Resultats de la cerca

Fou un cotitzat retratista a Boston fins a la Guerra de la Independència dels EUA Establert a Londres el 1775, es dedicà preferentment a la pintura d’història Fou un precursor de la pintura romàntica Watson i el tauró, 1778, National Gallery of Art de Washington més endavant el seu estil esdevingué amanerat Hom el considera fundador de l’escola pictòrica nord-americana

D’adolescent treballà professionalment a Boston El 1927 s’installà a Nova York i entrà a l’orquestra de Duke Ellington com a intèrpret de saxo alt i clarinet Les orquestracions d’Ellington demanaven saxòfon baríton i Carney l’adoptà, creant un so i un estil per a aquest instrument ingrat i llavors molt poc desenvolupat Fou, doncs, el saxofonista baríton per excellència, i una de les veus indispensables del so de l’orquestra de Duke Ellington, on romangué fins el 1974, any de la mort d’ambdós

Vida i obra Professor a Harvard, introduí en els plans d’estudi la història de la cultura, tal com l’entenia la Kulturgeschichte La seva obra més influent és The Rise of the Spanish Empire 1913-34, que despertà l’entusiasme del jove Ferran Soldevila per la manera com sabé comprendre el passat català, fins al punt que aquest el considerà sempre un dels seus mestres Per això li dedicà nombroses recensions en el diari La Publicitat sobretot l’any 1920, coincidint amb l’inici de la seva collaboració, en l’ Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans 1915-20 i 1921-26 i en la Revista de Catalunya…

Treballà a Itàlia 1717-20 i s’installà després a Amèrica 1928, on fou un destacat retratista George Berkeley i la seva família , 1729, Yale University Art Gallery, tant de tipus aristocràtics com populars S'establí definitivament a Boston

A partir del 1912 residí a Anglaterra, on féu amistat amb Dylan Thomas, que l’induí a publicar A Boy's Will 1913 i North of Boston 1914 Tornà als EUA, on es dedicà a l’ensenyament i continuà escrivint poemes, publicats a New Hampshire 1923, West Running Brook 1936 i altres

Estudià a Londres 1775-92, on fou deixeble de BWest i rebé la influència dels pintors anglesos del s XVIII, especialment JRReynolds i ThGainsborough Tornà als EUA, i es convertí en un dels millors retratistes de l’època Washington Museum of Fine Arts, Boston, Reynolds National Gallery, Washington i Matilde Stoughton Metropolitan Museum of Art, Nova York, entre altres

Arran de la revolució del 1917, anà a París, des d’on procurà la difusió de l’òpera russa per Europa A Barcelona presentà Sneguročka, de Rimskij-Korsakov 1922, i dirigí diverses obres russes al Liceu Dirigí la primera audició de moltes obres cèlebres Establert als EUA, dirigí la Boston Symphony Orchestra 1924-49 i creà la Koussevitzky Music Foundation 1943 És autor d’un concert per a contrabaix i orquestra

Estudià teologia a Harvard i fou ministre de l’Església Unitària a Boston, però se'n separà aviat 1832 per motius de consciència Es traslladà a Concord, on estudià Kant i, influït també per Carlyle, Wordsworth i Coleridge, els quals havia conegut a Anglaterra 1832-33, es féu capdavanter de l’idealisme transcendental nord-americà N'és expressió la seva obra Nature 1836, on proclama la necessitat de viure segons l’esperit i en relació mística amb l’ànima del món, manifestada en la bellesa de la natura i en la incondicionalitat del comportament moral Ametòdic i asistemàtic, el seu…

Estudià amb el seu pare, i debutà a Londres el 1809 La seva veu, si bé no tenia una gran qualitat, posseïa una extensió que li permetia cantar tant de tenor com de baríton amb resultats acceptables En el terreny de la composició fou molt prolífic, però no gaire creatiu Una gran part de les seves òperes són de caràcter lleuger i consisteixen bàsicament en cançons i algun duet Una de les més reeixides, encara representada, fou The Devil’s Bridge 1812 La seva única incursió en el camp de la grand opéra fou Ahmed al Ramel 1840, que avui es dona per perduda El 1827 anà als Estats Units, i a Nova…

Inicià els estudis a Massachusetts 1873, treballà a Filadèlfia amb l’arquitecte Frank Furnes i assistí uns quants mesos a l’École des Beaux Arts de París 1874, on fou influït per l’estil de Léon Vandoyer, cosa que es reflectí en l’ornamentació de la majoria dels seus edificis Professionalment començà a treballar a Boston, i després a Chicago, a l’oficina de Dankar Adler, amb qui s’associà Si la primera obra conjunta Adler-Sullivan —el Rothschild Building 1881— fou construïda seguint les normes clàssiques, aviat passaren a investigar les possibilitats que oferien les estructures…