Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Pere Pascual de Sans
Física
Físic.
Fill de Josep Pascual i Vila Es llicencià a la Universitat de Barcelona 1956 i es doctorà a la de Saragossa 1959 Completà la seva formació científica a la Universitat de Chicago 1961-62 i al CERN Fou membre de la Junta de Energía Nuclear a Madrid 1957-63 i catedràtic de física a la Universitat de València 1963-71 i a la de Barcelona 1971-2000 Es dedicà especialment a l’estudi dels constituents fonamentals de la matèria en el marc de disciplines com la mecànica quàntica o la teoria de partícules elementals Publicà nombrosos articles en revistes científiques d’arreu del món, i…
Antoni Lloret i Orriols

Antoni Lloret i Orriols
© Fototeca.cat
Física
Físic i escriptor.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1963, i a la Universitat de París, on ho féu el 1964 Ha estat director de recerca en el Centre de la Recherche Scientifique i investigador a l’École Polytechnique de Palaiseau França Ha treballat també a la JEN Madrid, al CEN Strasbourg i al CERN Ginebra Ha publicat nombrosos treballs en revistes internacionals sobre la física nuclear de les altes energies, la física de plasmes, i la síntesi de nous semiconductors Entre ells sobresurten la descoberta de la partícula g° i la primera detecció global dels radicals d’un plasma…
,
François Englert

Francois Englert
© Université Libre de Bruxelles
Física
Físic belga.
Llicenciat en enginyeria civil electromecànica 1955 i en física 1958 per la Universitat Lliure de Brusselles, en la qual es doctorà l’any 1959 Aquest mateix any anà a la Universitat de Cornell EUA, on es dedicà a la investigació fins el 1961, any que retornà a la Universitat Lliure de Brusselles com a professor Conjuntament amb Robert Brout, fou director del Grup de Física Teòrica d’aquesta universitat des del 1980 fins a la jubilació, el 1998, que fou nomenat professor emèrit Des del 2011 collabora a l’Institut d’estudis quàntics de la Universitat de Chapman de Califòrnia Ha fet aportacions…
Theo Adam
Música
Baríton alemany de nom complet Theodor Adam.
De nen formà part del cor de l’església de la Santa Creu de la seva ciutat natal, i posteriorment anà a estudiar a Weimar Turíngia Format amb Rudolf Dietrich, debutà el 1949 a l’Òpera de Dresden en el paper de Cern’akovskij de Borís Godunov de Musorgskij El director Hans Knappertsbusch li suggerí de canviar la seva tessitura de baix, i a partir d’aleshores sobresortí en papers de baix baríton, com els de Wotan, l’Holandès, Amfortas o Hans Sachs A banda del repertori wagnerià debutà a Bayreuth el 1952, destacà també en el de compositors com Mozart, Berg, Beethoven, Berio, Verdi,…
,
Obélix
Sistema de detectors instal·lat al CERN de Ginebra per a estudiar la interacció matèria-antimatèria.
Successor d’Asterix, es tracta també d’un projecte italià L’antimatèria produïda pel LEAR serà analitzada per Obélix a raó de 400 successos per segon, gràcies a 7 000 circuits electrònics que permeten digitalitzar les imatges obtingudes per cinc enregistradors i a un sistema de processament de 127 ordinadors d’alta velocitat
accelerador de partícules

Esquema del centre de recerca DESY d’Hamburg (Alemanya), format pels anells d’emmagatzematge PETRA i DORIS, el sincrotró DESY i per l’accelerador de positrons PIA
© fototeca.cat
Física
Complex de dispositius dissenyat per accelerar partícules materials, amb les quals es provoquen col·lisions violentes.
A altes energies, l’estudi dels resultats d’aquestes collisions és el principal mètode d’investigació de l’estructura de la matèria i permet d’aprofundir en el coneixement de les lleis de la natura i en la composició i l’evolució de l’Univers A baixes energies, l’accelerador presenta un ús pràctic quotidià medicina, indústria com a font de radiació Tot i respondre a un esquema bàsic molt simple, la construcció d’un accelerador esdevé un repte científic i tecnològic de primer ordre, atesa la seva complexitat instrumental Els acceleradors s’han convertit en el centre de grans laboratoris…
model estàndard
Física
Model que descriu les partícules que constitueixen la matèria, com també les interaccions entre elles, d’acord amb la mecànica quàntica i la relativitat especial.
Segons aquest model, tota la matèria coneguda està constituïda en darrer terme per quarks i leptons , que són partícules que obeeixen l' estadística de Fermi-Dirac Aquests poden ser de sis tipus diferents anomenats sabors que es poden agrupar en tres famílies up i down , strange i charme , top i bottom per als quarks, i els corresponents leptons electró i neutrí electrònic, muó i neutrí muònic, i partícula tau i neutrí tauònic D’acord amb el model, hi ha quatre interaccions fonamentals la força forta , l’electromagnètica, la interacció feble i la gravitatòria , cadascuna de les quals és…
europeisme
Política
Corrent ideològic del segle XX que propugna la unificació política del continent europeu.
Fins al segle XX no aparegueren projectes concrets d’unificar el continent per mètodes lliures i democràtics En concret, i a partir de la Primera Guerra Mundial, la idea fou propugnada per Bertrand de Jouvenel, Ricard Coudenhove-Karlegi i sobretot Aristide Briand La mort d’aquest darrer 1932 i l’ascensió del feixisme i del nazisme a bona part d’Europa aturaren el projecte, que fou madurat novament durant la Segona Guerra Mundial i activat en un congrés celebrat a la Haia el maig del 1948 poc després 1949 hom formulà una declaració de principis, base de les actuacions del Moviment Europeu…
antimatèria
Física
Matèria formada per antipartícules, és a dir, per estructures d’antiprotons, antineutrons i positrons.
Hom ha observat antipartícules en dues situacions als acceleradors de partícules on hom les estudia i produeix i als raigs còsmics Els primers àtoms d’antihidrogen foren obtinguts per un equip italoalemany el 1995 i aquest descobriment fou confirmat l’any següent pel Fermilab nord-americà De la mateixa manera que l’àtom d’hidrogen s’utilitzà per a mesurar moltes propietats de la matèria, hom espera fer servir l’antihidrogen per a mesurar propietats de l’antimatèria Per a dur a terme experiments amb antimatèria, el CERN ha posat en funcionament l’Antiproton decelerator AD, que…
Nicola Cabibbo

Nicola Cabibbo
© Marcella Bona
Física
Físic italià.
Llicenciat en física el 1958, esdevingué investigador de l’Institut Nacional de Física Nuclear INFN italià, on féu recerca sobre les seccions eficaces de collisió entre partícules elementals, que en aquell moment eren essencialment ens teòrics El 1962 anà a treballar al CERN i el 1963, a Berkeley Durant aquest temps desenvolupà la seva teoria de les interaccions fonamentals que permeté entendre el comportament de certes partícules anomenades ‘estranyes’ mitjançant la introducció de l' angle de Cabibbo , que descriu la probabilitat que una interacció entre quarks impliqui un canvi…