,…
Sant Andreu de les Vinyes (Vilafranca de Conflent)
Art romànic
Aquesta església, actualment desapareguda, era a la riba esquerra de la Tet, una mica més amunt de l’antic pont de Sant Andreu, del qual només resta l’estrep de la banda esquerra, ja que fou destruït pel pont actual, sobre el qual passa la carretera nacional L’església de Sant Andreu havia estat el temple de la “vila nova”, és a dir, de l’actual raval de la vila de Vilafranca de Conflent Una única menció documental d’aquesta església data de l’any 1217, en què Ademar de Montalbà va donar a la seva filla Berenguera diverses possessions a Vilafranca, a la “vila nova”, entre les…
Castell de Veri (Bissaürri)
Art romànic
El llogaret de Veri és enlairat a 1 469 m d’altitud, al turó que domina la vall anomenada de Sant Feliu de Veri Els homes de Veri són consignats al capbreu de Castillo de Sos, vers el 1068 D’antuvi formava un sol domini amb Sant Feliu i altres caseries de la vall Al segle XI els Roger senyorejaren aquestes terres, que vincularen a Roda A mitjan segle XII Ramon III aprofità l’interinatge comtal per a acaparar part del feu En la concòrdia del 1187, Berenguera d’Erill cedí al seu oncle Arnau II l’honor que tingué el seu pare in Berin Al principi del segle XIII, d’alguna manera, la…
Sant Andreu de Madrona (Puig-reig)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Puig-reig, prop del camí que anava a Fonollet, la documentació esmenta l’existència de l’església de Sant Andreu de Madrona el segle XII, església totalment perduda L’any 1145 el vescomte Guillem de Berguedà, la seva muller Berenguera i el seu fill Guillem donaren a l’església de Sant Martí de Puig-reig, una part de les collites que els pertocava de l’església de Sant Andreu de Madrona Sancto Andree Matrone inferius usque ad sanctum Martinum Pugio Regis Possiblement aquesta església, avui perduda, no devia ésser gaire allunyada de l’…
Sanç III de Castella
Història
Rei de Castella (1157-58).
Fill d’Alfons VII de Castella-Lleó i de Berenguera de Barcelona Vers el 1151 es casà amb Blanca de Pamplona, filla de Garcia VI En vida del seu pare, fou associat al poder juntament amb el seu germà Ferran II Assistí a les negociacions d’Alfons VII de Castella-Lleó amb Ramon Berenguer IV 1151 a Tudellén tractat de Tudellén En la divisió del seu regne feta per Alfons VII, li correspongué Rastella i Toledo, mentre que Lleó i Galícia correspongueren a Ferran Proclamat rei de Castella, signà amb el seu germà Ferran II de Lleó i Galícia el tractat de Sahagún 1158, pel qual es…
Alfons IX de Lleó
Història
Rei de Lleó (1188-1230).
Fill de Ferran II de Lleó i d’Urraca de Portugal En les vicissituds de la lluita contra Castella s’alià amb els almohades i també amb Aragó i Portugal tractat d’Osca, 1191 Anys després, però, el seu regne fou envaït per Pere I de Catalunya-Aragó i Alfons VIII de Castella momentàniament, posà fi al conflicte el casament de la filla del rei castellà, Berenguera, amb el rei lleonès 1197 D’aquest matrimoni nasqué Ferran III, que succeí el seu pare malgrat la designació de les seves germanes com a hereves, una d’elles en tractes de matrimoni amb Jaume I de Catalunya-Aragó a la mort…
Castell de Millà (Àger)
Art romànic
El lloc de Millà és consignat per primera vegada l’any 1066, en la distribució de béns de la canònica de Sant Pere d’Àger que feren Arnau Mir de Tost i l’abat Guillem Ramon Fins a mitjan segle XII no trobem una referència del castell de Millà La primera apareix en el testament de Ramon Berenguer d’Àger, del 1158, el qual concedí el castell de Millà a la seva filla Berenguera Per la documentació balx-medieval hom sap que el castell pertanyia al vescomtat d’Àger i que l’abadia de Sant Pere posseïa l’església parroquial, com ho palesa la butlla d’Alexandre III del 1162 L’estructura…
Castell de Múnter (Muntanyola)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’emplaçament del castell, erigit dalt la punta d’un dels turons testimoni M Catalán El castell s’aixeca dalt un petit puig, situat al costat de l’església de Sant Esteve de Múnter, enfront del km 45 de la carretera N-141 de Manresa a Vic És a uns 200 m de la carretera i s’hi arriba per una carretera asfaltada modernament Aquest castell figura en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit, full 37-13 332 x 34,9 —y 36,8 31 tdg 349368 Història Aquest castell es troba a la part oriental de l’actual terme de Muntanyola Després d’uns inicis foscos i potser lligats amb…
Òdena

Armes dels Òdena
Llinatge senyorial propietari del castell d’Òdena (Anoia), al comtat de Manresa.
El primer membre que usà aquest cognom fou el magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Guillem I d’Òdena mort en 1086/89, fill d’un Bernat i germà de Donnuç, que sembla ésser fill de Bernat Amat de Claramunt Actuava ja el 1054 i era casat amb Ermengarda morta en 1082/91 el 1085, amb altres magnats, es posà contra el Fratricida, i consta com a senyor dels castells d’Òdena, Callús, Arraona que li vengué el 1054 Bernat Amat de Claramunt, que devia ésser el seu pare i Pontons adquirit el 1067 i d’altres béns al Penedès i a Anoia Fou pare de Pere d’Òdena mort després del 1101 i de l’hereu…