Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
Valerià Weyler i Nicolau
Valerià Weyler i Nicolau
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Fill de Fernando Weyler y Laviña Diplomat d’estat major, el 1862 n'era ja comandant Fou enviat aquest any a Cuba i més tard a Santo Domingo 1863-64, durant l’efímera reversió d’aquesta illa a la sobirania espanyola arran d’aquesta darrera intervenció, fou condecorat amb la “Laureada de San Fernando” Tornà a la península Ibèrica, i combaté els carlins durant la tercera guerra Carlina Es distingí en l’acció de Bocairent i en diverses accions al Principat El 1878, a quaranta anys, ja era tinent general Com a home públic, estigué molt vinculat a Catalunya, de la qual fou capità…
Sant Crist del Calvari
Santuari
Santuari del municipi de Bocairent (Vall d’Albaida), aturonat al nord de la vila, a 720 m alt..
La imatge del Sant Crist fou tallada per Joan de Sales el 1537, any de construcció de l’església El 1541 hi fou fundat un beateri, suprimit el 1622
Alba
Historiografia catalana
Revista de periodicitat anual fundada el 1985 i editada pel Servei de Publicacions de l’Ajuntament d’Ontinyent.
Des de llavors se n’han editat 14 números, i constitueix a hores d’ara la publicació senyera de l’esmentada institució Actualment porta el subtítol de Revista d’estudis comarcals de la Vall d’Albaida El naixement de la revista s’emmarca en l’onada de publicacions amb què es materialitzà el notable impuls experimentat per la historiografia local valenciana a la dècada del 1980 De fet, és la prova de l’existència, la consolidació i la vertebració d’un conjunt d’investigadors de diverses disciplines, tots ells fills de la comarca, entorn de la figura del professor Emili Casanova UV-Estudis…
Els anèl·lids fòssils
El sedentàride Rotularia spirulaea és un dels anèllides més característics i freqüents dels sediments marins de l’Eocè L’exemplar de la fotografia fa uns 2 cm de diàmetre, i procedeix del Priabonià Eocè superior de Castellolí Anoia Jordi Vidal / MGB Són pocs els anèllids fílum Annelida que han estat identificats en el registre fòssil, en gran mesura per causa de les seves mateixes característiques un cos tou i una absència gairebé generalitzada d’elements esquelètics susceptibles de fossilitzar-se Només n’hi ha alguns que en posseeixen, com els de l’ordre dels erràntides…
Julià San Valero i Aparisi
Historiografia catalana
Arqueòleg i prehistoriador.
Vida i obra Es llicencià en dret i filosofia i lletres a la Universitat de València 1934 Fou membre de la Federació Universitària Escolar FUE Acabats els estudis, el 1935 marxà a Madrid a fer el doctorat amb la beca Blasco Ibáñez de la Diputació El 1936 fou pensionat per la Junta para Ampliación de Estudios, per a anar a Marburg Alemanya, on tenia intenció de treballar sobre el neolític europeu amb el professor Merhardt L’esclat de la guerra civil li ho impedí Feu la guerra al costat de la República com a oficial i, després de passar per la presó, reemprengué els estudis El 1942 es vinculà al…
Banyeres de Mariola

Municipi
Municipi de l’Alcoià, al vessant occidental de la serra de Mariola.
Presenta un relleu molt abrupte, que arriba a 1 210 m d’altitud a l’alt de la Barcella i a 1 119 a la penya de la Blasca, i que baixa ràpidament devers el curs del Vinalopó, el qual travessa el terme d’est a oest Entre d’altres cursos d’aigua, desguassen al Vinalopó la Marjal, per la dreta, i el barranc de Pinarets, per l’esquerra L’àrea no conreada ocupa 2 900 ha el 58% del terme, i es troba sobretot a la serra de Mariola és ocupada per pins, pollancres i carrasques, i també per pastures permanents unes 1 500 ha Les terres conreades passen de les 2 000 ha el 41 % el regadiu en comprèn 358, i…
la Cadolla
Muntanya
Contrafort occidental (1148 m alt.) de la serra de Mariola, termenal dels municipis de Bocairent (Vall d’Albaida) i de Cocentaina i Agres (Comtat).
el Poblet dels Ferrers
Caseria
Caseria del municipi de Bocairent (Vall d’Albaida), al SW de la vila, prop del límit amb el terme de Banyeres de Mariola (Alcoià).
Ibi
Vista aèria d’Ibi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, a la foia de Castalla, al sector muntanyós septentrional subbètic valencià, limitat al N per les serres de Biscoi (1.164 m alt.) i del Carrascar d’Alcoi (el Menejador, 1.352 m alt.) i a llevant i al S per les serres de la Carrasqueta (1.239 m alt.) i el cabeç del Quarter (1.003 m alt.); entre elles s’obre pas la canal d’Alcoi, que en aquest sector rep el nom de vall d’Ibi
, drenada per la rambla Gavarnera (o barranc d’Ibi
), afluent del riu Verd o de Montnegre.
En general les àrees deprimides argilenques o margoses miocèniques són envoltades per crestes de materials calcaris lutecians L'aprofitament del sòl implica 3039 ha de terres conreades 1984, és a dir un 50% de la superfície total del terme, i 2018 ha de forestal les 2778 ha de secà 1054 ha en guaret són ocupades fonamentalment per oliveres 772 ha, vinya 450 ha, ametllers 345 ha i una mica per cerealicultura tradicional a les 261 ha de regadiu es destaquen els fruiters, amb 75 ha especialment pomerars, i les hortalisses 50 ha obtenen, en llur majoria, l'aigua de fonts, sotmesa a…
contestà | contestana
Història
Individu d’un poble ibèric que a l’època preromana ocupava la part meridional del País Valencià.
Bé que Aviè situà en aquesta zona els gimnets, d’ençà dels segles III-II aC i durant l’Alt Imperi els contestans són ben documentats Limitaven al nord amb el Xúquer —puix que Saitabi Xàtiva els pertanyia, però Valentia València i Edeta Llíria eren ja dels edetans—, i al sud amb el riu Segura, més enllà del qual habitaven els mastiens bastetans Aquests límits són clars en els texts de Plini i de Ptolemeu, i el septentrional fou mantingut en la divisió romana de convents jurídics El territori al nord del Xúquer fou del de Tarraco Tarragona, i el del sud, del de Cartago Nova Cartagena A l’oest,…