Resultats de la cerca

El 1705 treballaren conjuntament en l’únic instrument que se n’ha conservat l’orgue de la parròquia de Sant Pere de Torredembarra Tarragonès, reconstruït per G Grenzing entre el 1974 i el 1979 L’activitat orguenera de Jaume començà el 1680 amb els treballs a l’orgue de la collegiata de la seva vila natal, als quals seguiren els que realitzà a la seu de Lleida, el 1685 En 1691-97 construí el primer orgue gran, amb cadireta, de l’església nova de Sant Pere, a Berga, que fou destruït durant la tercera guerra Carlina Reprengué els seus treballs a la seu de Lleida el 1691 i el 1695 La…

De la subfamília de les flautes tapades i generalitzat a partir de mitjan segle XVI, normalment es troba en la tessitura de 8' En la de 16’ pren el nom de subbaix o contres tapades, i en la de 4', el de tapadet en aquest cas amb terminació de xemeneia per a aclarir el timbre La peculiaritat de donar la mateixa nota, encara que més feble, que els tubs oberts però només amb quasi la meitat de la seva llargada, implica un estalvi de material, d’espai i de consum d’aire que el fa molt útil per als cossos d’orgue petits cadireta, ecos i per als instruments d’estudi Es pot fabricar…

S’inicià a la secció excursionista de l’Escola Industrial de Terrassa i, posteriorment, formà part de l’Agrupació Excursionista Abat Oliba i del Centre Excursionista Rafael Casanova Després de la Guerra Civil Espanyola, es vinculà al Centre Excursionista de Catalunya i al Club Muntanyenc Barcelonès, del qual presidí el Grup d’Alta Muntanya 1945-48 Escalà la Cadireta 1945, juntament amb Barberà i Farrés Inventà les pitonisses de fissura i fabricà material d’escalada Fou instructor i director de cursos d’escalada de la Federació Espanyola de Muntanyisme durant els anys quaranta, i…

Probablement originària de Ljouwert Frísia, actuà als Països Baixos, la plana del Rin, Hessen i Francònia El seu membre més important fou Hendrik Niehoff ~1495 - 1560, que treballà amb el seu germà Hermann i, a més, amb Johann van Covelen, Peter Breisiger, Hans Suys i Jasper Johannsen Entre moltes de les seves obres destaca l’orgue de l’Oude Kerk d’Amsterdam 1540-45 Adoptà el tipus d’orgue desenvolupat per Covelen, amplià la tímbrica dels cossos de l’orgue major i de l' oberwerk 'orgue de dalt', afegí el de la cadireta, amplià teclats, etc Els seus instruments representen l’orgue…

" Oriundus ville de Res, Regni Alemanie, archiepiscopatus Colonie, magister organorum civitatis Valentiae " Aquestes són les úniques indicacions del seu origen que han transmès els documents dels seus orgues Entre els més importants, bastí els de Santa Clara 1448-49, Santa Creu 1449-50, Sant Domènec 1450, de la catedral 1460-1468, Santa Caterina 1469 i Sant Joan del Mercat 1470, tots ells a València També treballà a Xàtiva, Alzira, Moya Conca i Gandia Sobresurt espectacularment el de la seu valenciana amb els seus cinc teclats, la cadireta, l’orgue de dalt, el tub major de vint-i…

És un edifici molt senzill, d’una sola nau capçada per un absis semicircular situat a l’est La porta d’accés, d’un sol arc de mig punt i sense ornamentació, s’obre al mur sud Tant al mur sud com al nord són visibles dos tipus de carreus els superiors, més irregulars i barroers, es corresponen amb un sobrealçament de la nau fet amb posterioritat a l’obra original El mur oest engloba el campanar de cadireta, de factura posterior a l’obra originària, constituït per dues obertures actualment tapiades A l’interior podem veure la nau coberta amb volta de canó una mica apuntada, enlluïda com la…

L’església, dedicada a sant Pere, té un campanar de cadireta de dos ulls sobre la façana, on s’obren un portal i una finestra de mig punt no té més de cent anys i es construí, en part, amb pedra de l’antiga capella romànica de Sant Andreu, les ruïnes de la qual es conserven sobre el poble Conserva un retaule del segle XVII que conté en realitat peces de dos de diferents, i depèn de la parròquia de Fórnols A Cornellana es poden identificar encara les restes d’una allau de fang que al segle XIX s’endugué algunes cases Per protegir el poble d’aquests moviments de terres es plantaren…

Vingut del convent de Magúncia, residí a Barcelona al segle XV El 1459 es comprometé amb el Capítol de la seu barcelonina "a fer uns orguens nous dins d’un any" Probablement l’encàrrec es referia a fer, a més d’un orgue gran, també un altre de petit El gran fou enllestit el 1463, al preu de 1 323 lliures El tub major feia 24 pams, disposava d’un flautat de 14 pams 8' en façana, 1 400 tubs i dos o tres teclats Les dues referències contractuals a parte posteriori erit unum parvum cum uno ludo et unum a parte anteriori 'a la part posterior n’hi havia un de petit amb un sol joc, i un altre a la…

Nebot de l’orguener Josep Cavaillé ~1700 - , el 1760 treballà a Santa Maria de la Real, a Perpinyà El 1762 s’establí a Barcelona, on construí l’orgue de Santa Caterina 1765 i es casà amb Maria Francesca Coll el 1767 Romangué a Barcelona fins el 1770, any en què retornà a Tolosa Durant aquest període, entre altres tasques, acabà l’orgue de Montreal Gèrs el 1785 amb el seu fill Domènec, i en esclatar la Revolució Francesa tornà a Barcelona amb la família Pare i fill feren l’orgue nou de la collegiata de Puigcerdà 1790, i repararen el de Santa Maria del Mar de Barcelona 1797 Restaurà els de les…

L’edifici L’església i la rectoria o antic monestir es troben sobre un característic penyal, que emergeix com un illot a la capçalera del pantà de la Baells, que ha negat el poble i una important colònia obrera de les mines de Fígols que s’havia format al seu voltant L’església és la part més important que es conserva de tot el conjunt monacal Correspon a una construcció del segle XII i consta d’una sola nau rectangular de mides reduïdes, coronada per un absis semicircular, amb dues absidioles laterals molt poc marcades a l’exterior La nau és coberta per una volta de canó apuntada L’absis,…