Resultats de la cerca

Ascendit a general el 1934, Hitler el nomenà 1938 cap del comandament suprem de la Wehrmacht Fou el principal responsable de la política militar nazi Signà la capitulació alemanya el 8 de maig de 1945 Fou condemnat a mort pel tribunal militar internacional de Nuremberg

Duc de Cumberland 1878 i de Brunsvic 1884-85 En morir el seu pare, Jordi V 1878, reclamà sense èxit els dominis paterns, incorporats a Prússia el 1866 el ducat de Brunsvic, reivindicat el 1884, fou ocupat també per Prússia el 1885 El 1913 cedí els drets al seu fill Ernest August IV 1887- 1953, casat amb Victòria Lluïsa, filla de l’emperador Guillem II, el qual li lliurà Brunsvic

Vida Tant el seu pare, que era metge, com la seva mare eren músics afeccionats, i animaren Louis a estudiar violí amb Riemenschneider i Dufour, músics de Seesen, localitat on s’havia establert la família Els dots extraordinaris que mostrà portaren els pares a acceptar el consell de Dufour d’enviar-lo a estudiar a Brunsvic, on tingué com a mestres de violí Gottfried Kunisch i CL Maucourt Al mateix temps rebé lliçons de teoria i contrapunt de l’organista KA Hartung A catorze anys feu un viatge infructuós a Hamburg, i en tornar a Brunsvick ingressà en l’orquestra del duc Karl…

Fundada pels socis Georg Friedrich Grotrian Brunsvic, Saxònia 1803-1860 i CF Theodor Steinweg Seesen, Saxònia 1825-Brunsvic 1889, fill del fundador de la casa Steinway, conservà tant el taller com el cognom original de la família i s’establí a Brunsvic el 1858 Quan el 1865 Steinweg emigrà a Amèrica per continuar-hi el negoci del seu pare, l’empresa alemanya quedà en mans de Wilhelm Grotrian, fill de Georg Friedrich, però no adoptà el nom definitiu fins cap al 1920 Les seves aportacions en la construcció de la taula harmònica són la causa de la lloada calidesa del so dels instruments sortits…

Fill del compositor d’òperes Ignazio Fiorillo, des de molt jove feu gires per l’Europa central i oriental com a instrumentista Riga, Sant Petersburg i diverses ciutats de Polònia El 1788 s’establí a Londres, on formà part, com a viola, del quartet Salomon Vers el 1795 abandonà la interpretació La seva obra fou molt coneguda en vida seva, però actualment és recordat gairebé exclusivament per trenta-sis capricis per a violí de tipus didàctic És autor també de música de cambra tres quintets concertants, sonates, duos, etc, centrada generalment en el violí, i vint-i-quatre sonates per a piano, etc

El 1782 fundà amb un soci Johann Daniel Korn una editora per a la impressió de música, a la qual donà el seu nom el 1788 L’empresa passà successivament a la vídua fins el 1825, als dos fills i, el 1849, al net, Constantin Sander Breslau 1826 Leipzig 1905, el qual amplià el negoci amb una sucursal a Glatz 1864 i el 1870 traslladà la casa mare -que rebatejà amb el seu cognom- a Leipzig L’empresa ha anat passant de pares a fills, i el 1948 s’establí a Munic Durant els anys en què C Sander hi estigué al capdavant, publicà obres de Richard Strauss, Max Bruch, Max Reger i Hans Pfitzner, a més d’…

Postromàntic, escriví Low Tide on Grand Pré ‘Marea baixa a Grand Pré’, 1893, Ballads of Lost-Heaven ‘Balades de Port-perdut’, 1897, Songs from Vagabondia ‘Cants de Vagabondia’, 1894, Ballads and Lyrics 1902 i Poems 1904 i 1931

Escriví nombroses narracions basades en l’entorn natural del seu país, entre les quals Earth's Enigmas 1896, The Kindred of the Wild 1902 i Neighbours Unknown 1911, que li reportaren un gran èxit popular Com a poeta, introduí en la seva obra un sentiment explícitament patriòtic pel qual és considerat un dels poetes nacionals més destacats És autor dels reculls Orion and Other Poems 1880, In Divers Tones 1887, Songs of the Common Day 1893 i The Vagrant of Time 1927

Ha conreat el teatre i la narrativa en una modalitat propera al costumisme A partir de Mariaagélas 1975 i sobretot quan començà a publicar les seves novelles a França, com La Sagouïne 1976 i Les Cordes-de-Bois 1977, es féu conèixer fora del seu país, especialment per la força expressiva i la vivesa dels seu francès canadenc Es consagrà definitivament amb Pélagie-la-Charrette 1979, premi Goncourt, La gribouille 1982 i Crache à pic 1984

Estudià direcció d’orquestra, composició i piano a l’Escola Superior de Música de Colònia, i teatre a Colònia i a Munic Posteriorment treballà com a actor i compositor en un cabaret muniquès 1931-32 i fou director d’orquestra a Heidelberg 1932-33 i a Darmstadt 1933-34 Dedicat de ple a la composició a partir del 1936, el 1938 posà música a Lili Marleen , un poema melancòlic que el soldat Hans Leip havia escrit en plena I Guerra Mundial, abans de marxar destinat a Rússia Enregistrada originalment per Lale Andersen, la cançó es féu mundialment famosa en les versions de Marlene Dietrich o Vera…